Entrevista

Antoni Llagostera: «Volguda o no, la visió d'aquest llibre és personal»

El periodista ripollès publica ''Ripoll desaparegut'', un recull fotogràfic dels últims 150 anys per retratar l'evolució del municipi en totes les vessants

per Isaac Muntadas, Ripoll, 28 d'abril de 2017 a les 17:55 |
Antoni Llagostera | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ripoll desaparegut és l'últim llibre escrit pel periodista Antoni Llagostera (Parròquia de Ripoll, 1955). L'autor de diversos llibres relacionats amb el Monestir de Santa Maria de Ripoll i president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès des de l'any 2005, ha elaborat aquest llibre fotogràfic amb la intenció de veure els canvis que s'han produït a la vila en els últims 150 anys. Llagostera ha treballat sense pausa durant quatre mesos buscant entre els milers de fotografies de l'Arxiu Comarcal del Ripollès per seleccionar un recull de 180 instantànies que expliquen l'arquitectura, els costums de les diverses èpoques i el passat històric de Ripoll. Aquesta obra està inclosa dins de la col·lecció Catalunya desapareguda' de l'editorial Efadós i ha estat tot un èxit de vendes durant la darrera diada de Sant Jordi a la comarca.

- Com es va gestar Ripoll desaparegut?


- Doncs bé, amb la gent de l'editorial Efadós, que és qui m'ha publicat el llibre, ja els coneixia de la col·lecció ''L'Abans'' -que compta amb més de 100 volums editats sobre la memòria i fotografia històrica dels pobles de Catalunya i les Illes Balears entre el final del segle XIX i el segon terç del segle XX-. Un dels llibres que havien publicat parlava sobre la Sagrada Família desconeguda' i els hi vaig proposar fer-ne un sobre el Monestir de Ripoll perquè és el tema que més domino i l'he treballat molt. Per mi fer un llibre sobre el monestir m'hagués estat relativament fàcil i, fins i tot, ja havíem firmat el contracte. Tot i així, ara farà quatre mesos, l'editorial amb tota la raó i amb un bon criteri comercial va decidir que seria més convenient fer en primer lloc un llibre sobre el Ripoll desaparegut' i després ja en podria fer un altre sobre el monestir. Per tant, amb aquesta editorial del Papiol vam decidir que faríem dos volums. En quatre mesos ja hem esbandit la feina i tenim el primer volum acabat.

- Al llibre hi ha un total de 150 fotografies. La part més laboriosa devia ser fer un bon recull d'instantànies d'entre tot el material que hi havia.


- Sí, quan et fan un encàrrec així tens un problema greu. Primera perquè aquí a l'Arxiu Comarcal del Ripollès hi ha un total de 13.000 fotos de tota la comarca del Ripollès. Per tant, has d'acotar la teva recerca. La qüestió no rau en ensenyar les fotografies de llocs que han desaparegut; sinó que les coses que ensenyis i que han desaparegut han de tenir un simbolisme important i han de ser un retrat de Ripoll. Per fer-ho bé has de buscar elements o temes del poble concrets que puguin retratar-lo. És per aquest motiu que l'he estructurat en diversos apartats com els costums locals, les infraestructures ferroviàries i fluvials, els edificis, els oficis i la indústria o el monestir.
 

Antoni Llagostera a davant del Monestir de Ripoll, protagonista d'un apartat del seu llibre Foto: Isaac Muntadas


- Tot i que hi haurà un segon volum dedicat exclusivament al Monestir de Santa Maria de Ripoll, en aquest llibre també hi té cabuda.

- Sí, el llibre comença amb un petit recull de fotografies del monestir perquè, com que ja farem el segon volum dedicat a aquest edifici, m'he hagut de contenir de posar-ne més. És evident que Ripoll sense el monestir no seria el mateix perquè són dos conceptes que van lligats. Per exemple, en el llibre s'hi poden veure tres fotos noves de l'any 1867 (les més antigues que existeixen de Ripoll) del claustre del Monestir de Ripoll que no s'havien vist mai en públic. Són molt rellevants aquestes imatges perquè ara de l'any 1867 ja tenim un total de 36 fotografies del monestir i, que jo sàpiga després d'investigar-ho, no hi ha cap monument a Europa que tingui tantes fotos en què sigui el protagonista i que s'hagin fet en aquesta època. És una troballa molt important i és excepcional que hagin sobreviscut.

- En aquestes fotos es poden veure els canvis que ha experimentat el monestir al llarg dels anys.

- Sí, per exemple de l'any 1867 vaig decidir posar aquesta foto en què hi surten una parella ben elegant -la senyora amb una faldilla ben ampla i l'home vestit de vint-i-un botons- que és la única que hi apareixen persones d'aquesta sèrie. És una foto de promoció turística absolutament romàntica en què s'hi observen els dos individus contemplant la bellesa del claustre a la part de darrere del monestir on hi havia el cimbori. També hi ha dues fotografies d'en Marc Sala separades per només quatre anys (1878-1882) en què s'hi poden veure les obres a l'edifici iniciades per Josep Maria Pellicer i l'evolució que tenen amb aquest temps en què s'hi aprecien canvis importants. Del propi Sala, hi ha dues fotos més de l'any 1878 en què s'hi pot veure una paret que ha desaparegut i, en canvi, quatre anys després aquest mur ja estava reedificat; per tant, es pot dir que no va ser reconstruït per l'Elies Rogent, ja que encara faltaven quatre anys més perquè comencessin les obres dirigides per aquest arquitecte. També hi ha alguna anècdota com una imatge on es veu una il·luminació elèctrica que es va instal·lar dins del monestir i, que en un comentari escrit per en Tomàs Raguer a sota de la foto, s'hi podia llegir que era ''d'un gust dubtós''.
 

Una parella passejant pel claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll l'any 1867 Foto: Arxiu Comarcal


- El poble també va patir molts canvis importants.

- A l'apartat de places, carrers i edificis que han desaparegut o s'han transformat es poden observar aquests canvis. Una transformació que a vegades no te'n dones compte perquè és molt subtil sinó hi poses la lupa a sobre. L'exemple de la Plaça Gran és un cas simptomàtic perquè és l'únic lloc de Ripoll en què en el llibre apareix pràcticament la mateixa foto en tres ocasions (amb dates diferents) i s'hi poden veure aquests petits canvis. Hi ha una primera instantània molt antiga de l'any 1907 i, tot seguit, una de l'època de la República en què la plaça es diu 27 de maig i ja hi ha cotxes al carrer. També s'hi veuen l'antic Petit París o l'Hotel Monasterio. Finalment, també hi hem posat una foto dels anys 50 en un dia de mercat en què per aquí encara hi passava la carretera nacional cap a Puigcerdà. Aquesta plaça des del punt de vista perimetral no ha canviat gens ni mica perquè l'estructura és exactament la mateixa, però hi ha canvis més subtils com els rellotges d'aquesta paret.

- L'evolució del pas dels rius pel municipi o del ferrocarril també s'hi poden veure.

- Els rius, els ponts, els canals i les fonts de Ripoll hi havien d'aparèixer sí o sí perquè moltes han desaparegut amb el temps. Per exemple, hi ha una fotografia feta per en Xavier Ducloux en què es pot veure que el pont del Raval és de fusta i que hi ha una passarel·la del gual per on passava el riu. A més, en aquest paisatge encara no existia ni el pont de la carretera Barcelona ni el de l'Estació. Sobre el pas del tren per Ripoll també hi ha fotos del pla d'Ordina en què encara no s'havia construït la via del tren, algunes de la construcció del mur que aguanta l'estació o també alguna imatge on es constata la desaparició del tren de Sant Joan de les Abadesses.
 

Els rius Ter i Freser en el seu pas per Ripoll Foto: Arxiu Comarcal del Ripollès


- Les fotos que apareixen al llibre també retraten el passat industrial de la vila.

Sí, Ripoll és un poble amb passat industrial i les fàbriques, de les quals n'han desaparegut moltes, també hi estan retratades. Hi ha una fotografia feta la fàbrica Rifà de can Botey de 1895, que és una fàbrica tèxtil que es va muntar l'any 1892 al molí d'Agafallops, en què hi apareixen tots els seus treballadors i hi ha força nens. El treball infantil a Espanya estava prohibit des de l'any 1868 i hi ha instantànies de l'any 1912 en què encara hi apareixen infants. Pot semblar una fotografia de família sinó hi poses el context necessari i explica la realitat del treball infantil a l'època.
 

Una fotografia en què s'hi poden veure treballadors d'una fàbrica, entre els quals hi ha infants Foto: Arxiu Comarcal del Ripollès


- Les festes i els esdeveniments que es feien a Ripoll també s'hi han inclòs.

- En aquest apartat vaig trobar-hi tantes fotos que podria haver fet un recorregut històric, però ja d'entrada vaig decidir no tirar per aquest camí perquè no ho hauria pogut cobrir i m'hauria causat problemes. Per tant, vaig decidir fer una cosa a cavall entre la part històrica i la part etnogràfica. Per exemple, vaig trobar una fotografia que em vaig quedar al·lucinat que ningú mai l'hagués publicada que és l'escena de la proclamació de la República del 15 d'abril de l'any 1931 a càrrec de l'alcalde de Ripoll d'Acció Republicana, Joan Casals. És curiós que qui proclamés la República fos un partit de dretes -també republicà- i no ERC, que en aquell cas no va guanyar les eleccions. Maynou, que és l'autor d'aquesta imatge, va col·laborar molt sovint amb Tomàs Raguer fent fotos etnogràfiques.

- El toros i el futbol eren un dels entreteniments de l'època.

- De toros n'hi ha algunes fotos perquè aquí a Ripoll hi havia plaça de toros a on ara hi ha el camp de futbol amb la muntanya de Sant Bartomeu de fons i, a més, hi havia una gran afició taurina al municipi. El futbol també va tenir la seva importància i al llibre hi apareix la foto del primer partit jugat al poble entre l'Ateneu Enciclopèdia Ripollès i l'Esport Club Olotí, que els ripollesos van perdre per 0 a 9. Els hi van fotre una bon pallissa en el seu debut.

- Ripoll desaparegut també es compon de fotos aèries i de paisatges espectaculars que engloben tot el municipi.

- Hi ha dues fotos aèries fetes pels americans que són espectaculars. La primera la van fer després de la Segona Guerra Mundial (1945-1946) durant un vol per tot Europa però sense el permís del govern Espanyol. L'acció estava destinada a tenir la perimetria de la zona per si en un futur s'havia d'envair. La segona, ja autoritzada per l'Estat, es va fer quasi bé deu anys més tard (1956-1957). És veritat que avui en dia es poden consultar fotografies aèries per Internet però aquestes imatges són història de la fotografia. Per altra part, hi ha una panoràmica composta de tres fotografies que ocupa dues pàgines senceres del llibre i que ens vam quedar '"flipats" quan la vam veure.

- Quina visió en té d'aquest llibre un cop ja s'ha publicat?

- Una vegada ja ha sortit el llibre penso que m'ha quedat una obra molt arquitectònica perquè la meva visió de les fotos és aquesta. Quan tu te'l mires no hi veus un Ripoll alegre. Pensa que una fotografia és una visió molt particular feta a través d'un instrument que retalla una part d'aquella realitat i que es fa amb una intenció. De la mateixa manera que hi ha una intenció de la persona que la guarda que no ha de ser estrictament la mateixa de qui ha fet la foto. En canvi, la persona que observa la fotografia al cap d'uns anys també hi veurà altres coses. En la primera selecció em van sortir 250 imatges i vaig haver de seleccionar fins arribar a les 180 definitives i; per tant, fas una visió que volguda o no és personal.

- Així doncs, al llibre m'imagino que també hi haurà fotografies d'un alt contingut emocional per vostè.

- En una d'aquestes fotografies hi apareix la meva mare a dalt d'una bicicleta. La instantània és de l'any 1945 quan la meva mare es va casar i, amb els diners que els hi donava la fàbrica quan les parelles s'unien amb matrimoni, el meu pare li va comprar una bici. El motiu és que vivien a la carretera de Barcelona i ella treballava al Pla; per tant, necessitava un vehicle per desplaçar-se amb rapidesa. Aquesta foto la guardo perquè hi surt la meva mare però realment no és el més important de la imatge sinó el què hi ha just darrera, ja que allà s'hi pot veure la colònia Agafallops a mig construir. Vist per una altre persona que no conegués la meva mare, això sens dubte seria el més important. Hi ha fotografies que he escollit per criteris personal perquè hi apareix una persona o un espai que li tinc simpatia. Per exemple, en una fotografia de Xavier Ducloux en què s'hi veu la corba de la carretera de la Solana no hi ha casa meva, que va ser construïda l'any 1898. Per tant, fa gràcia veure com en una imatge encara no hi havia la teva llar.

- Ha venut bé el llibre?

- Sí, comercialment ha funcionat molt bé perquè al Gràfic Paper només va quedar un exemplar per vendre el dia de Sant Jordi. A Ripoll hi ha molta tradició fotogràfica perquè hi ha força col·leccionistes i això hi ha ajudat.
 

Una fotografia on es pot veure el Monestir de Santa Maria de Ripoll Foto: Arxiu Comarcal del Ripollès

 

Participació