08
de juny
del
2016
Actualitzat
el
09
de juny
a les
0:04h
"Pinta el que sent, el que li agrada, el que el molesta... plasma el que no veu". Aquesta carta de presentació podria ser comuna a alguns pintors, però és el cas concret d'un ripollès que des de fa trenta anys viu a Sant Pau de Segúries. Es diu Martí Carbonell (Ripoll, 1957), un pintor autodidacta que ha abraçat el surrealisme sense voler influències ni cap mena de vincle amb obres alienes. La pintura és la seva principal ocupació des de 1989, de forma professional.
Pinta a l'estudi taller que té a Sant Pau mateix, però també amb ordinador des de Sant Joan de les Abadesses. Considera ambdues formes compatibles i el format digital com a pràcticament il·limitat. L'ordinador l'utilitza sobretot per fer-hi proves, per posteriorment plasmar-les sobre la tela. Les seves obres són plenes de simbolismes: "són idees surrealistes que represento a la meva manera i de les quals en puc explicar cada detall, però que cadascú pot fer-se seves de la forma que vulgui".
En Martí va aficionar-se des de petit a la pintura "perquè era el que millor se'm donava; sento la pintura dins meu". A les escoles nacionals feien dibuix, però considera que tot el que n'ha après amb els anys ha estat de forma autodidacta. Quan a col·legi li feien pintar un paisatge ell sempre hi feia aparèixer cares o altres detalls que convertien la seva pintura en una experiència diferent: "per mi el surrealisme és la realitat expressada amb escenes irreals", explica.
La seva sistematologia de treball implica una primera tasca fent esbossos. Es passa el dia dibuixant i fent proves tant a llapis com amb la tauleta digital per arribar a la idea concreta que vol representar. Més tard dibuixa sèries de quadres. A cada obra inaugural d'una sèrie hi sol aparèixer precisament un llapis, que representa la transició dels grisos als colors. Utilitza molt poc el color verd "perquè n'estic rodejat gairebé sempre".
Treballa sol i sense influències externes, tot i que sovint escolta el disc Songs of love and hate de Leonard Cohen per crear. Curiosament fa servir totes dues mans per dibuixar o escriure. De fet quan a escola li feien copiar mil vegades una frase, feia servir primer una mà i després quan es cansava d'utilitzar-la, l'altra. Això va provocar que en alguna ocasió els mestres es pensessin que els enganyava i que la meitat de la feina li havia fet un altre.
Intenta no mirar mai altres obres per no deixar-se influir, perquè vol ser "creatiu". De Dalí explica que l'han "promocionat" de tal manera que ara molta gent creu que és el pare del surrealisme, quan en realitat "cinc-cents anys abans El Bosco ja el conreava". Del pintor flamenc en diu que "no entenc com no el van cremar" per la temàtica de les seves obres. També és crític amb les galeries d'art. Creu que no sempre s'hi exposa per la qualitat d'una obra, sinó perquè "es té un padrí" i afirma que "alguns que hi han exposat, al cap d'un any ja ningú els recorda".
La darrera sèrie que ha elaborat va ser inspirada per la sensació que té quan està sota l'aigua. En Martí practica l'apnea. Minuts i més minuts aguantant la respiració, coneixent el seu cos i observant el fons del mar, l'han empès a traslladar als seus quadres els conjunts de pedres submarines. Les observa mentre espera algun peix que pugui pescar, tot i que de vegades pot passar-se setmanes sense atrapar-ne cap. El seu preferit és el déntol "perquè és el més difícil de pescar i a més m'agrada menjar-me'l". El que més li plau de l'apnea és que li serveix per relaxar-se.
Els quadres els té exposats al seu estudi taller de Sant Pau, a la botiga Onix Moda de Sant Joan de les Abadesses i també al web artelista.com. Fins a l'agost també se'n poden veure quadres de la darrera sèrie, d'olis en tela i olis en fusta, al restaurant Divinum de Girona. Són tres èpoques diferents de l'artista per fer-se'n una idea global.
Abans de dedicar-se a la pintura es guanyava la vida amb l'electrònica de manteniment, una tasca que ocasionalment encara realitza amb la reparació de màquines. La seva paleta de colors és de creació pròpia, i té a veure amb les primeres televisions que hi va haver en color, partint dels tres colors primaris de la llum RGB, vermell, verd i blau. De fet sempre ha tingut interès a barrejar les noves tecnologies amb els elements tradicionals.
Pinta a l'estudi taller que té a Sant Pau mateix, però també amb ordinador des de Sant Joan de les Abadesses. Considera ambdues formes compatibles i el format digital com a pràcticament il·limitat. L'ordinador l'utilitza sobretot per fer-hi proves, per posteriorment plasmar-les sobre la tela. Les seves obres són plenes de simbolismes: "són idees surrealistes que represento a la meva manera i de les quals en puc explicar cada detall, però que cadascú pot fer-se seves de la forma que vulgui".
En Martí va aficionar-se des de petit a la pintura "perquè era el que millor se'm donava; sento la pintura dins meu". A les escoles nacionals feien dibuix, però considera que tot el que n'ha après amb els anys ha estat de forma autodidacta. Quan a col·legi li feien pintar un paisatge ell sempre hi feia aparèixer cares o altres detalls que convertien la seva pintura en una experiència diferent: "per mi el surrealisme és la realitat expressada amb escenes irreals", explica.
La seva sistematologia de treball implica una primera tasca fent esbossos. Es passa el dia dibuixant i fent proves tant a llapis com amb la tauleta digital per arribar a la idea concreta que vol representar. Més tard dibuixa sèries de quadres. A cada obra inaugural d'una sèrie hi sol aparèixer precisament un llapis, que representa la transició dels grisos als colors. Utilitza molt poc el color verd "perquè n'estic rodejat gairebé sempre".
Treballa sol i sense influències externes, tot i que sovint escolta el disc Songs of love and hate de Leonard Cohen per crear. Curiosament fa servir totes dues mans per dibuixar o escriure. De fet quan a escola li feien copiar mil vegades una frase, feia servir primer una mà i després quan es cansava d'utilitzar-la, l'altra. Això va provocar que en alguna ocasió els mestres es pensessin que els enganyava i que la meitat de la feina li havia fet un altre.
Intenta no mirar mai altres obres per no deixar-se influir, perquè vol ser "creatiu". De Dalí explica que l'han "promocionat" de tal manera que ara molta gent creu que és el pare del surrealisme, quan en realitat "cinc-cents anys abans El Bosco ja el conreava". Del pintor flamenc en diu que "no entenc com no el van cremar" per la temàtica de les seves obres. També és crític amb les galeries d'art. Creu que no sempre s'hi exposa per la qualitat d'una obra, sinó perquè "es té un padrí" i afirma que "alguns que hi han exposat, al cap d'un any ja ningú els recorda".
Quadre de la darrere sèrie de Martí Carbonell Foto: Martí Carbonell
La darrera sèrie que ha elaborat va ser inspirada per la sensació que té quan està sota l'aigua. En Martí practica l'apnea. Minuts i més minuts aguantant la respiració, coneixent el seu cos i observant el fons del mar, l'han empès a traslladar als seus quadres els conjunts de pedres submarines. Les observa mentre espera algun peix que pugui pescar, tot i que de vegades pot passar-se setmanes sense atrapar-ne cap. El seu preferit és el déntol "perquè és el més difícil de pescar i a més m'agrada menjar-me'l". El que més li plau de l'apnea és que li serveix per relaxar-se.
Els quadres els té exposats al seu estudi taller de Sant Pau, a la botiga Onix Moda de Sant Joan de les Abadesses i també al web artelista.com. Fins a l'agost també se'n poden veure quadres de la darrera sèrie, d'olis en tela i olis en fusta, al restaurant Divinum de Girona. Són tres èpoques diferents de l'artista per fer-se'n una idea global.
Abans de dedicar-se a la pintura es guanyava la vida amb l'electrònica de manteniment, una tasca que ocasionalment encara realitza amb la reparació de màquines. La seva paleta de colors és de creació pròpia, i té a veure amb les primeres televisions que hi va haver en color, partint dels tres colors primaris de la llum RGB, vermell, verd i blau. De fet sempre ha tingut interès a barrejar les noves tecnologies amb els elements tradicionals.
Martí Carbonell sota l'aigua Foto: Martí Carbonell