01
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
20:56h
Els cants tradicionals de les caramelles que cada any ressonaven pels carrers i places de Ripoll el Dissabte Sant i el Diumenge de Resurrecció, han estat absents del municipi durant aquesta darrera Setmana Santa. La societat coral La Flor de Maig, que el 2008 va celebrar el seu centenari, ha estat víctima de la manca de relleu generacional. Actualment tenen cinc cantaires, dels quals n’hi havia dos de malalts. Per això i malgrat tenir compostes les caramelles d’aquesta edició, finalment no van sortir al carrer.
Una de les cantaires és l’Anna Maria Vilalta que lamenta que “no hi hagi gent disposada a afegir-s’hi”, tot i que en els concerts que durant l’any realitza La Flor de Maig sempre convidin a fer-ho. El problema és sobretot que la gent “no vol lligams” i cantar caramelles requereix el compromís d’assistir als assajos.
Encara que no s’hagin cantat per Setmana Santa, La Flor de Maig inclourà les caramelles que han quedat inèdites en alguna de les seves properes activitats. A més esperen que es puguin incorporar més cantaires a l’entitat perquè no se’n perdi el costum.
Una tradició del segle XIX
A Ripoll la tradició de les caramelles prové del segle XIX, quan diferents entitats corals ja en cantaven, segons corrobora l’historiador local Agustí Dalmau. En un llibret que va publicar La Flor de Maig el 2009 amb les caramelles d’aquella edició, la seva presidenta Iolanda Pellicer feia una entrevista al cantaire més veterà de l’entitat, Josep Espelt. Allà hi explica que La Flor de Maig va començar a cantar-ne el 1942, i que només el 1945 va interrompre’s “per motius de censura”.
Les caramelles són cançons populars amb lletres satíriques, que tracten temes locals des d’una òptica humorística. Inicialment es cantaven per les masies de Ripoll, però de mica en mica es va traslladar als carrers i places del municipi.
Aquest any altres pobles del Ripollès n’han mantingut viva la flama. Campdevànol, Camprodon i Vallfogona n’han programat durant la Setmana Santa. Precisament en aquest darrer municipi encara es manté el costum de passar per les cases de pagès a fer-hi cantades.
A Catalunya la tradició de les caramelles es remunta al segle XVII al món rural, sobretot a la Catalunya Vella. Tot i cantar-se coinicidint amb la Pasqua el seu caràcter és eminentment profà.
Una de les cantaires és l’Anna Maria Vilalta que lamenta que “no hi hagi gent disposada a afegir-s’hi”, tot i que en els concerts que durant l’any realitza La Flor de Maig sempre convidin a fer-ho. El problema és sobretot que la gent “no vol lligams” i cantar caramelles requereix el compromís d’assistir als assajos.
Encara que no s’hagin cantat per Setmana Santa, La Flor de Maig inclourà les caramelles que han quedat inèdites en alguna de les seves properes activitats. A més esperen que es puguin incorporar més cantaires a l’entitat perquè no se’n perdi el costum.
Una tradició del segle XIX
A Ripoll la tradició de les caramelles prové del segle XIX, quan diferents entitats corals ja en cantaven, segons corrobora l’historiador local Agustí Dalmau. En un llibret que va publicar La Flor de Maig el 2009 amb les caramelles d’aquella edició, la seva presidenta Iolanda Pellicer feia una entrevista al cantaire més veterà de l’entitat, Josep Espelt. Allà hi explica que La Flor de Maig va començar a cantar-ne el 1942, i que només el 1945 va interrompre’s “per motius de censura”.
Les caramelles són cançons populars amb lletres satíriques, que tracten temes locals des d’una òptica humorística. Inicialment es cantaven per les masies de Ripoll, però de mica en mica es va traslladar als carrers i places del municipi.
Aquest any altres pobles del Ripollès n’han mantingut viva la flama. Campdevànol, Camprodon i Vallfogona n’han programat durant la Setmana Santa. Precisament en aquest darrer municipi encara es manté el costum de passar per les cases de pagès a fer-hi cantades.
A Catalunya la tradició de les caramelles es remunta al segle XVII al món rural, sobretot a la Catalunya Vella. Tot i cantar-se coinicidint amb la Pasqua el seu caràcter és eminentment profà.