30
de març
del
2016
Actualitzat
a les
7:16h
Ni sí, ni no, ni tot el contrari. El ple de març tampoc va servir per decidir si el cognom del general franquista que porta un carrer i per extensió un barri de Ripoll deixarà de ser utilitzat. A sobre de la taula hi ha la llei de la memòria històrica que obliga als consistoris a substituir denominacions relacionades amb el règim totalitari.
La moció que va presentar la CUP al respecte no va ser aprovada per haver-hi inclòs un punt on es demana que la nova nomenclatura no tingui “cap connotació ni relació amb el nom actual”. Aquest apunt l’hi van afegir després de la reunió de portaveus de l’ajuntament, perquè membres de la CUP van ser conscients de la intenció d’un grup de veïns de denominar al carrer simplement com a Fuensanta o fins i tot Font Santa.
L’equip de govern (CDC) va declinar donar-hi suport en considerar que no s’havia respectat l’acord redactat prèviament, i va forçar una nova votació, sense l’afegitó de la CUP. Tots els grups van votar-hi llavors a favor, excepte Santi Llagostera de la mateixa CUP. L’acord suposa que durant la primera meitat del mandat es canviarà el nom del carrer General Fuensanta per un que hagi sorgit d’un procés participatiu i consensuat amb l’opinió del veïnat. Els mateixos veïns seran consultats per l’aprovació definitiva de la nova denominació, i rebran l’ajut del consistori per adoptar el nou nom als documents oficials.
L’acord no va agradar ni als veïns del barri ni a la CUP. Els uns creuen que la decisió final ja està presa. Una veïna contrària al canvi de nom va afirmar que “fareu el que us doni la gana” abans de qualificar als regidors com a cacics i de ser “pitjors que en Franco”. Més tard va retirar aquestes paraules en ser represa per la republicana Teresa Jordà.
Altres en canvi consideren flàccida l’actuació del consistori. És el cas del coordinador de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana, Antoni Clusells, que va mostrar-se “decebut” i es va preguntar quin paper tindran en el procés independentista els ajuntaments quan s’intensifiquin les dificultats, si en la denominació d’un carrer ja es deixen influenciar per “trenta o quaranta veïns”. Un altre ripollès va alertar sobre la possibilitat que el cognom de Fuensanta segueixi figurant al carrer un cop acabat aquest procés, amb una reflexió: “Que jo sàpiga a Alemanya no han deixat enlloc el nom de Hitler pel sol fet d’haver retirat el d’Adolf”.
Per segon ple consecutiu el pati de butaques es va omplir, sobretot amb veïns del barri de Fuensanta i de simpatitzants de la CUP. El regidor convergent Josep Maria Creixans va mostrar-se en desacord amb les “formes” que ha exhibit la CUP en aquest debat, després que l’alcalde Jordi Munell es negués a respondre a un militant de la CUP amb qui ja es va enganxar en el ple de febrer.
La moció que va presentar la CUP al respecte no va ser aprovada per haver-hi inclòs un punt on es demana que la nova nomenclatura no tingui “cap connotació ni relació amb el nom actual”. Aquest apunt l’hi van afegir després de la reunió de portaveus de l’ajuntament, perquè membres de la CUP van ser conscients de la intenció d’un grup de veïns de denominar al carrer simplement com a Fuensanta o fins i tot Font Santa.
L’equip de govern (CDC) va declinar donar-hi suport en considerar que no s’havia respectat l’acord redactat prèviament, i va forçar una nova votació, sense l’afegitó de la CUP. Tots els grups van votar-hi llavors a favor, excepte Santi Llagostera de la mateixa CUP. L’acord suposa que durant la primera meitat del mandat es canviarà el nom del carrer General Fuensanta per un que hagi sorgit d’un procés participatiu i consensuat amb l’opinió del veïnat. Els mateixos veïns seran consultats per l’aprovació definitiva de la nova denominació, i rebran l’ajut del consistori per adoptar el nou nom als documents oficials.
L’acord no va agradar ni als veïns del barri ni a la CUP. Els uns creuen que la decisió final ja està presa. Una veïna contrària al canvi de nom va afirmar que “fareu el que us doni la gana” abans de qualificar als regidors com a cacics i de ser “pitjors que en Franco”. Més tard va retirar aquestes paraules en ser represa per la republicana Teresa Jordà.
Altres en canvi consideren flàccida l’actuació del consistori. És el cas del coordinador de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana, Antoni Clusells, que va mostrar-se “decebut” i es va preguntar quin paper tindran en el procés independentista els ajuntaments quan s’intensifiquin les dificultats, si en la denominació d’un carrer ja es deixen influenciar per “trenta o quaranta veïns”. Un altre ripollès va alertar sobre la possibilitat que el cognom de Fuensanta segueixi figurant al carrer un cop acabat aquest procés, amb una reflexió: “Que jo sàpiga a Alemanya no han deixat enlloc el nom de Hitler pel sol fet d’haver retirat el d’Adolf”.
Per segon ple consecutiu el pati de butaques es va omplir, sobretot amb veïns del barri de Fuensanta i de simpatitzants de la CUP. El regidor convergent Josep Maria Creixans va mostrar-se en desacord amb les “formes” que ha exhibit la CUP en aquest debat, després que l’alcalde Jordi Munell es negués a respondre a un militant de la CUP amb qui ja es va enganxar en el ple de febrer.