11
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
10:41h
El conflicte entre el Santuari Gaia de Camprodon i els col·lectius de caçadors, ramaders i comerciants de la vall i de la resta del Ripollès sembla no tenir final. La gota que ha fet vessar el vas va produir-se en la concentració animalista convocada pels responsables del Santuari Gaia el passat 26 de març a Camprodon per denunciar la mort de l'ovella a Nadia dins del seu recinte quan un gos d'una colla de caçadors va mossegar-la al coll i la va matar. Un total de 14 entitats de la comarca han fet pinya i han signat un manifest conjunt per defensar-se del què qualifiquen com una campanya orquestrada des del santuari per ''difamar i insultar greument'' al col·lectiu de caçadors.
Aquest manifest està signat per les entitats més significatives del Ripollès que tenen una relació directa o indirecta amb els animals. Entre elles hi ha sis colles de caçadors com són la de Vilallonga de Ter, la de Sant Pau, la de Queralbs, la de la Vall del Segadell, Alevins i Batlló. També s'hi han adherit quatre associacions de la comarca com la de Ramaders del Ripollès, la de Criadors d'Eugues de Muntanya del Ripollès, la de Pastors del Ripollès i Producte del Ripollès. A més, aquest manifest compta amb el suport de Cuines de la Vall de Camprodon, la junta de propietaris de la zona, el col·lectiu de comerciants i carnissers de la Vall de Camprodon i la Permanent Comarcal d'Unió de Pagesos del Ripollès.
Un manifest molt crític amb el Santuari Gaia
Per començar, el manifest signat per aquestes 14 entitats posa en dubte que la mort de la ovella Nadia fos provocada per un gos de caça i ho argumenten en base a tres punts: la falta de certificació veterinària, el tipus de lesions que presentava l'animal -una ferida al coll considerable- i la geolocalització dels gossos que participaven en la batuda d'un senglar en en el moment que es van produir aquests fets. Des d'aquests col·lectius es denuncia que la gent del territori pateix ''una pressió creixent i criminalització'' provinent de sectors socials ''minoritaris'' però que, segons ells, gaudeixen d'un gran ressò mediàtic que s'alimenta pel ''periodisme sensacionalista''. A més, titllen als animalistes de moure's pel ''desconeixement'' i de creure's que viuen en ''un món dissenyat per Walt Disney''.
El manifest carrega contra els membres del Santuari Gaia dient que ''són gent que ve de fora i es creu amb el dret de dir-nos què està bé i què no''. També han ressaltat que se'ls hi van ''obrir les portes'' quan van arribar al Ripollès i que ara es queixen de tot. La quinzena d'associacions signants del manifest han remarcat que els animalistes ''arriben plens d'exigències i drets però no tenen cap consideració ni volen assumir cap deure amb la gent del territori'' i els han acusat de jugar i manipular els sentiments i el desconeixement de la gent.
El col·lectiu més ofès, segons el manifest és el dels caçadors, que ha tingut diversos estira-i-arronsa amb el Santuari Gaia. Precisament, arran de la mort de l'ovella Nadia els seus fundadors van reclamar la creació d'un perímetre de seguretat al voltant del recinte del santuari -situat a Salarça amb una parcel·la de 23 hectàrees- on hi estigui prohibit caçar com asseguren que ja es fa en altres indrets. La reclamació sorgeix perquè tots els animals que viuen al santuari hi arriben molt dèbils i ''amb greus problemes de salut mental i física'' degut al fet que han estat abandonats, maltractats o explotats pels seus propietaris. Per tant, és impossible que recuperin la confiança en els humans si viuen ''aterrits'' pels trets de les escopetes dels caçadors o els lladrucs dels gossos de caça.
La resposta des d'aquest col·lectiu va ser la de reclamar el dret a caçar en aquella zona ''perquè és una activitat lícita i allà hi ha una àrea privada de caça'', segons va declarar a l'ACN el president de la colla de caçadors de Camprodon, Jaume Vilarrasa. A més, van recordar que en una reunió ara fa quasi bé un mes on es va asseure les dues parts afectades, l'Ajuntament i el Departament d'Agricultura, els membres del santuari es van comprometre a posar uns tancaments de tela ecològica per evitar que hi entressin els gossos -ara hi tenen un pastor elèctric que fa uns 80 centímetres i no impedeix que els cans i passin per sota-. Una mesura de protecció que, de moment, no s'ha dut a terme ja que té un cost de 50.000 euros. Uns diners de què no disposen els propietaris del santuari perquè viuen de donacions i ajuts de la gent.
Filosofia de vida respectable però no compartida
Tot i les crítiques del manifest envers el Santuari Gaia, el firmants opinen que la seva filosofia de vida i la de la resta d'animalistes és ''respectable'' com a una opció personal però emfatitzen que s'han d'allunyar de ''radicalismes i imposicions i ideològiques''. Precisament, les entitats remarquen que, a diferència del santuari, ells no viuen de les donacions ''sinó del treball i l'esforç diari''. ''No abusem de la bona fe de la gent ni enganyem a ningú'', puntualitzen. De fet, el col·lectiu de caçadors diu que les accions perpetrades pels animalistes ofenen a tots els habitants de la comarca que ''vivim i treballem pel i del territori''. I posen l'exemple dels ramaders i agricultors, que pateixen destrosses dels senglars als seus camps, atacs de guineus i/o voltors a animals vius o destrosses als filats i tancats per part dels cérvols i els cabirols. Els caçadors diuen que aquests problemes no se'ls han inventat utilitzant el programa Photoshop ni amb muntatges audiovisuals. ''No volem convèncer a ningú ni som aquí per dir qui és el bo i qui és el dolent. Només demanem respecte i molta dosi de sentit comú'', reclamen. De fet, els caçadors pensen que la caça té un paper ''clau'' en la gestió i conservació del món rural, pel seu equilibri social, ambiental i econòmic.
Tornant als ramaders, aquest col·lectiu en el comunicat relata que cada dia han de complir amb més exigències i normatives de benestar animal i sanitat ''i som els primers interessants en fer-ho per garantir una traçabilitat i seguretat en la nostra feina''. A més, reclamen que el Santuari Gaia hauria de complir molt més la normativa pel fet que els animals d'aquest recinte ''són un risc sanitari molt gran pels nostres animals i la fauna salvatge que hi interactua''. Per acabar el comunicat, aquestes entitats demanem revisar els criteris ètics i morals de tothom i que es deixi ''d'humanitzar els animals i bestialitzar les persones''.
Més de 600 signatures a Change.org i trobada amb degustació de productes locals
Amb el títol "M'agrada la manera de fer del meu territori" aquestes 14 entitats han impulsat una recollida de signatures de suport a les seves reivindicacions a la plataforma Change.org i ja en porten més de 600 -621 en la darrera actualització-. En aquest cas, l'escrit per unir-se a la causa de la defensa del territori és més genèric i parla de la pressió que ha sofert la gent de comarques per part de sectors ''minoritaris'' que, segons explica el text, volen imposar la seva ideologia i ''radicalisme''. D'altra banda, també puntualitza que la clau per una bona convivència és el respecte i que s'han d'evitar els insults, les amenaces i les imposicions. Finalment, acaba dient que totes les opcions de vida són respectables i apel·la al respecte i al sentit comú.
Aquest manifest està signat per les entitats més significatives del Ripollès que tenen una relació directa o indirecta amb els animals. Entre elles hi ha sis colles de caçadors com són la de Vilallonga de Ter, la de Sant Pau, la de Queralbs, la de la Vall del Segadell, Alevins i Batlló. També s'hi han adherit quatre associacions de la comarca com la de Ramaders del Ripollès, la de Criadors d'Eugues de Muntanya del Ripollès, la de Pastors del Ripollès i Producte del Ripollès. A més, aquest manifest compta amb el suport de Cuines de la Vall de Camprodon, la junta de propietaris de la zona, el col·lectiu de comerciants i carnissers de la Vall de Camprodon i la Permanent Comarcal d'Unió de Pagesos del Ripollès.
Un manifest molt crític amb el Santuari Gaia
Per començar, el manifest signat per aquestes 14 entitats posa en dubte que la mort de la ovella Nadia fos provocada per un gos de caça i ho argumenten en base a tres punts: la falta de certificació veterinària, el tipus de lesions que presentava l'animal -una ferida al coll considerable- i la geolocalització dels gossos que participaven en la batuda d'un senglar en en el moment que es van produir aquests fets. Des d'aquests col·lectius es denuncia que la gent del territori pateix ''una pressió creixent i criminalització'' provinent de sectors socials ''minoritaris'' però que, segons ells, gaudeixen d'un gran ressò mediàtic que s'alimenta pel ''periodisme sensacionalista''. A més, titllen als animalistes de moure's pel ''desconeixement'' i de creure's que viuen en ''un món dissenyat per Walt Disney''.
El manifest carrega contra els membres del Santuari Gaia dient que ''són gent que ve de fora i es creu amb el dret de dir-nos què està bé i què no''. També han ressaltat que se'ls hi van ''obrir les portes'' quan van arribar al Ripollès i que ara es queixen de tot. La quinzena d'associacions signants del manifest han remarcat que els animalistes ''arriben plens d'exigències i drets però no tenen cap consideració ni volen assumir cap deure amb la gent del territori'' i els han acusat de jugar i manipular els sentiments i el desconeixement de la gent.
El col·lectiu més ofès, segons el manifest és el dels caçadors, que ha tingut diversos estira-i-arronsa amb el Santuari Gaia. Precisament, arran de la mort de l'ovella Nadia els seus fundadors van reclamar la creació d'un perímetre de seguretat al voltant del recinte del santuari -situat a Salarça amb una parcel·la de 23 hectàrees- on hi estigui prohibit caçar com asseguren que ja es fa en altres indrets. La reclamació sorgeix perquè tots els animals que viuen al santuari hi arriben molt dèbils i ''amb greus problemes de salut mental i física'' degut al fet que han estat abandonats, maltractats o explotats pels seus propietaris. Per tant, és impossible que recuperin la confiança en els humans si viuen ''aterrits'' pels trets de les escopetes dels caçadors o els lladrucs dels gossos de caça.
La resposta des d'aquest col·lectiu va ser la de reclamar el dret a caçar en aquella zona ''perquè és una activitat lícita i allà hi ha una àrea privada de caça'', segons va declarar a l'ACN el president de la colla de caçadors de Camprodon, Jaume Vilarrasa. A més, van recordar que en una reunió ara fa quasi bé un mes on es va asseure les dues parts afectades, l'Ajuntament i el Departament d'Agricultura, els membres del santuari es van comprometre a posar uns tancaments de tela ecològica per evitar que hi entressin els gossos -ara hi tenen un pastor elèctric que fa uns 80 centímetres i no impedeix que els cans i passin per sota-. Una mesura de protecció que, de moment, no s'ha dut a terme ja que té un cost de 50.000 euros. Uns diners de què no disposen els propietaris del santuari perquè viuen de donacions i ajuts de la gent.
L'alcalde, Xavier Sala, presideix la reunió amb representants del Santuari Gaia i de la Societat de Caça de Camprodon fa un mes. Foto: Ajuntament de Camprodon
Filosofia de vida respectable però no compartida
Tot i les crítiques del manifest envers el Santuari Gaia, el firmants opinen que la seva filosofia de vida i la de la resta d'animalistes és ''respectable'' com a una opció personal però emfatitzen que s'han d'allunyar de ''radicalismes i imposicions i ideològiques''. Precisament, les entitats remarquen que, a diferència del santuari, ells no viuen de les donacions ''sinó del treball i l'esforç diari''. ''No abusem de la bona fe de la gent ni enganyem a ningú'', puntualitzen. De fet, el col·lectiu de caçadors diu que les accions perpetrades pels animalistes ofenen a tots els habitants de la comarca que ''vivim i treballem pel i del territori''. I posen l'exemple dels ramaders i agricultors, que pateixen destrosses dels senglars als seus camps, atacs de guineus i/o voltors a animals vius o destrosses als filats i tancats per part dels cérvols i els cabirols. Els caçadors diuen que aquests problemes no se'ls han inventat utilitzant el programa Photoshop ni amb muntatges audiovisuals. ''No volem convèncer a ningú ni som aquí per dir qui és el bo i qui és el dolent. Només demanem respecte i molta dosi de sentit comú'', reclamen. De fet, els caçadors pensen que la caça té un paper ''clau'' en la gestió i conservació del món rural, pel seu equilibri social, ambiental i econòmic.
Tornant als ramaders, aquest col·lectiu en el comunicat relata que cada dia han de complir amb més exigències i normatives de benestar animal i sanitat ''i som els primers interessants en fer-ho per garantir una traçabilitat i seguretat en la nostra feina''. A més, reclamen que el Santuari Gaia hauria de complir molt més la normativa pel fet que els animals d'aquest recinte ''són un risc sanitari molt gran pels nostres animals i la fauna salvatge que hi interactua''. Per acabar el comunicat, aquestes entitats demanem revisar els criteris ètics i morals de tothom i que es deixi ''d'humanitzar els animals i bestialitzar les persones''.
Més de 600 signatures a Change.org i trobada amb degustació de productes locals
Amb el títol "M'agrada la manera de fer del meu territori" aquestes 14 entitats han impulsat una recollida de signatures de suport a les seves reivindicacions a la plataforma Change.org i ja en porten més de 600 -621 en la darrera actualització-. En aquest cas, l'escrit per unir-se a la causa de la defensa del territori és més genèric i parla de la pressió que ha sofert la gent de comarques per part de sectors ''minoritaris'' que, segons explica el text, volen imposar la seva ideologia i ''radicalisme''. D'altra banda, també puntualitza que la clau per una bona convivència és el respecte i que s'han d'evitar els insults, les amenaces i les imposicions. Finalment, acaba dient que totes les opcions de vida són respectables i apel·la al respecte i al sentit comú.