Rigau crida a una resposta col·lectiva pels processos contra polítics catalans

L'exconsellera d'Ensenyament avisa que "mai els canvis importants han vingut determinats per la resolució d'un Govern, sinó pel gruix de la població" | Avança que el judici pel cas del 9-N podria començar l'estiu vinent

Irene Rigau, en l'entrevista a TV3
Irene Rigau, en l'entrevista a TV3 | TV3
Redacció
14 d'octubre del 2016
Actualitzat a les 10:32h

L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau està satisfeta pel fet que finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi optat per no jutjar-la a ella, a Artur Mas i a Joana Ortega per malversament, sinó tan sols per prevaricació i desobediència greu, cosa que contradiu la petició de l'acusació particular i evita el risc de presó, ja que la pena pot ser com a molt d'inhabilitació. Tot i això, ha alertat en una entrevista a Els Matins de TV3: "La llibertat personal l'hem salvat però segueix sobre la taula la llibertat col·lectiva: podem opinar o no?, el Govern pot preguntar a la ciutadania?".

En aquest sentit, "davant d'una mentalitat molt tancada i reaccionària" com la de l'Estat, l'exconsellera ha asseverat que "la força de la població haurà de demostrar que aquest anhel és fort i viu, perquè hi ha la intenció d'espantar". Així, ha unit el seu cas amb l'amenaça d'inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o amb els requeriments rebuts pel Govern actual i, de fet, ha pronosticat que un referèndum no pactat com el que preparen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras també podria dur a imputacions, motiu pel qual ha instat a articular una "postura col·lectiva dels fets". "Hem de vigilar què més pot fer un estat capaç de jutjar per posar les urnes", ha insistit.

En aquest sentit, ha cridat a mantenir-se ferms "perquè la gent no s’espanti i cregui que la força de l’Estat és tan gran que ens pot anul·lar", al mateix temps que ha demanat que aquesta faci costat les institucions: "Mai els canvis importants han vingut determinats per la resolució d'un Govern, sinó pel gruix de la població".

Un referèndum amb pregunta binària

Sigui com sigui, Rigau encara confia que el nou govern espanyol s'obri a pactar un referèndum. Però, si no ho fes, entendria que estaria obligant l'executiu català a celebrar el referèndum des de la legalitat catalana. "Si nosaltres hem de passar aquest mal tràngol, que en surti una nova planta, que del 9-N en surti un referèndum", ha demanat, i ha apuntat que, aquest cop, hauria "de ser una votació binària, amb un sí i un no i, per tant, amb unes conseqüències".

Pel que fa al seu judici, s'ha mostrat esperançada pel fet que el TSJC rebutgi els previsibles recursos de l'acusació particular per incloure entre els delictes a dirimir el de malversament. Així mateix, ha avançat que les defenses demanaran una ampliació dels terminis per preparar bé l'estratègia, motiu pel qual veu com a "molt probable" que fins l'estiu no se'ls jutgin formalment.