10
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
23:32h
El reflux gastroesofàgic, també conegut com a regurgitació, és la sortida per la boca del nadó del contingut gàstric, generalment llet. Es diferencia del vòmit en què el nen no ha de realitzar cap esforç per expulsar el contingut gàstric, i que la quantitat expulsada és inferior, segons apunta Anna Solà Tayant, diplomada d'Infermeria.
Representa una alteració del tancament de la unió de l'esòfag amb l'estómac que afavoreix la tornada del contingut gàstric de nou cap a l'esòfag, i es dóna amb molta freqüència en nadons. Aquesta alteració és provocada per a una immaduresa de l'aparell digestiu del nadó.
Símptomes en el nadó:
- Tos, especialment després de menjar.
- Irritabilitat. Plor excessiu, com si tingués dolor.
- Vòmits abundants i freqüents que s'allarguen en el temps.
- No s'alimenta bé, defuig el menjar.
- Pèrdua de pes.
- Creixement lent.
- Presenta problemes respiratoris (sibilàncies).
Per arribar a un diagnòstic es realitza un examen físic al nadó i fent preguntes sobre els símptomes que presenta.En els casos més greus necessitem fer proves per trobar el millor tractament:
- Monitorització del PH esofàgic dels continguts de l'estómac que passen a l'esòfag.
- Radiografia de l'esòfag.
- Radiografia de les vies digestives altres després de la presa d'un contrast.
Tractament:
- Per a aquells nadons que estan creixent dins dels paràmetres estàndards, no cal variar l'alimentació. En aquests casos se suggereixen alguns canvis senzills com:
- Fer-li fer un rot al nadó després de la presa de llet.
- Espessir l'aliment mitjançant farines de cereals.
- Fraccionar la quantitat de les preses, augmentant-ne la freqüència.
- Sostenir el nadó dret durant 20 o 30 minuts després d'alimentar-lo.
- Elevar la capçalera del bressol. No obstant això, el nadó encara ha de dormir cap per amunt a menys que el metge suggereixi el contrari.
Per a aquells nadons que tinguin refluxos més intensos o resistents al tractament, poden consultar el metge perquè els recepti medicaments. Existeix també l'opció de recórrer a la cirurgia, però és per a casos aïllats.
A mesura que el nadó va creixent aquesta situació sol millorar, en especial cap als vuit mesos quan el bebè s'aguanta assentat i el 60% dels casos es curen espontàniament cap als 18 mesos de vida.
Representa una alteració del tancament de la unió de l'esòfag amb l'estómac que afavoreix la tornada del contingut gàstric de nou cap a l'esòfag, i es dóna amb molta freqüència en nadons. Aquesta alteració és provocada per a una immaduresa de l'aparell digestiu del nadó.
Símptomes en el nadó:
- Tos, especialment després de menjar.
- Irritabilitat. Plor excessiu, com si tingués dolor.
- Vòmits abundants i freqüents que s'allarguen en el temps.
- No s'alimenta bé, defuig el menjar.
- Pèrdua de pes.
- Creixement lent.
- Presenta problemes respiratoris (sibilàncies).
Per arribar a un diagnòstic es realitza un examen físic al nadó i fent preguntes sobre els símptomes que presenta.En els casos més greus necessitem fer proves per trobar el millor tractament:
- Monitorització del PH esofàgic dels continguts de l'estómac que passen a l'esòfag.
- Radiografia de l'esòfag.
- Radiografia de les vies digestives altres després de la presa d'un contrast.
Tractament:
- Per a aquells nadons que estan creixent dins dels paràmetres estàndards, no cal variar l'alimentació. En aquests casos se suggereixen alguns canvis senzills com:
- Fer-li fer un rot al nadó després de la presa de llet.
- Espessir l'aliment mitjançant farines de cereals.
- Fraccionar la quantitat de les preses, augmentant-ne la freqüència.
- Sostenir el nadó dret durant 20 o 30 minuts després d'alimentar-lo.
- Elevar la capçalera del bressol. No obstant això, el nadó encara ha de dormir cap per amunt a menys que el metge suggereixi el contrari.
Per a aquells nadons que tinguin refluxos més intensos o resistents al tractament, poden consultar el metge perquè els recepti medicaments. Existeix també l'opció de recórrer a la cirurgia, però és per a casos aïllats.
A mesura que el nadó va creixent aquesta situació sol millorar, en especial cap als vuit mesos quan el bebè s'aguanta assentat i el 60% dels casos es curen espontàniament cap als 18 mesos de vida.