Ripoll té 2.051 habitatges buits, un 35% del total

A Ripoll hi ha un total de 2.051 habitatges buits. Així ho ha anunciat aquest dimarts la regidora de Promoció Econòmica, Montsina Llimós, després que l'Ajuntament hagi fet un estudi detallat dels habitatges desocupats del municipi. Llimós ha detallat que, per fer aquest recompte, el consistori s'ha basat en una sèrie de dades objectives com són el padró d'habitants, els pics de consum d'aigua i electricitat, els registres d'habitatges de la Generalitat, dades cadastrals i registrals, llicències d'obra nova sense finalitzar, pàgines web d'entitats bancàries o empreses i, fins i tot, amb inspeccions oculars de tots els domicilis de la vila.

En total, a la capital del Ripollès hi ha 5.580 habitatges censats, dels quals n'hi ha 3.799 de plens mentre que els 2.051 restants -un 35%- estan buits i no hi consta ningú empadronat. Tot i així, aquestes xifres s'han de matisar ja que de tots aquests domicilis desocupats n'hi ha 1.283 en què s'hi han detectat pics de consum d'aigua. La regidora de CiU ha comentat que aquest número tan alt respon a un conglomerat de causes en què encara no s'hi ha aprofundit -es farà una campanya per adreçar-se als propietaris i conèixer les circumstàncies-. Segons ha explicat Llimós, el gran gruix podria respondre bàsicament a persones que s'han mudat a una altre població i s'hi han empadronat -hi ha algun cas que se n'ha fet el seguiment-. ''Els fills o els mateixos propietaris poden venir-hi puntualment i per això hi ha un pic de consum'', afirma. En canvi, l'altra causa plausible que explicaria aquest fenomen és que molts d'aquests habitatges buits pertanyen a persones grans que van a viure amb familiars, a una residència o moren. De fet, la regidora ha posat l'exemple d'un pis que s'ha deixat en herència a tres persones i encara no l'han donat de baixa. En canvi, des de l'Ajuntament s'ha confirmat que no s'ha detectat cap cas d'ocupació.

Tornant a la xifra base de 2.051 habitatges buits, si se segueix desglossant aquest número trobaríem que d'aquests n'hi ha 768 en què no s'hi ha detectat un consum d'aigua. Precisament, si s'incideix en aquesta dada es pot veure que en 358 habitatges no s'ha observat un consum d'aigua en els últims tres mesos de l'any 2016 i, en 410, el temps d'absència de consum augmenta fins als dos anys. Per tant, aquesta darrera xifra és la més important ja que, segons la llei 18/2007 del dret a l'habitatge, es pot considerar totalment buit qualsevol habitatge ''que romangui desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys''.
 
L'Ajuntament podria rehabilitar 369 dels 410 habitatges buits

La directora de l'Àrea de Projecció Econòmica de l'Ajuntament, Helena López, ha subratllat que durant l'any 2016 el consistori va aprovar diverses modificacions per actuar en aquells habitatges (410) que segons la llei es considerin buits. De totes maneres, d'aquesta xifra se'n poden descartar 41 perquè estan abandonats o en tan mal estat que necessitarien una rehabilitació total que el propietari, encara que volgués, no el podria posar a la borsa d'habitatge per a persones en una situació social precària. En definitiva, només n'hi hauria 369 de ser susceptibles d'actuació.

López també ha recordat que per poder actuar en aquests habitatges han de pertànyer a grans tenidors i, per exemple, en el cas de Ripoll hi ha un 22% d'aquests domicilis que pertanyen a entitats financeres i no compleixen aquesta casuística. Des del consistori ripollès ja s'ha contactat per carta i s'han entrevistat amb aquests bancs per tal de veure quines possibilitats hi ha per poder ocupar aquests habitatges. ''Inicialment, l'Ajuntament no té una vocació sancionadora; per tant, estem intentant arribar a algun tipus d'acord per posar-los a la borsa per finalitats socials'', argumenta la treballadora del consistori. El principal problema que s'han trobat és que les entitats financeres els han manifestat que ja han cedit habitatges a la Generalitat i ara, juntament amb la regidora, tenen pendent una visita amb la Secretaria General d'Habitatge ''per veure com coordinem el què diuen aquestes entitats amb la realitat de Ripoll'', afegeix Llimós.

D'altra banda, el pressupost de l'Ajuntament conté una partida destinada a rehabilitar domicilis que a través d'uns convenis passarien a formar part de la borsa d'habitatges durant un període de temps determinat. ''Volem informar als titulars que existeixen aquestes subvencions. A més arregles pisos i cobreixes la demanda existent'', apunta López. Aquí a Ripoll existeixen dos habitatges amb borsa d'inserció -amb un preu de lloguer molt baix que es calcula amb el percentatge de la renda que tingui la família- i amb aquests convenis se'n podria disposar d'algun més.

El barri Vell és el més ''desocupat''

Tornant un moment a l'anàlisi d'habitatges buits, si es desglossa per la distribució d'aquests a la vila es pot veure que al barri Vell és on hi ha més desocupació amb força diferència. En total, aquesta àrea del municipi té fins a 148 domicilis buits. La raó és força lògica ja que és una zona de Ripoll en què hi ha molts habitatges i, a més, hi viu molta gent gran que, com ja s'ha explicat anteriorment, per una circumstància o una altra tendeix a abandonar la seva casa. Seguidament, el barri de la carretera Barcelona és el segon lloc del municipi amb més habitatges buits amb un total de 64. La carretera de Ribes (40), el barri de l'Estació (37) i el barri del Ninot (29) són les altres zones més afectades de la vila; tot i que tots els barris tenen habitatges buits en menor o major mesura. Cal recordar que aquest és el tercer estudi que es fa a Ripoll per saber l'impacte d'aquesta problemàtica. El primer es va fer prèviament a la implantació de la Llei de Barris només del barri Vell i l'altre l'any 2008 de tot el municipi, ''però s'han d'actualitzar constantment''.