ERC de Ripoll demana que es netegi la plaça de la Lira per «dignificar-la»

El grup municipal d'ERC de Ripoll ha mostrat la seva preocupació en el darrer ple per l'estat de dos elements del patrimoni arquitectònic de la vila: la plaça de la Lira, una construcció moderna del segle XXI, i les restes de la muralla del municipi, que daten del segle XI i han presenciat l'evolució històrica de Ripoll al llarg dels anys. La portaveu del grup república, Teresa Jordà, ha tornat amb força als plens i ha començat recordant el premi Pritzker -considerat el Nobel d'arquitectura- que va guanyar l'estudi d'arquitectura d'Olot, RCR, responsable de dissenyar la plaça de la Lira en el seu moment. Jordà ha demanat que arran d'aquest reconeixement hi haurà molta més gent que vindrà a veure aquest espai i ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies.

Teresa Jordà ha afirmat que la plaça no està en les millors condicions i ''no parlo de la il·luminació'', sinó ''d'una deixadesa que algun any s'ha convertit en desídia''. La regidora republicana ha insistit al govern que perquè la Lira llueixi millor no cal invertir-hi diners, sinó que només s'ha de ''dignificar'' amb neteja. L'exalcaldessa de Ripoll tampoc vol que es netegin els vidres cada dos per tres, ja que amb una bona escombrada de tant en tant seria suficient perquè estigués ''digne''.

El regidor d'Urbanisme, Joaquim Colomer, li ha contestat dient que ''tan de bo poguéssim resoldre tots aquests problemes'', però ara mateix hi ha altres assumptes que són més prioritaris pel consistori. Colomer ha posat l'exemple d'obres imprescindibles pel municipi com són la reparació del teulat de la biblioteca Lambert Mata o del pavelló poliesportiu de l'Avellaneda perquè no hi entri aigua. ''Amb la situació econòmica que tenim no es poden fer miracles'', ha replicat.

L'alcalde, Jordi Munell, per remarcar la importància de la plaça ha volgut deixar clar que es va proposar i aprovar en sessió plenària que la Lira fos Bé Cultural d'Interès Nacional, però que les respostes de dos directors generals successius van ser negatives ''perquè com que la infraestructura és del segle XXI encara no té la consideració de patrimoni''. Sobre el tema de la neteja de la plaça -a la qual també hi ha algunes goteres-, Munell ha recordat que per molt que s'escombri, al cap de poc temps torna a sortir la pols de l'òxid. Per tant, el seu manteniment no és gens fàcil i si això s'hi suma que depèn de la manera que s'il·lumini es pot incórrer en una contaminació lumínica, també és difícil resoldre aquest aspecte.

ERC demana l'informe tècnic sobre les actuacions a la muralla medieval

L'estat de les restes de la muralla medieval, situada al costat de la plaça Capranica, també han encès les alarmes a la parròquia republicana. Primer de tot, la regidora Teresa Jordà ha volgut posar en valor la importància d'aquestes muralles ''que expliquen com a mínim 500 anys d'història de la nostra vila''. Aquest jaciment de la part de la muralla que va quedar al descobert després d'enderrocar els edificis 12 i 14 del carrer Trinitat data aproximadament de l'any 1150 (segle XI) i va fer servei fins a finals del segle XIX quan per exemple va veure com, després de sis dies de setge, les tropes carlines van aconseguir entrar a la vila el 27 de maig de 1839 per protagonitzar l'extermini més cruel de la seva història. Jordà ha destacat que en aquest espai s'hi conserva l'estructura d'una casa, restes del mur, la base d'una torre quadrangular de l'època medieval o un pou que s'ha arrebossat recentment.

Per tot això, la regidora d'ERC ha dit que la seva conservació és bàsica i que si es fa malbé ''és un pecat tan greu que ens haurien d'imputar a tots''. ''Més enllà de si s'hi vol fer un aparcament, estem amoïnats i preocupats'', ha puntualitzat Jordà, ja que segons els republicans, allà s'hi haurien fet unes obres d'esponjament que podrien haver malmès la infraestructura. Per aquest motiu, l'exalcaldessa ha demanat a l'equip de govern si els hi poden deixar veure l'informe tècnic de Patrimoni de la Generalitat. En aquest cas, el regidor Joaquim Colomer ha contestat a Jordà dient-li que l'interès perquè tota aquesta actuació es faci bé és mutu i que els hi faran arribar l'informe en els pròxims dies. De fet, el govern ja s'ha reunit dues vegades amb Patrimoni i amb Cultura per tal de consolidar la part de dalt de la muralla que ja està oberta perquè no es deteriori. A més, l'equip de govern també s'ha reunit amb el conseller de Cultura, Santi Vila, per explicar-li la problemàtica. De moment, ja s'ha fet una actuació a tota la muralla posant-hi sauló i la part del pou s'ha arrebossat ''fent el tractament que li pertoca segons els tècnics, ja que és una construcció més moderna''.