04
de maig
del
2016
Actualitzat
el
05
de maig
a les
7:41h
Fundació Guifré de Ripoll. Foto: Arnau Urgell
L’assemblea local de la CUP de Ripoll ha denunciat opacitat per part de l’Ajuntament de Ripoll, en referència a suposades “males pràctiques cap als avis, incompliment de protocols d’actuació, mobbing a treballadores, nepotisme i intrusisme laboral” a la Fundació Guifré, segons ha pogut saber NacióRipollès. El partit que té representació al consistori des de les darreres eleccions municipals de fa un any, afirma que no vol ser còmplice d’una forma d’actuar “tèrbola”.
Al gener la CUP va rebre queixes sobre el servei de la Fundació Guifré, que segons el partit també havien arribat al patronat de la mateixa fundació. La CUP explica que van tenir una reunió informativa amb el patronat, on els van reconèixer la problemàtica, però traient-li importància “a més de mentir-nos en molts aspectes”. Entre altres retrets expliquen que els van negar l’accés a les denúncies, però que en canvi van prendre diferents mesures, com ara la baixa provisional del director i la supervisora de les cuidadores mentre s’investigava el cas. Més tard s’hauria mantingut el director en el càrrec i es va relegar a la supervisora com a cuidadora durant un temps indeterminat, a banda de contractar una responsable de recursos humans.
Com que la CUP creu que aquestes decisions suposaven un reconeixement del problema, les valora com a “insuficients”. Per això va demanar per segona vegada l’accés a les denúncies, topant de nou amb la negativa de l’Ajuntament. En un nou intent la CUP va presentar una instància reclamant noves denúncies d’algunes treballadores al consistori, efectuades el 7 d’abril. Ara com ara afirmen que no les han pogut veure. En tot cas informen que la pressió ha afavorit que l’equip de govern hagi portat el cas en mans de la justícia, encara que lamentin que això no es produís el novembre de 2015, quan les treballadores afectades van fer les primeres denúncies.
La CUP assenyala que la opacitat té el seu origen en la gestió privada de la residència d’avis, i qualifica també al patronat com a “braç privat” de l’ajuntament. Per això reclama la gestió pública dels serveis comunitaris per garantir-ne les bones pràctiques, i conclou que si es confirmen les sospites que recauen sobre la Fundació Guifré i la seva gestió exigiran “responsabilitats polítiques”.
El Patronat de la Fundació Guifré
La Fundació Guifré la va aprovar l’ajuntament de Ripoll a l’abril de 2008, durant el segon mandat del govern d’esquerres que van formar ERC i PSC, amb Teresa Jordà com a alcaldessa. Els objectius que marcava la seva constitució es reflectien en el centre de dia per la gent gran, la residència assistida, els habitatges tutelats, els serveis complementaris i les activitats formatives en geriatria. La Fundació Guifré va aglutinar la residència geriàtrica del barri de Sant Pere que s’havia posat en marxa el 1982 i que ja oferia aquests serveis.
El patronat regeix la Fundació Guifré amb l’objectiu de vetllar pel compliment dels estatuts de l’entitat i garantir-ne la sostenibilitat. Actualment està presidit per l’alcalde de Ripoll Jordi Munell, té a Miquel Rovira com a vicepresident, tots dos del grup de CiU que governa l’ajuntament. En la funció de vocals té a Josep Maria Creixans (CDC), Teresa Jordà (ERC) i Anna-Belén Avilés (FEM), regidors de l’ajuntament de Ripoll, a més dels professionals de la medicina Ferran Pericàs i Miquel Vives.
Durant la darrera dècada ja s’havien denunciat irregularitats diverses en el material dels avis de la residència, en el torn de precs i preguntes del públic d’algun ple de l’Ajuntament de Ripoll.