La portalada del Monestir de Ripoll torna a lluir després de cinc mesos d'obres de restauració

Els tècnics destaquen que es tracta d'una obra "cabdal" per Catalunya i esperen que els treballs ajudin a declarar-la Patrimoni Mundial per la UNESCO

La portalada després de la restauració
La portalada després de la restauració | ACN
Redacció
13 de gener del 2017
Actualitzat a les 17:00h
La portalada del Monestir de Ripoll torna a lluir després dels treballs de restauració que han servit per netejar la resina que s'hi va posar el 1964, a més de la pols que s'hi havia acumulat. Aquest divendres els operaris han retirat la bastida de set metres d'alçada que ha ocupat la façana durant cinc mesos. La directora del Centre de Restauració de Béns i Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, diu que es tracta d'una obra "cabdal" per a Catalunya i el seu patrimoni històric. Solé confia que la restauració de la portalada serveixi per impulsar encara més la candidatura per ser reconeguda Patrimoni Mundial per la UNESCO. Un dels tècnics que hi ha treballat, Pere Rovira, destaca que han trobat restes de policromia original que els permetrà entendre molt millor com es va fer la portalada.

Després de cinc mesos de treballs minuciosos, el Monestir de Ripoll mostra de nou la seva portalada. Tres operaris han retirat la bastida que ha servit als tècnics per restaurar "una obra cabdal" per al patrimoni històric català. La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Àngels Solé, explica que els treballs han consistit a treure la resina que s'hi va aplicar el 1964 per protegir-la de les agressions exteriors, a més de la pols que s'hi ha acumulat.

Un dels tècnics que ha treballat en la restauració, Pere Rovira, explica que durant els treballs han trobat diverses restes de policromia original. "Ara les analitzarem, però segur que ens ajuda a entendre molt millor com es va construir", explica. Rovira destaca que a partir d'ara la portalada es veurà "molt diferent", tant pel que fa al color de la pedra -que és ''molt més viu", apunta- com al relleu de l'obra.

Per la seva banda, Àngels Solé ha remarcat la complexitat dels treballs. "Hem estat molt fins per poder cuidar fins a l'últim detall", ha defensat. Aquesta ha estat, en bona part, la raó per la qual el projecte s'ha allargat més de mig mes.

Patrimoni Mundial per la UNESCO

Un dels objectius que persegueix aquesta restauració és potenciar encara més la cursa perquè la portalada sigui reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Solé diu que "cal seguir lluitant i persistint perquè així sigui" i posa en valor el fet que es tracta d'una obra que ha estat a la intempèrie durant molts anys, i que es manté en molt bon estat. "Això és gairebé un miracle", ha reblat.

La candidatura per aspirar a ser Patrimoni Mundial de la UNESCO és ara al Ministeri de Cultura que és l'encarregat de proposar un candidat que després lluitarà per ser reconegut. "Esperem que aquesta intervenció serveixi perquè tiri endavant", ha conclòs Solé.

La portalada del Monestir de Ripoll té set metre d'alçada, per onze d'allargada i gairebé un d'amplada. En total són prop de 80 m2 de pedra tallada just davant de l'entrada a la Basílica del monestir.

La intervenció més important

Aquesta restauració és la més important des que l'any 1964 es va fer una intervenció per consolidar les escultures i on es va aplicar la capa de resina sintètica per frenar la degradació del monument com a conseqüència d'estar a la intempèrie. Alguns tècnics defensen que era la millor opció d'aquell moment i que ara s'ha decidit enretirar-la perquè la capa s'ha malmès i ha enfosquit la pedra.

Una altra actuació que va ser cabdal per a la conservació de la portalada va ser el tancament amb un atri l'any 1994 que va permetre des de llavors estabilitzar el conjunt monumental.

Un aspecte a destacar dels treballs és que, malgrat la instal·lació de la bastida, s'ha decidit mantenir les visites de tots els que vulguin gaudir del monument. La intervenció ha tingut un cost de 125.000 euros i ha anat a càrrec de l'empresa Arcovaleno S. L. sota la direcció del CRBMC. Els treballs de neteja i consolidació els han finançat el Patronat del Monestir de Ripoll, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura.
 

Un restaurador, amb els aparells de làser utilitzats per treure la resina Foto: ACN