19
de març
del
2016
Actualitzat
el
20
de març
a les
7:59h
El ripollès Joan Casals va morir dijous al vespre a Ripoll. La seva mort sobtada va obligar a practicar-li l’autòpsia, els resultats de la qual encara no s’han fet públics. En tot cas, es creu que hauria estat víctima d’un atac de cor. L’enterrament no se celebrarà fins dilluns a la tarda, al mateix municipi de Ripoll.
El seu nom va sortir de l’anonimat el 30 d’octubre de 1993, quan el van detenir i interrogar respecte al segrest de la farmacèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu. Després de ser tancat a la presó de Girona, va ser processat per l’assassinat de Feliu, enmig d'una gran tempesta mediàtica i de judicis paral·lels des dels mitjans de comunicació. El gener de 1994 l’Audiència de Girona va ratificar l’auto de processament i va certificar la mort de la farmacèutica. Només quan dos mesos més tard fou alliberada amb vida pels seus segrestadors en una benzinera del Vallès Oriental, va demostrar-se la innocència de Casals en un assassinat que mai no es va produir.
El jutge Antonio Pastor es va negar en un inici a ressuscitar judicialment Feliu, tot i que l’Audiència de Girona va obligar-li més tard, creant així jurisprudència. No va ser fins l’abril de 2003 que la mateixa Audiència no va absoldre a Casals, decisió ratificada pel Tribunal Suprem. Per a ell, havien estat sis mesos de presó. Però després d’una batalla per demostrar del tot la seva innocència, el 2010 el Tribunal Suprem no va voler reconèixer l’error judicial que s’havia produït en aquest cas.
Per tal d’explicar la seva vivència Joan Casals va escriure el llibre Secuestro legal, del qual se’n va fer una segona versió amb l’explícit títol d’El secuestro de Olot. Va dedicar-lo "...a las buenas personas. Los hijos de puta, abstenerse". Malgrat la seva lluita, Casals va quedar profundament marcat per aquells fets. La seva vida a cavall entre Ripoll, Barcelona i Galícia se’n va ressentir a tots nivells, sobretot professionalment. El seu nom ha estat per sempre més lligat als de Xavier Bassa i Francisco Evangelista. El primer també va ser acusat i empresonat pels mateixos fets. Evangelista va ser el polèmic i conflictiu "delator" de tots dos.
El seu nom va sortir de l’anonimat el 30 d’octubre de 1993, quan el van detenir i interrogar respecte al segrest de la farmacèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu. Després de ser tancat a la presó de Girona, va ser processat per l’assassinat de Feliu, enmig d'una gran tempesta mediàtica i de judicis paral·lels des dels mitjans de comunicació. El gener de 1994 l’Audiència de Girona va ratificar l’auto de processament i va certificar la mort de la farmacèutica. Només quan dos mesos més tard fou alliberada amb vida pels seus segrestadors en una benzinera del Vallès Oriental, va demostrar-se la innocència de Casals en un assassinat que mai no es va produir.
El jutge Antonio Pastor es va negar en un inici a ressuscitar judicialment Feliu, tot i que l’Audiència de Girona va obligar-li més tard, creant així jurisprudència. No va ser fins l’abril de 2003 que la mateixa Audiència no va absoldre a Casals, decisió ratificada pel Tribunal Suprem. Per a ell, havien estat sis mesos de presó. Però després d’una batalla per demostrar del tot la seva innocència, el 2010 el Tribunal Suprem no va voler reconèixer l’error judicial que s’havia produït en aquest cas.
Per tal d’explicar la seva vivència Joan Casals va escriure el llibre Secuestro legal, del qual se’n va fer una segona versió amb l’explícit títol d’El secuestro de Olot. Va dedicar-lo "...a las buenas personas. Los hijos de puta, abstenerse". Malgrat la seva lluita, Casals va quedar profundament marcat per aquells fets. La seva vida a cavall entre Ripoll, Barcelona i Galícia se’n va ressentir a tots nivells, sobretot professionalment. El seu nom ha estat per sempre més lligat als de Xavier Bassa i Francisco Evangelista. El primer també va ser acusat i empresonat pels mateixos fets. Evangelista va ser el polèmic i conflictiu "delator" de tots dos.