13
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:08h
Dos anys d'inhabilitació per a Artur Mas, un any i nou mesos per a Joana Ortega i un any i sis mesos per a la ribetana Irene Rigau. Aquest és el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació al judici al 9-N. La decisió s'ha fet pública aquest dilluns a la una del migdia, només un mes i tres dies després que acabessin les declaracions. Es tracta de la primera sentència relacionada amb el procés sobiranista, que ha estat llegida per Jesús María Barrientos davant dels advocats i de l'acusació popular. Ha estat per unanimitat i conté l'absolució del delicte de prevaricació. Això vol dir que les condemnes que han rebut són pel delicte de desobediència.
La sentència no ha causat sorpresa a la defensa, que s'esperava un veredicte així. La condemna fa que Mas, Ortega i Rigau no puguin exercir càrrecs electes "ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal". La multa per a l'ex-president és de 36.500 euros, la d'Ortega és de 30.000 euros i la de Rigau, de 24.000. Es dona por fet que recorreran la condemna al Tribunal Suprem i, si cal, a Europa.
El paper del Govern
El judici, que va venir precedit d'una mobilització notable del sobiranisme a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, es va centrar en el paper del Govern després de la suspensió de la jornada de participació per part del Tribunal Constitucional (TC). Mas, Ortega i Rigau van erigir-se com a responsables polítics -especialment l'ex-president- de la consulta alternativa, però van matisar en tot moment que el procés va estar executat pels més de 40.000 voluntaris registrats.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled, que aquests dies també està sent protagonista a la Ciutat de la Justícia com a representant del ministeri públic en el judici al cas Palau, va considerar en el seu al·legat final que estava provada l'actuació de l'executiu posterior a la suspensió del 9-N. També va aprofitar per assenyalar que el judici era una expressió de la "democràcia" i va negar que hagués rebut pressions de Mariano Rajoy.
La sentència no ha causat sorpresa a la defensa, que s'esperava un veredicte així. La condemna fa que Mas, Ortega i Rigau no puguin exercir càrrecs electes "ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal". La multa per a l'ex-president és de 36.500 euros, la d'Ortega és de 30.000 euros i la de Rigau, de 24.000. Es dona por fet que recorreran la condemna al Tribunal Suprem i, si cal, a Europa.
El paper del Govern
El judici, que va venir precedit d'una mobilització notable del sobiranisme a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, es va centrar en el paper del Govern després de la suspensió de la jornada de participació per part del Tribunal Constitucional (TC). Mas, Ortega i Rigau van erigir-se com a responsables polítics -especialment l'ex-president- de la consulta alternativa, però van matisar en tot moment que el procés va estar executat pels més de 40.000 voluntaris registrats.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled, que aquests dies també està sent protagonista a la Ciutat de la Justícia com a representant del ministeri públic en el judici al cas Palau, va considerar en el seu al·legat final que estava provada l'actuació de l'executiu posterior a la suspensió del 9-N. També va aprofitar per assenyalar que el judici era una expressió de la "democràcia" i va negar que hagués rebut pressions de Mariano Rajoy.
Sentència a Mas, Ortega i Rigau del judici pel 9-N by naciodigital on Scribd