setcases

Una via ferrada a Setcases si la butxaca i l'àliga daurada ho permeten

Serviria per atraure els aficionats que tenen aquests itineraris al Forat de l'Olla

per Jordi Remolins , 9 de juny de 2016 a les 12:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pràctica de rescat dels GRAE al Forat de l'Olla el desembre passat Foto: Bombers de la Generalitat


La creació d'una via ferrada al Forat de l'Olla serà proposada al plenari municipal de Setcases per tal d'estudiar-ne la viabilitat. Es tracta d'una opció que interessa pel nombre d'usuaris que atrau aquesta mena d'itineraris. La idea es convertirà en projecte sempre i quan se superin dues dificultats. L'una és l'econòmica, que ni tan sols s'ha calibrat encara, però per la qual no es compta amb pressupost. L'altra, la presència en el passat de nius d'àliga daurada en aquell indret.


L'ideòleg de la proposta i regidor de cultura del municipi, Santi Molas, afirma que "fa molts anys que no hi veig àligues daurades" però admet que per seguir endavant s'haurà d'investigar que realment és així, i aconseguir permisos de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En cas que s'obtinguessin, també està obert a la possibilitat que durant determinats mesos s'hi hagués de restringir l'accés per no interferir amb la presència de l'àliga.

Molas és muntanyenc des de fa molt de temps i afirma que "sóc el primer interessant a preservar el medi". Per això i perquè la proposta està encara en fase embrionària, s'ha vist sorprès pels moviments d'associacions naturalistes que s'oposarien a la via ferrada.


Un mirador sobre la vall del Ter

El Forat de l'Olla és un dels miradors amb millors vistes de la Vall de Camprodon. S'hi albira la vall del Ter, Gra de Fajol i Pastuira, i permet observar-hi fauna autòctona del Pirineu. Es troba a cinc quilòmetres de Setcases, a la carretera de Vallter, amb un accés gens complicat.


La presència de l'àliga daurada és habitual a tota Europa occidental, i també al Pirineu, sobretot en alta muntanya. És caçadora de mamífers i pot volar a velocitats superiors als dos-cents quilòmetres per hora.
 

 

Participació