El mur que va protegir la portalada del monestir el 1938

Aquesta i altres actuacions de preservació de patrimoni, protagonistes d'una exposició a Ripoll

per Jordi Remolins, Ripoll, 9 de març de 2016 a les 11:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El mur de la portalada de Ripoll. Foto: Arxiu Comarcal del Ripollès


L’anticlericalisme català, que durant part del segle XIX i XX s’havia convertit en un degoteig de greuges contra l’Església, va esclatar finalment el 1936, coincidint amb l’inici de la Guerra Civil espanyola. Va incidir-hi sobretot el suport que sectors de la religió catòlica havia donat a l’alçament militar. Si la guerra va iniciar-se oficialment el 17 de juliol d’aquell any, tres dies més tard ja havien arribat a Ripoll els rumors d’esglésies cremades a Granollers, i monges i frares deixant els seus convents a Vic.


El llibre de les historiadores Olga Camps i Sofia Castillo La Guerra civil a Ripoll (1936-1939) explica que la nit del 22 es van iniciar els saquejos a les esglésies de Sant Pere i de Sant Eudald, i també al museu, on van cercar-se objectes religiosos per cremar-los a l’espai del Torín, on en aquella època es feien curses de braus. Alhora es va cremar l’església del Roig i les ermites del Calvari i del Remei. L’església de Sant Eudald que hi havia al centre de la plaça de Sant Eudald va ser totalment enderrocada, tot i que en aquest cas l’actuació responia també a criteris urbanístics.

En l’esverament general van intervenir-hi individus compromesos políticament amb moviments anarquistes, però alhora vilatans anònims de Ripoll. Per tant, el Monestir de Santa Maria va sortir-se’n prou bé de l’esclat bel·licista. El 1942 un informe municipal relatava que l’edifici monàstic “fue despojado interiormente de todos los elementos destinados al culto, no quedando más que la estructura maciza del edificio. En la parte exterior, se conservó entera la portada y todas las fachadas y claustros”. La destrucció va afectar sobretot al baldaquí, l’altar major, als altars de les absidioles, les làpides, sarcòfags, òrgans, confessionaris, i al material i utensilis de la sagristia i el culte. També va afectar al jardí del claustre que va quedar “convertido en campo de cultivo”.

Dos anys més tard, amb la guerra ja avançada, va tenir lloc una acció sorprenent, tenint en compte l’agressivitat que s’havia generat envers dels edificis religiosos. Arran d’una ordre de la Generalitat de Catalunya, es va aixecar un mur de protecció per tal de preservar la portalada del monestir. Es va construir per protegir l’element escultòric dels bombardejos aeris que es preveia que patiria el municipi. El 9 de setembre de 1938 ja estava acabat. El director de l’Arxiu-Museu, Tomàs Raguer, va fotografiar-la abans i després de la construcció del mur, i va enviar les fotos a la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Tot i els bombardejos que va patir Ripoll al mes de gener i febrer de 1939 i els morts que van causar, l’objectiu de salvar un dels elements escultòrics més preuats del país va ser del tot reeixit.

Aquesta i altres accions per protegir el patrimoni cultural, no només a Ripoll sinó també a la resta de la comarca, són els protagonistes de l’exposició La protecció del patrimoni cultural al Ripollès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El cas de la portalada de Ripoll, que aquest dijous a les set de la tarda s’inaugurarà a la sala Abat Senjust. Es fixa sobretot en l’esforç d’aplegar béns culturals per preservar-los dels efectes de la guerra, amb protagonisme destacat pel mateix Raguer, Vicenç Munell, Agustí Duran, Jordi Rubió o Jeroni Martorell.


L’exposició estarà oberta al públic fins al 28 de març d’enguany, de dijous a dissabte a les tardes, i diumenges i festius, tant al migdia com a les tardes.

 

Arxivat a:
Cultura
Participació