La joventut, la flama que manté les tradicions ripolleses

Ripoll, una Vila mil•lenària, compta amb un munt de festes tradicionals |El jovent del poble són els encarregats de fer-les perdurar en el temps

per Xevi Pujol , Ripoll, 4 de juny de 2016 a les 09:49 |
La pubilla de Ripoll, Anna Roqué, observa amb atenció la Dansa dels Clavells durant la Festa Major | Xevi Pujol
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Pubillatge, la Dansa dels Clavells, la Festa de la Llana i el Casament a Pagès... Aquests són alguns exemples dels actes que al llarg de tot l’any es celebren a la Comtal Vila de Ripoll. Són esdeveniments impregnats de tradició i amb molts anys d’història. Precisament, la gent més jove és qui té a les seves mans el poder per fer que aquests perdurin i segueixin fent gaudir ala vilatans i visitants amb la seva màgia.

Pubilla i Hereu, els representants de la Vila


La festa del pubillatge està centrada en l’elecció d’uns representants de la població que participen en els actes institucionals de la mateixa. És una tradició catalana més, existent des de l’època de la República, que es duu a terme entre el nois i noies joves del poble, ja que els elegits com a Hereu i Pubilla han de ser jovent autòctons de la localitat. Cada any es renova aquest càrrec, fet que fa que les persones que el tinguin durant un període molt curt de temps, en el qual assisteixen als actes institucionals abillats amb la vestimenta tradicional catalana. 

Les noies, anomenades pubilles, vesteixen un cosset de vellut, una faldilla, van amb mitenes (un guant de punt sense dits) i gandalla (una xarxa per subjectar els cabells); porten una banda que els travessa el pit amb el nom de la població i l’any de proclamació. Pel que fa als nois, els hereus, vesteixen una camisa, pantalons de vellut, espardenyes i una faixa on també hi pot figurar el nom de la població i l’any en el qual han estat proclamats. 

 

Els representants actuals de la Vila, al claustre del Monestir. Foto: Xevi Pujol


Estroncada a partir de la Guerra Civil, aquesta tradició va veure el seu renaixement de la mà de Valentí Garcia, un periodista de Solidaridad Nacional que va decidir reinstaurar-la l’any 1957. Posteriorment, al 1979, es va crear el Foment de les Tradicions Catalanes i a partir d’aleshores aquesta entitat es va fer càrrec de l’organització de la festa. Aquestes eleccions es fan a molts pobles i comarques, i fins i tot hi ha les designacions territorials de les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. 


A Ripoll, el pubillatge hi és present des del 1967. Montserrat Marquet i Serra en va ser la primera pubilla aquell mateix any. La història d’aquesta festivitat al Bressol de Catalunya es pot dividir en tres etapes: la primera va durar fins al 1978, quan es convidava a totes les noies del poble a un ball d’on en sortia la pubilla de Ripoll; la segona, entre el 1984 i el 1987, on les noies es podien presentar a pubilles apadrinades per alguna entitat del poble i realitzant un examen escrit i una entrevista personal; i la tercera, del 1990 fins al 2005, que es determina pel fet que la data de fixació de les eleccions es va posar a l’11 de setembre.

Actualment, ens trobem en una nova etapa, ja que des del 2005 els nois van passar a poder-se presentar en l’elecció i es va crear la figura de l’Hereu, a la que posteriorment han acompanyat altres títols encarats als més menuts com ara la Dameta, l’Hereuet o la Pubilleta. Des de l’11 de setembre del 2015, l’Anna Roqué i en Ramon Labró són pubilla i hereu de Ripoll, mentre que la Carla Ariza n’és la pubilleta. Cada cap de setmana, canvien la seva roba habitual pels vestits tradicionals i assisteixen a actes arreu de Catalunya, tot representant el seu poble.
 

La Carla, l'Anna i en Ramon en un acte oficial. Foto: Xevi Pujol


Una altra de les funcions que tenen és la d’assistir a les festivitats del poble, com ara la Dansa dels Clavells durant la Festa Major, la Festa de la Llana i el Casament a Pagès o l’Aplec de Sardanes. Molts cops, resulta complicat per una persona jove que es troba en edat d’estudi i que fa moltes activitats el cap de setmana poder conciliar tot això amb la responsabilitat de ser hereu o pubilla. Malgrat això, tant l’Anna com en Ramon intenten anar als màxims esdeveniments possibles per portar el nom de Ripoll de manera institucional. El món del pubillatge és una gran família en la qual hi entra i hi surt gent cada cap de setmana amb les proclamacions i les sortides dels representants dels diferents pobles, però en tot cas és un nexe d’unió entre els seus integrants, els quals sempre acaben fent amistat amb els representants de poblacions d’arreu de Catalunya. 

Les danses de Ripoll, mantingudes per les noves generacions
 

Les danses formen part de les tradicions ripolleses. Foto: Xevi Pujol


Una altra de les tradicions de la Vila que sobreviu gràcies a l’empeny de la joventut del poble són les seves danses. Aquestes, es concentren en les festivitats de la Festa Major de Sant Eudald i a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès. En aquestes senyalades dates, es ballen diferents danses populars que han anat perdurant al llarg del temps suportades per les noves generacions, les quals les van adoptant. 

Durant la Festa Major de la Vila, la Dansa dels Clavells és un dels moments més esperats. Una comitiva acompanya als balladors per alguns dels balcons del poble per recollir les pabordesses que dansaran a la plaça, que s’omple de gom a gom per presenciar la Dansa. Es va recuperar el 2004 i des de llavors s’ha pogut ballar cada any, ja que no hi ha faltat dansaires que hi participen de manera voluntària. 

El cap de setmana següent, durant la Festa de la Llana i el Casament a Pagès, es ballen també 3 danses més. El Ball de Tonedors és un homenatge a la festa que feien els pastors abans de l’inici de la transhumància, el Ball del Roser es fa davant del Monestir quan els nuvis ja són casats i el Ball de l’Espunyolet és una dansa originària del segle XVII amb un caràcter reverencial i cortès que es presenta als nuvis a mode de regal. Aquests balls tradicionals, tant els que es troben a la Festa Major com els relacionats amb la Llana, són interpretats per una companyia local que es composa de gent molt jove que va canviant al llarg dels anys. Gràcies a ells, es poden anar celebrant aquest tipus d’actes i així, enguany, el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT), l’entitat que organitza la festivitat de la Llana, ha pogut complir el seu cinquantè aniversari.
 

El ball de Tonedors, durant la Festa de la Llana. Foto: Xevi Pujol


Una gran responsabilitat

Ser hereu, pubilla o dansaire a Ripoll representa una gran responsabilitat, ja que comporta representar a una Vila que carrega amb grans fets i personatges de la història catalana. Sense anar més lluny, Guifré el Pilós està enterrat a l’interior del Monestir de Santa Maria. Recentment, la localitat també ha estat reconeguda com a centre de la cultura catalana. L’any 2003 va ser Ciutat Pubilla de la Sardana i, encara més actualment, el 2013, Ripoll va ostentar durant un any la Capitalitat de la Cultura Catalana. 

Tenir el crucial paper de fer perdurar les tradicions ripolleses, doncs, és una funció amb les seves exigències. Per sort, aquets protagonistes tant joves dels que estem parlant saben perfectament el rol que tenen, i gràcies a ells vilatans i visitants poden gaudir de moments tan màgics com les danses que recorden a diferents moments de la història ripollesa.
No cal oblidar tampoc a altres col•lectius que també es conformen principalment de gent jove, però que tenen uns integrants amb edats molt variades. Són entitats com els Diables de Ripoll, els Grallers, Geganters o Trabucaires, els quals també formen part de l’essència d’aquesta Vila mil•lenària.
 

L'Hereu de Ripoll juntament amb l'Hereu de Catalunya, Josep Van, durant la Festa de la Llana. Foto: Xevi Pujol

 

Moment final de la Dansa dels Clavells de Ripoll. Foto: Xevi Pujol

 

Participació