19
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a la
13:13h
El nombre de rescats a boletaires que hi ha hagut enguany a les comarques del Ripollès, Berguedà, la Cerdanya, Osona, el Pallars Jussà i el Solsonès és preocupant. En 10 dies, han explicat els Bombers de la Generalitat en una roda de premsa a Berga, s'han realitzat 17 actuacions, la majoria al Berguedà, el que suposa un increment significatiu d'aquestes sortides que, any rere any i si es pronostica bona temporada de bolets, van augmentant.
Els rescats varien en funció de l'any i de l'època boletaire. De moment, enguany s'han realitzat cinc rescats al Ripollès, set rescats al Berguedà, dos a la Cerdanya, un a Osona, un al Pallars Jussà i un al Solsonès, sobretot concentrats durant el mes d'octubre.
L'any passat, han concretat, es van realitzar 383 serveis per recerques, dels quals 48 eren boletaires, mentre que enguany aquesta dada ja puja a 290, 17 de les quals de persones que han anat a buscar bolets. Segons han informat, el perfil de boletaire perdut comprèn totes les edats, però sobretot persones grans, d'entre 60 i 80 anys i majoritàriament de fora de les comarques més afectades.
"És bo que a nivell de societat comencem a fer una reflexió sobre la tendència a l'alça dels serveis de rescat de muntanya", ha declarat el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior, Eduard Freixedes. Segons ha dit, hi ha un gran nombre de rescats que es podrien evitar: "Hem de fer una reflexió sobre què està passant a la muntanya, i el fet que un servei extraordinari estigui esdevenint un fet comú".
En aquest sentit, el cap de la regió d'Emergències Centre, Francesc Boya, ha volgut recordar que hi ha tota una sèrie de consells i recomanacions que podrien ajudar a disminuir els rescats, sobretot de boletaires. Entre aquests, planificar la ruta i conèixer la previsió meteorològica, portar equipament i avituallament adequat i preventiu, informar-se sobre la zona on s'anirà a buscar bolets, adaptar l'activitat a la condició física i l'edat, fer l'activitat en grup o avisar algú, buscar punts de referència per orientar-se, tenir la bateria del mòbil carregada i trucar el telèfon 112 en cas d'emergència, o no apurar el temps de cerca de bolets, per evitar que es faci de nit.
A més, el cap del Parc de Bombers de Berga, Vicenç Vegas, també ha recordat que els animals tenen, al bosc, el seu espai. Per tant, prudència amb els senglars o les vaques, que poden tenir vedells, i tenir controlats els gossos.
El cost del rescat
Seguir totes aquestes recomanacions, ha afirmat Freixedes, és important per evitar l'actuació del cos de Bombers, quan aquesta no és absolutament necessària. En concret, i malgrat que el cost dels rescats no està comptabilitzat, es calcula que una hora d'helicòpter significa gastar 3.000 euros, i en aquest punt, ha indicat que ja es pot anar "calculant" quan pot costar cada rescat, a banda que, si els efectius estan en un lloc, no podran estar en un altre.
Sobre el fet d'haver de pagar o no el rescat, Boya ha detallat que des del 2009 se n'han cobrat uns cinc o sis, ja que no és la "filosofia" del cos de Bombers. No obstant això, sí que s'ha aplicat en alguns casos en què l'actuació d'alguna persona va ser "molt negligent", menystenint la seva pròpia seguretat.
Rescats en augment
Si en els propers anys els rescats de boletaires, tot i que també d'excursionistes, van en augment, ha afirmat Vegas, s'haurà de fer un replantejament de l'actuació. En alguns països, ha dit, bona part de la ciutadania que fa activitats a la muntanya està federada, i això suposa tenir vigent una assegurança. No obstant, això seria difícil en el cas dels boletaires.
Els rescats varien en funció de l'any i de l'època boletaire. De moment, enguany s'han realitzat cinc rescats al Ripollès, set rescats al Berguedà, dos a la Cerdanya, un a Osona, un al Pallars Jussà i un al Solsonès, sobretot concentrats durant el mes d'octubre.
L'any passat, han concretat, es van realitzar 383 serveis per recerques, dels quals 48 eren boletaires, mentre que enguany aquesta dada ja puja a 290, 17 de les quals de persones que han anat a buscar bolets. Segons han informat, el perfil de boletaire perdut comprèn totes les edats, però sobretot persones grans, d'entre 60 i 80 anys i majoritàriament de fora de les comarques més afectades.
"És bo que a nivell de societat comencem a fer una reflexió sobre la tendència a l'alça dels serveis de rescat de muntanya", ha declarat el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior, Eduard Freixedes. Segons ha dit, hi ha un gran nombre de rescats que es podrien evitar: "Hem de fer una reflexió sobre què està passant a la muntanya, i el fet que un servei extraordinari estigui esdevenint un fet comú".
El director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Eduard Freixedes, i el cap de la Regió d’Emergències Centre, Francesc Boya Foto: Aida Morales
En aquest sentit, el cap de la regió d'Emergències Centre, Francesc Boya, ha volgut recordar que hi ha tota una sèrie de consells i recomanacions que podrien ajudar a disminuir els rescats, sobretot de boletaires. Entre aquests, planificar la ruta i conèixer la previsió meteorològica, portar equipament i avituallament adequat i preventiu, informar-se sobre la zona on s'anirà a buscar bolets, adaptar l'activitat a la condició física i l'edat, fer l'activitat en grup o avisar algú, buscar punts de referència per orientar-se, tenir la bateria del mòbil carregada i trucar el telèfon 112 en cas d'emergència, o no apurar el temps de cerca de bolets, per evitar que es faci de nit.
A més, el cap del Parc de Bombers de Berga, Vicenç Vegas, també ha recordat que els animals tenen, al bosc, el seu espai. Per tant, prudència amb els senglars o les vaques, que poden tenir vedells, i tenir controlats els gossos.
El cap de la Regió d’Emergències Centre, Francesc Boya Foto: Aida Morales.
El cost del rescat
Seguir totes aquestes recomanacions, ha afirmat Freixedes, és important per evitar l'actuació del cos de Bombers, quan aquesta no és absolutament necessària. En concret, i malgrat que el cost dels rescats no està comptabilitzat, es calcula que una hora d'helicòpter significa gastar 3.000 euros, i en aquest punt, ha indicat que ja es pot anar "calculant" quan pot costar cada rescat, a banda que, si els efectius estan en un lloc, no podran estar en un altre.
Sobre el fet d'haver de pagar o no el rescat, Boya ha detallat que des del 2009 se n'han cobrat uns cinc o sis, ja que no és la "filosofia" del cos de Bombers. No obstant això, sí que s'ha aplicat en alguns casos en què l'actuació d'alguna persona va ser "molt negligent", menystenint la seva pròpia seguretat.
Rescats en augment
Si en els propers anys els rescats de boletaires, tot i que també d'excursionistes, van en augment, ha afirmat Vegas, s'haurà de fer un replantejament de l'actuació. En alguns països, ha dit, bona part de la ciutadania que fa activitats a la muntanya està federada, i això suposa tenir vigent una assegurança. No obstant, això seria difícil en el cas dels boletaires.
El director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Eduard Freixedes, i el cap de la Regió d’Emergències Centre, Francesc Boya Foto: Aida Morales.