30
de maig
del
2016
Actualitzat
el
31
de maig
a les
7:43h
Què faríeu en cas de trobar un sobre amb diners al carrer, sense cap altra pista que dos noms de pila? Us el posaríeu a la butxaca i aniríeu a fer un bon àpat, o bé investigaríeu qui en pot ser el propietari per retornar-li? El ripollès Rachid El Marajie no va tenir cap mena de dubte sobre allò que havia de fer. "Els meus pares em van ensenyar de petit que el que no era meu no podia quedar-m'ho" explica aquest pare de família de trenta-cinc anys que actualment treballa en el servei de neteja municipal de Ripoll.
Divendres passat feia una de les rutes habituals venint des del barri d'Ordina i el passeig de la Farga Catalana. Mentre abocava la brossa del seu cabàs a un dels contenidors que hi ha a la intersecció entre aquest darrer passeig i el carrer del Prat, va trobar un sobre a terra. Veient que hi havia alguna cosa escrita, va ajupir-se, el va agafar i ho va llegir. Algú hi havia anotat en bolígraf els noms de "Susanna i Ramon". A l'interior hi havia seixanta euros. No li va ni passar pel cap posar-se'ls a la butxaca.
Faltava un quart d'hora per acabar-se la jornada. A l'ajuntament va preguntar a un funcionari què n'havia de fer del sobre. Li va contestar que portar-lo a la policia. En Rachid va descartar aquesta opció i va preferir fer algunes preguntes pel poble per descobrir-ne als propietaris. Aquella mateixa tarda va haver d'anar a una farmàcia de la vila a buscar uns medicaments. Quan va explicar-los el cas, li van dir que els diners eren ben seus, per haver-los trobat. Era exactament la mateixa resposta que havia rebut prèviament d'un amic. Segurament és el que hauríem fet la majoria de nosaltres. Però ell va preferir seguir la recerca, perquè de fet el sobre no era totalment anònim: hi havia dos noms.
A la mateixa farmàcia li van explicar que per allà a la vora només hi havia una parella que respongués per aquells dos noms. En Ramon i la Susanna del restaurant la Piazzeta. Rachid ho va trobar lògic, perquè els contenidors del passeig de la Farga Catalana és on habitualment aboquen les escombraries, de pas cap a buscar el cotxe. Per això s'hi va presentar. Eren les cinc de la tarda i cap d'ells no era al restaurant a aquella hora. Tres hores més tard hi va tornar. La Susanna va reconèixer que havia perdut el sobre. A l'interior hi havia els diners d'un amic de la parella que els pagava un deute. Hi hauria d'haver seixanta euros. Just el què hi havia. A més el sobre tenia un trau, que li havien fet per penjar-lo en un ganxo d'un panell que tenen al mateix establiment.
Un cop tornat el sobre en Ramon Turrats, que curiosament havia estat president del consorci Ripollès Desenvolupament fins al 2011, va donar-li vint euros, com a agraïment d'una actuació poc habitual. En Rachid no els volia, perquè considera que dins de les dificultats que tothom té per tirar endavant "tinc la vida solucionada". S'ha estat anys sense feina, però això també l'ha fet espavilar per buscar-se la vida. Finalment els va acceptar, i va aprofitar per fer-li una reflexió. "No tots som iguals" va afirmar en referència als prejudicis que alguns vilatans tenen envers els immigrants marroquins. Ell mateix ha viscut en primera persona els recels cap al seu color de la pell i el seu origen. Va ser en un bar on no el van voler servir, i fins i tot van enviar a dues patrulles dels municipals. Un dels agents fins i tot el va amenaçar "tot i que mai he tingut cap problema, ni he comès cap falta, ni m'han posat cap multa".
Rachid va néixer a Nador, al Marroc, i viu a Ripoll des de 2004. Actualment és veí del barri de Fuensanta, on afirma que hi ha molt bon veïnatge. Abans havia estat un any i mig a Sant Joan de les Abadesses. Els seus pares ja havien immigrat abans, i progressivament van anar portant els seus fills al Ripollès. En un inici va treballar de forestal, pel Consell Comarcal del Ripollès, i a partir de 2007 com a mediador, traductor i als serveis jurídics del mateix Consell i també pel Consorci de Benestar Social. Amb les retallades de 2011 el van fer fora. Durant dos anys va cobrar l'atur, i més tard l'ajuda de 426 euros. Des de mitjans d'abril que treballa al servei de neteja. De fet encara no ha cobrat la primera mesada sencera.
Explica que en la seva feia "és habitual trobar coses per terra". Diumenge mateix va trobar un clauer en un moneder petit. Aquest cop sí que va entregar-lo a la policia local. De vegades troba monedes per terra. En aquest cas, com que no tenen nom, sí que se les queda.
Divendres passat feia una de les rutes habituals venint des del barri d'Ordina i el passeig de la Farga Catalana. Mentre abocava la brossa del seu cabàs a un dels contenidors que hi ha a la intersecció entre aquest darrer passeig i el carrer del Prat, va trobar un sobre a terra. Veient que hi havia alguna cosa escrita, va ajupir-se, el va agafar i ho va llegir. Algú hi havia anotat en bolígraf els noms de "Susanna i Ramon". A l'interior hi havia seixanta euros. No li va ni passar pel cap posar-se'ls a la butxaca.
Faltava un quart d'hora per acabar-se la jornada. A l'ajuntament va preguntar a un funcionari què n'havia de fer del sobre. Li va contestar que portar-lo a la policia. En Rachid va descartar aquesta opció i va preferir fer algunes preguntes pel poble per descobrir-ne als propietaris. Aquella mateixa tarda va haver d'anar a una farmàcia de la vila a buscar uns medicaments. Quan va explicar-los el cas, li van dir que els diners eren ben seus, per haver-los trobat. Era exactament la mateixa resposta que havia rebut prèviament d'un amic. Segurament és el que hauríem fet la majoria de nosaltres. Però ell va preferir seguir la recerca, perquè de fet el sobre no era totalment anònim: hi havia dos noms.
A la mateixa farmàcia li van explicar que per allà a la vora només hi havia una parella que respongués per aquells dos noms. En Ramon i la Susanna del restaurant la Piazzeta. Rachid ho va trobar lògic, perquè els contenidors del passeig de la Farga Catalana és on habitualment aboquen les escombraries, de pas cap a buscar el cotxe. Per això s'hi va presentar. Eren les cinc de la tarda i cap d'ells no era al restaurant a aquella hora. Tres hores més tard hi va tornar. La Susanna va reconèixer que havia perdut el sobre. A l'interior hi havia els diners d'un amic de la parella que els pagava un deute. Hi hauria d'haver seixanta euros. Just el què hi havia. A més el sobre tenia un trau, que li havien fet per penjar-lo en un ganxo d'un panell que tenen al mateix establiment.
Un cop tornat el sobre en Ramon Turrats, que curiosament havia estat president del consorci Ripollès Desenvolupament fins al 2011, va donar-li vint euros, com a agraïment d'una actuació poc habitual. En Rachid no els volia, perquè considera que dins de les dificultats que tothom té per tirar endavant "tinc la vida solucionada". S'ha estat anys sense feina, però això també l'ha fet espavilar per buscar-se la vida. Finalment els va acceptar, i va aprofitar per fer-li una reflexió. "No tots som iguals" va afirmar en referència als prejudicis que alguns vilatans tenen envers els immigrants marroquins. Ell mateix ha viscut en primera persona els recels cap al seu color de la pell i el seu origen. Va ser en un bar on no el van voler servir, i fins i tot van enviar a dues patrulles dels municipals. Un dels agents fins i tot el va amenaçar "tot i que mai he tingut cap problema, ni he comès cap falta, ni m'han posat cap multa".
Rachid va néixer a Nador, al Marroc, i viu a Ripoll des de 2004. Actualment és veí del barri de Fuensanta, on afirma que hi ha molt bon veïnatge. Abans havia estat un any i mig a Sant Joan de les Abadesses. Els seus pares ja havien immigrat abans, i progressivament van anar portant els seus fills al Ripollès. En un inici va treballar de forestal, pel Consell Comarcal del Ripollès, i a partir de 2007 com a mediador, traductor i als serveis jurídics del mateix Consell i també pel Consorci de Benestar Social. Amb les retallades de 2011 el van fer fora. Durant dos anys va cobrar l'atur, i més tard l'ajuda de 426 euros. Des de mitjans d'abril que treballa al servei de neteja. De fet encara no ha cobrat la primera mesada sencera.
Explica que en la seva feia "és habitual trobar coses per terra". Diumenge mateix va trobar un clauer en un moneder petit. Aquest cop sí que va entregar-lo a la policia local. De vegades troba monedes per terra. En aquest cas, com que no tenen nom, sí que se les queda.