Deficiències a la façana de la Biblioteca de Ripoll costaran 300.000 euros

Set anys després d’inaugurar-la l’equip de govern considera “greu” el seu estat | Caldrà renovar tota la façana i altres detalls de la infraestructura

La Biblioteca Lambert Mata de Ripoll
La Biblioteca Lambert Mata de Ripoll | Jordi Remolins
Redacció
31 de març del 2016
Actualitzat a les 12:49h
Tot just fa dues setmanes, publicistes de l’empresa Audi van utilitzar les façanes de la Biblioteca Comarcal Lambert Mata per fotografiar-hi diversos models de l’A4. Qui més qui menys podia pensar en l’excel·lència d’un equipament que es va estrenar la vigília de Sant Jordi de 2009, ara fa set anys. En el plenari municipal de dimarts passat totes les perspectives van ensorrar-se de nou. El regidor d’Obres, Serveis i Sostenibilitat de l’ajuntament de Ripoll, Joaquim Colomer, va qualificar de “greu” l’estat de la façana exterior d’un equipament que va costar més de tres milions d’euros, el doble de la xifra que s’havia previst en un inici.

Les deficiències les va localitzar el mateix Joaquim Colomer durant una visita per valorar uns despreniments que hi ha des de fa mesos a la paret de l’edifici que coincideix amb el pati de l’escola Salesiana. Inicialment es creia que els cops de pilota que rebien les plaques que conformen la paret, eren els culpables dels despreniments. Des del mateix pati Colomer va veure que altres peces que no reben les pilotades perquè estan allunyades d’aquesta zona també tenen fissures, per problemes amb el collat dels cargols. Després de desmuntar una de les plaques es va arribar a la conclusió que no s’havia estat escrupolós amb les especificitats tècniques a l’hora de fixar-hi les peces, que estan muntades directament sobre el suport metàl·lic, ni amb els muntants, que tenen la meitat de gruix que la mida necessària. El regidor considera que aquestes deficiències van produir-se  “per abaratir despeses” en una obra que ja havia incrementat considerablement el seu preu inicial.

Els de la façana no són els únics problemes de la Biblioteca Comarcal segons Colomer. El lluernari de la teulada que ofereix una franquícia de llum natural va quedar malmès amb una pedregada. Les teules asfàltiques i el sentit de les finestres provoquen que l’aigua no s’expulsi fora de la façana, amb les oxidacions que això suposa. A més, considera que els vidres no són els què preveia el projecte, amb un gruix molt inferior en el muntant d’alumini. Tampoc creu apropiat que els tubs de condensació d’aire condicionat passin per dins de la cambra que acull el Fons Mata, on es guarden llibres antics que requereixen una climatització adient.

Per tot plegat Colomer considera que tenen sobre la taula “un problema important”, que pot suposar fins a 300.000 euros de despesa. En aquest preu s’hi inclou la renovació de tota la façana. En cas que s'acabi realitzant, se solucionaria també la problemàtica del laminat de la planta baixa, que impedeix la neteja dels vidres. L’ajuntament està fent un estudi acurat de la infraestructura, amb un anàlisi global que serveixi per fer una reclamació als tècnics responsables de l’obra, i estudiar quina xifra pot cobrir la garantia de l’obra.

Crítiques un any després de la seva inauguració

L’obra es va realitzar durant el segon mandat de la republicana Teresa Jordà com a alcaldessa de Ripoll, com una de les grans obres d’aquella època juntament amb el Museu Etnogràfic, l’espai de La Lira i el pavelló de l’Avellaneda. No és la primera vegada que el grup de CDC denuncia anomalies a la Biblioteca Comarcal. Un any després de la seva inauguració l’exalcalde, exdiputat i actual delegat del govern català a les comarques gironines Eudald Casadesús, va xifrar entre 200.000 i 300.000 euros les mancances a l’equipament.

Poc després de la seva inauguració ja va patir filtracions d’aigua, que van repetir-se a finals de juny de 2014, afectant centenars de llibres. Aleshores es va atribuir al sistema d’extracció de les aigües pluvials del terrat. La reforma de l’edifici que té una superfície de 1788 metres quadrats i que ocupa l’espai on hi havia hagut l’empresa Matrix fins al seu trasllat a la zona de la Barricona, va ser conduïda per l’arquitecte ripollès Joan Puigcorbé.