L'Església permetrà la comunió als divorciats tornats a casar

El document papal fet públic obre una escletxa que permet als bisbes decidir cas per cas | El debat entorn la família és el gran cavall de batalla a la cúpula catòlica

El papa Francesc, en una imatge recent
El papa Francesc, en una imatge recent | EFE
08 d'abril del 2016
Actualitzat a les 20:51h
Després dels dos sínodes sobre la família celebrats a Roma, aquest divendres la Santa Seu ha fet públic l’esperat document pontifici sobre pastoral familiar. Es tracta de l’exhortació "Amores laetitia" ("L’alegria de l’amor"), on el Papa Francesc obre la porta als sagraments per als divorciats que s’han tornat a casar per via civil. El document, de més de 260 pàgines, està sent analitzat amb cura pels vaticanòlegs. Però ja es pot dir que la línia general del text suposa una obertura de l’Església en moral familiar.

L’Església no canvia la seva doctrina pel que fa a la família. Afirma la seva veritat en defensa del matrimoni tradicional, però introdueix un llenguatge nou, molt de l’estil de Francesc, quan diu que l’Església no renunciarà al seu ideal de vida matrimonial però que hi ha formes d’unió que poden complir parcialment l’ideal de família cristiana. Es deixa oberta la porta perquè els bisbes, analitzant cas per cas, puguin autoritzar persones divorciades l’accés a la comunió.    

Pel que fa al tema de l’homosexualitat, tampoc hi ha canvis de doctrina, però sí una referència quan diu que cal reconèixer la varietat de situacions familiars que poden aportar estabilitat a la vida de les persones, com les unions de fet o les parelles del mateix sexe.  El document també expressa la voluntat de fer més àgils i, si és possible, gratuïts els processos de nul·litat matrimonial.   

Xoc entre faccions

L’elaboració del document papal ha evidenciat l’existència de fortes pugnes ideològiques en el cor mateix del Vaticà. Amb el suport del Papa, el sector “liberal” o reformista s’ha imposat, tot i que amb prudència i vetllant per no ferir els grups més intransigents. Cardenals de mentalitat oberta com el dominic Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena, i especialment Lorenzo Baldissseri, secretari general del sínode dels bisbes i peça clau de l’escaquer vaticà, han fet de primers espases “bergoglianes”. Tots amb l’alè del gran teòleg Walter Kasper, sens dubte l’ideòleg de l’ala oberturista de la cúria romana.  

Les resistències a obrir la més mínima escletxa en el discurs oficial sobre la família han estat poderoses. Com sol succeir en les grans disputes vaticanes, les victòries són parcials, les derrotes, relatives. Els matisos en el llenguatge, la invariabilitat en les afirmacions doctrinals, assenyalen la pressió de cardenals com Robert Sarah, prefecte de la Congregació del Culte Diví, i sobretot de l’alemany Gerhard Müller, el responsable de la Doctrina de la Fe, és a dir, el guardià de l’ortodòxia.

Una porta fins ara tancada a pany i forrellat ara s’obre. Però ho fa a poc a poc, mirant de no despertar recels, amb el pas silenciós dels monsenyors ensotanats sobre les catifes vaticanes. El discurs vaticà sobre la sexualitat continua sent un tema delicat. Avui mateix, mentre “L’alegria de l’amor” era ben acollida pels sectors catòlics progressistes, es feia pública la renúncia, forçada per Roma, de la designació de Laurent Stefanini com a ambaixador francès davant la Santa Seu. El seu pecat? Ser homosexual. 
 
Frases destacades "Amores laetitia"
En el document papal s’hi poden trobar moltes frases que caracteritzen el llenguatge i el pensament d’aquest jesuïta sorprenent.

“El camí de l’Església no és el de condemnar ningú per sempre”
“El confessionari no ha de ser una sala de tortura, sinó un lloc per a la misericòrdia”
“L’Església no és una duana, sinó una casa paterna”
“Dues lògiques recorren tota la història de l’Església: marginar i reintegrar (…) El camí de l’Església és el de no condemnar ningú per sempre”
“Ja no és possible dir que tots els qui es troben en situacions ‘irregulars’ viuen en pecat mortal”
“No totes les discussions doctrinals, morals o pastorals, han de ser resoltes amb intervencions magisterials”