Ramon Serra: «La possibilitat que Tamudo fitxi és real»

El president del CF Ripoll, Ramon Serra, analitza els darrers mesos convulsos d’una entitat que, tot i militar a Tercera Catalana, ha tingut presència a diferents mitjans d’abast generalista, gràcies als nombrosos fitxatges que han arribat a mitja temporada.

- En les darreres tres temporades sembla que el club hagi trepitjat merda…

- Correcte. La primera va anar relativament bé. Vam fer l’equip de zero perquè l’anterior junta no ens va deixar ni un sol jugador. En Toni Garcia va continuar com a tècnic i ens va ajudar molt. Vam fer un equip competitiu, que de fet és la base de l’Abadessenc que va pujar de Segona a Primera catalana. El projecte es va trencar, perquè econòmicament i perquè, pel que fa a recursos, tenim els socis que tenim. Llavors vam fer una aposta de jugadors de casa que sentissin els colors i es va anar a buscar un tècnic també de la casa, com l’Eduard Carceller. Es van crear un segon i un tercer equip… Però no va funcionar perquè els resultats van ser molt dolents. Hi va haver divergències entre els entrenadors de l’A i el del B. Els jugadors que havien d’anar d’un equip a l’altre no volien fer-ho.

- La culpa no devia ser només dels tècnics o els jugadors, no?

- Nosaltres també n’hem d’assumir la part de culpa a l’hora de marcar una línia i unes pautes. Ens vam equivocar del tot i vam haver de rectificar sobre la marxa. Va aparèixer la figura del Xenxo Granados per qui només tinc paraules d’agraïment. Però esportivament no es va acabar de redreçar la situació. Quan va plegar per iniciativa pròpia, ja es va veure que teníem un problema intern. I a partir d’aquí vam posar pedaç sobre pedaç, a corre-cuita. La planificació no es va fer suficientment bé, perquè es va baixar a Tercera. I de Tercera a Quarta no es va baixar per la fusió amb el Maià, tot i que esportivament s’havia perdut la categoria.

- I arriba aquest any boig…

- Sí, tornem a començar, a fer una planificació. I tornem a anar malament d’inici. Com a entrenador del B hi posem a un home de la junta, perquè semblava que havia de solucionar-nos el problema, però ens tornem a equivocar. Entre tots dos equips no hi ha sintonia. Sembla que pertanyin a dos clubs diferents, no ens ajudem, no col·laborem. I a més els fitxatges que fem no són els ideals. Fins que arriba la revolució. Prescindim del segon equip, perquè pensàvem que entre els dos en faríem un, però no ho aconseguim. Al final busquem la figura d’un entrenador que ens pot aportar no tant com a tècnic, perquè ja teníem en Jordi Boixassa que és un home 100% vàlid i de la casa, sinó sobretot per fer-nos de pont per buscar alguna cosa més. I això significa nous jugadors.

- Creu que faltava implicació dels homes que havien començat la temporada?

- Portàvem tres o quatre entrenaments suspesos. Gent que no hi venia amb un ampli catàleg d’excuses. Treball, estudis, no sé què… Resumint que teníem problemes fins i tot per fer convocatòries per anar als partits. Divendres al vespre i dissabtes ens els passàvem trucant a gent per demanar-los un esforç per anar a jugar. Això no és normal. Se suposa que si hi són perquè els agrada…

- Llavors us fixeu en David Zurita…

- Ell es compromet amb nosaltres i a portar jugadors. Quan arriba només tenim un punt, enfonsats a la classificació. La feina és treure l’equip del pou. Ara com a mínim la gent que ve al camp, s’ho passa bé veient futbol i estem competint, cosa que no fèiem abans. Hem guanyat i perdut partits, però els hem competit tots. Aquesta setmana vam anar al camp del segon classificat, vam perdre per 2 a 0 però vam competir-hi.

- Ara com ara quin és l’objectiu?

- La dificultat és que ens queden cada vegada menys setmanes, però estem convençudíssims que ens en sortirem. De fet ja treballem de cara a un segon i tercer any, per fer un equip per jugar a segona catalana, lluitant per estar a primera. Ho farem amb els jugadors que ja tenim, molts dels quals ja s’han compromès per l’any que ve. I com que sóc molt tossut i molt burro, farem un B molt competitiu, al 100% de jugadors de la casa. Però ho farem amb una estructura de club amb el director esportiu Jordi Boixassa, amb homes preparats per anar si convé al primer equip. Intentarem que jugadors de la comarca que estan jugant a fora vinguin a sumar en el projecte, perquè la gent gaudeixi venint al camp. De fet tenim sol·licituds per fer nous socis. Per tant sembla que la merda de la qual parlàvem al principi ja s’ha assecat i veiem de nou la llum.

- De fet vostè n’havia viscut de tots colors al futbol sala i havia arribat molt lluny amb el club de Ripoll. Tan diferent és el futbol respecte al futbol sala?

- La meva idea és deixar el futbol tal com vaig deixar el futbol sala. Fa uns mesos em van demanar perquè no dimitia, però això és massa fàcil. En el futbol sala no m’ho havien dit mai, tot i que havíem passat moments tan difícils com aquest. Quan vaig arribar-hi com a entrenador estava enfonsat en la misèria, i vaig haver de fer tots els papers de l’auca. També vaig haver de fer de directiu, de buscar una esponsorització. Però vam estar de sort amb els col·laboradors que teníem i vam portar el club on està ara, competint a Europa. D’altra banda també vaig tenir sort d’ajudar a la Federació Catalana de Futbol Sala, que és l’única del nostre país reconeguda en l’àmbit europeu i mundial, i de la qual en vaig ser seleccionador, a més de vicepresident esportiu.

- I en el futbol com creu que l’hi anirà?

- Passarà exactament igual. La diferència és que hi ha més pressió, més gent, més socis, tot i que no deixa de ser una gestió esportiva. Però amb els col·laboradors que tenim, hi ha moltes ganes per treure-ho endavant. Treballant desinteressadament com ho fem, de vegades les podem encertar o no, però has de pensar que un que ho encertava sempre tot, el van clavar a la creu ja fa més de 2.000 anys.

- En David Zurita seguirà d’entrenador?

- La temporada que ve seguirà d’entrenador.

- Hi ha gent que pensa que el Ripoll ha arribat fins aquí per una mà negra…

- Mira, diguem que l’entorn no ha ajudat. Quan aparec en el futbol de Ripoll és perquè m’ho demana la junta sortint. No vaig venir a fer fora a ningú. De fet va ser traumàtic perquè jo estava molt tranquil al futbol sala i com a regidor. Però com que m’agraden els reptes, vaig acceptar-ho. Més que mà negra, diria que no hem tingut cap ajuda externa. No seré jo qui ho denunciï, però que els socis valorin on estem, les reaccions que hi ha hagut, els entrebancs que vam tenir en la fusió amb el Maià, per què ara que l’equip funciona hi ha qui només pregunta d’on surten els diners, per què a les xarxes socials del club hi ha qui aprofita per atacar-nos des de dins. Són fets objectius per valorar-los. O bé gent que ens acusa de mercenaris, però que han marxat del Ripoll per anar-se’n a altres clubs cobrant, mentre que a la directiva tots hem fet esforços econòmics personals. Però no ens serveix de res plorar. Tenim el tarannà lluitador i com més entrebancs, més esforç hi posarem. Molta gent vol saber únicament qui ho paga. No els interessa el projecte esportiu, i potser cap d’ells són socis, o bé no han pagat cap quota en els darrers anys. Potser el què els preocupa és que el Ripoll tiri endavant, perquè això és un fet; el Ripoll tira endavant.

- Hi ha persecució arbitral per no haver baixat de categoria, detall que a la federació no li acaba d’agradar?

- A la federació no els ha agradat gens, tot i ser un moviment legal que permet la mateixa federació. O ho aprofitava el Ripoll o ho hauria fet un altre equip. Vam tenir la sort de tenir-hi un contacte del club i ho vam aconseguir. Vam escriure una carta a la federació demanant quin era el problema. Si ho era l’estelada que vam posar a la samarreta o bé que jo pertanyi a Esquerra Republicana, o haver fet la fusió sense consultar-ho… Però no és normal que en els darrers cinc o sis partits portem el mateix nombre de penals en contra, sis gols anul·lats, i un expulsat per enfrontament. Els àrbitres s’equivoquen, tenen molta pressió, però no crec que com a col·lectiu ens perjudiquin. Encara que volguessin no podrien. Però igual com en el cas de la mà negra, no ens han ajudat. A escala federativa estem sols. Però això és com quan tens un fill. No et pots queixar que no t’ajudin els pares o els sogres. El fill és teu, no? Doncs l’has de cuidar tu. Això sí, no estem contents amb les darreres actuacions arbitrals.

- Si el Ripoll no s’ha gastat ni un euro més dels pressupostats a inici de temporada, com han pogut arribar tants fitxatges?

-Els membres de la junta vam ser conscients que s’havien de fer aportacions econòmiques i buscar recursos. Si un jugador ve de Figueres, la benzina se li ha de pagar. Hem buscat fórmules que ens ajudessin per què això fos possible. A través del mateix entrenador apareix un representant de jugadors. Molts d’aquests jugadors vénen gratuïtament. Estan aquí per ajudar al Ripoll i també per promocionar-se ells mateixos. Mentre juguen amb nosaltres tenim un equip competitiu a condició que si ve un club de categoria superior a buscar-lo, se l’emportarà.

- Això ha passat ja en algun cas…

-Ha passat, i per sort és una de les fórmules d’ingrés econòmic.

- Ha rebut algun traspàs el Ripoll?

- En algun d’aquests casos sí, clar.

- Els rumors que volten pel poble, que són de domini públic, fan mal a la directiva?

- No, no, no, al contrari. Ens motiven. Si pensem que pel CF Ripoll tot eren i són crítiques, ningú podrà acusar a la junta directiva de no intentar-ho. Ho estem fent, hem sigut imaginatius. Ara mateix ja tenim un concert preparat pel mes que ve. En certa forma ens condiciona que es parli tant del club perquè quan anem a jugar a fora de casa, ja ens esperen com a equip competitiu. Fins i tot els rivals més desmotivats es motiven. Però jo el què vull és veure futbol, que el nostre equip competeixi, que ens esperin a tot arreu, i que quan anem a un camp, tant si hem guanyat com si hem perdut ens felicitin. Tal com de fet està passant ara mateix.

- En Melli debutarà aquesta setmana?

- No. De moment ha sortit primer la notícia que el fitxatge. A través del representant es parla amb jugadors i de vegades es filtren notícies expressament o sense voler… Personalment encara no hi he tingut contacte, tot i que aquest representant que ens està ajudant moltíssim sí que hi ha parlat. No sé qui ho ha filtrat a la premsa, però no diré pas que ens hagi perjudicat.

- I Tamudo és alguna cosa més que un rumor?

- En Tamudo et puc garantir que ha estat a Ripoll. La relació ve arran de la familiaritat que té amb el nostre entrenador. És el padrí del seu fill. L’entorn periquito i bètic de Zurita és evident, i li permeten tenir tota una sèrie de contactes. Per això ha vingut l’Ivan Díaz, per l’amistat que hi havia entre ells. Com pots imaginar-te no ha vingut per diners. No en tindríem per pagar a un jugador de les seves característiques. I amb Tamudo hi ha la possibilitat real que vingui, també per amistat. Però com bé se sap, ara està negociant amb l’Espanyol per entrar a la secretaria tècnica del club. Si això es produeix, que per ell seria molt bona notícia, no podríem firmar-lo. Però repeteixo que ha estat al camp del Ripoll i podria ser que fins i tot aquesta setmana vingués a veure el partit.

- Estem a un terç pel final de la temporada. Si tarda gaire a fitxar la seva aportació no podrà ser significativa…

- Amb el que ja hem fitxat, ens hem de salvar sobradament. Si aconseguim que Tamudo vingui a jugar cinc, sis o set partits, no el fitxaríem tant com a revulsiu, sinó com un premi pel club, pel soci i per Ripoll. De fet Ripoll apareix a tots els mitjans de comunicació esportius, i de moment de forma positiva. Esperem fer espectacle dins del camp jugant, com l’estem fent a fora amb aquestes anades i vingudes de noms, que s’està veient que moltes vegades són reals.

-El cas Forlandsaas, que va venir, va jugar un partit i va marxar, ens el pot explicar?

-Es va fer una aposta per un jugador amb un currículum que ens hagués anat molt bé, però ensopeguem amb la premissa de deixar-lo marxar. Ara mateix està jugant a Dinamarca. Va arribar i la publicitat que va tenir a través del seu representant, va cridar l’atenció d’altres clubs.

- En aquell moment es va dir que havia jugat amb el Besiktas turc, però s’ha pogut comprovar que no és així…

- El primer cop que vaig sentir a parlar de Forlandsaas va ser quan em van dir que hi havia la possibilitat de fitxar-lo. I t’expliquen que ha estat en un club i en un altre, i jo no puc verificar al 100% que tota la informació sigui certa. Ara, ha estat una realitat que ha jugat amb nosaltres. La qualitat és un altre tema. En aquest cas no l’hem pogut comprovar, perquè ha estat un vist i no vist. Tampoc deu ser tan dolent, quan ja està a Dinamarca jugant.

- Té la percepció que el suport dels socis és total?

- Al soci de tota la vida, el què s’ha fet li sembla bé. Al principi teníem crítiques per no disposar gairebé de jugadors de casa. Però quan els expliques que hem tingut tres equips d’aquí, i que no vam arribar a competir, llavors ho entenen. No ho critico, perquè cadascú fa el que pot i el que vol, i jo no sóc ningú per valorar-ho. Ara bé, vull que el Ripoll competeixi, amb una plantilla de dinou o vint jugadors. I el que no trobo a casa ho he de buscar a fora. El què no puc fer és deixar de tenir equips o de competir, o haver de plegar com a club.

- Està totalment convençut que mantindrà la categoria?

- Sí.

- Jugarem la promoció?

- Espero que no haver-la de jugar. Però si cal jugar-la, la guanyarem. Tenim un equip que comparat amb qualsevol dels que tenen possibilitat de pujar, no els hem d’envejar res. Vam anar al camp del Sant Jaume de Llierca i ells van acabar perdent temps i marcant-nos el segon gol al 45 de la segona part. Ens salvarem segur.