La plataforma anti-polígon denuncia que a Ripoll hi ha 40.000 metres quadrats de naus buides

L'entitat que s'oposa al polígon de la carretera de les Llosses compara la negativa del govern de Jordi Munell a celebrar una consulta amb els arguments de l'Estat amb el referèndum d'independència

Protesta contra el polígon de les Llosses
Protesta contra el polígon de les Llosses | ACN
Isaac Muntadas
12 de març del 2017
Actualitzat a les 22:19h
La plataforma contra el polígon de la carretera de Les Llosses continua fent pressió i mobilitzant-se perquè no es construeixi. Aquest divendres, per exemple, van celebrar una xerrada amb la participació de l'arquitecte Jordi Planadecursach i el membre de Salvem el Pla de Vidreres i del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Raül Valls.

Carles González, membre de la plataforma veïnal Aturem el Polígon de la carretera de les Llosses, en declaracions a NacióRipollès, assegura que és ''innecessari'' construir un altre polígon a Ripoll perquè al municipi hi ha un total de 40.000 metres quadrats de naus buides ''que proporcionen zero llocs de treball''. González també explica que, a més, de totes aquestes naus abandonades sense cap tipus d'activitat s'hi han de sumar 18.000 metres quadrats més corresponents a terrenys qualificats com urbanitzables o industrials. Així doncs, veient l'overbooking d'espai, l'objectiu en primera instància d'aquesta plataforma és evitar que els terrenys es requalifiquin -ara mateix és terreny rústic- per evitar la construcció del polígon. I en segon lloc, la plataforma desitjaria que es renaturalitzi l'espai, és a dir, que s'enderroquin tots els edificis de la zona afectada perquè s'hi tornin a fer camps.

Per la plataforma, la construcció d'un nou polígon en aquell indret tindria un gran impacte visual, augmentaria la contaminació acústica i lumínica i, a més, s'haurien de desenvolupar els serveis de clavegueram, telèfon, aigua o Internet ''quan hi ha naus desocupades que ja tenen aquests serveis''. Per aquest motiu, González diu que si les empreses necessiten parcel·les més grans que rondin els 1.000-1.500 metres quadrats per instal·lar-se al municipi, també es poden remodelar naus de 500 metres per ajuntar-les. ''Això és possible al polígon de Rocafiguera ja que entre l'antic camí ral a Campdevànol i la carretera està buit'', especifica.

La consulta i la mobilització, imprescindibles

El regidor d'Empresa, Joaquim Colomer, també en declaracions a NacióRipollèshavia explicat que l'Ajuntament no faria cap consulta perquè la ciutadania decidís si es construïa o no el polígon, ja que els habitants de Ripoll els hi havien donat legitimitat a les urnes per fer-lo -ho portaven al programa electoral de 2015- amb 11 de 19 regidors. Des de la plataforma afirmen que aquest argument és el mateix que utilitza el govern espanyol quan des de Catalunya es planteja fer un referèndum d'independència.

''Com que ells estan legitimats a les urnes tenen el dret a dir que no'', apunta González. Encara més explícit, aquest membre de la plataforma compara els arguments de l'alcalde, Jordi Munell, amb els del president espanyol, Mariano Rajoy.

De moment, el projecte ja està fet però encara falta l'estudi ambiental i; per tant, des de la plataforma Aturem el Polígon de la carretera de les Llosses es vol fer el màxim de pressió possible a base de mobilitzacions i accions per aturar-ho. Aquest moviment ciutadà es reuneix un cop per setmana i fa almenys una acció mensual com la manifestació que es va convocar per tallar la C-26, la creació d'un perfil de Facebook i una recollida de firmes que ronda les 1.500 signatures (1.000 en paper i unes 500 de digitals a través del portal Change.org). També han fet una col·laboració amb el Cineclub de Ripoll per projectar un film de caire naturalista i, precisament, en aquesta activitat van tenir alguna enganxada amb l'Ajuntament. Al vestíbul del cinema van demanar un permís per instal·lar-hi una exposició itinerant -ja havia passat per la Barricona i Can Morera- amb fotografies de les naus i espais buits per ocupar de Ripoll, però el consistori s'hi va negar ''perquè no volien barrejar política amb cultura'', afirma Fernández.

De fet, aquesta plataforma es defineix com un moviment ciutadà d'un grup de veïns i no polític, per això, no estan d'acord en què l'Ajuntament els intenti ''desprestigiar'' vinculant-los a moviments polítics. Fernández reconeix que hi ha gent dins de la plataforma que si que pertany a algun partit polític ''però jo sóc soci del Centre Excursionista de Ripoll i això no vol dir que aquest club hi tingui res a veure''.