07
de març
del
2016
Actualitzat
a les
7:27h
Un comboi aturat a l'estació de Plaça Catalunya. Foto: Adrià Costa
L'incendi que va provocar l'enèsim episodi de col·lapse a Rodalies el matí del passat 9 de febrer va ser la gota que va fer vessar un got ple de mala gestió i deixadesa. Des d'aquell dia, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha posat la directa per aconseguir el traspàs de competències de la infraestructura ferroviària que hauria de vertebrar Catalunya.
"L'objectiu del Govern no és donar les culpes a Madrid", va declarar aquell dia per també reclamar "totes les eines" per millorar el servei. Aquesta demanda va prendre cos en la primera compareixença del conseller davant la comissió parlamentària de Territori, on va desplegar l'estratègia per gestionar Rodalies, Regionals i AVE. "Volem ser culpables de les nostres decisions i no ostatges dels errors dels altres", va sentenciar.
Efectivament, el "pla Rull" té per objectiu posar en mans de la Generalitat la gestió íntegra de la xarxa ferroviària catalana en tres fases, la primera de les quals està dirigida a vuit corredors per on circulen sobretot serveis de Rodalies. Per aconseguir-ho, el primer que caldria és defensar l'exclusió de determinats corredors de la xarxa d'interès general, cosa que hauria de resoldre el consell de ministres de l'estat espanyol.
No sembla fàcil, però des de Territori i Sostenibilitat apunten que la legalitat vigent va a favor d'aquesta petició, especialment l'article 169 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix: "Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura".
Adif, en el punt de mira
Entre l'octubre de 2013 i el setembre de 2015, el servei de Rodalies va registrar un total de 777 incidències que van provocar un total de 401.161 minuts de retard a 3.172.074 milions de viatgers. Les dades facilitades des d'Adif al departament de Territori i Sostenibilitat també indiquen que més de la meitat de les incidències van ser causades pel mal estat de la infraestructura ferroviària. Concretament, van ser 407 incidències provocades per elements de senyalització, electrificació, via i infraestructura, i telecomunicacions. Aquí també s'inclouen els robatoris de coure, que representen un 6% del total.
Territori responsabilitza directament al titular i administrador de la infraestructura, que no és altre que Adif. Així, fonts del departament posen "en dubte" les mesures de seguretat implantades per aquesta empresa pública de l'estat per evitar els robatoris. "Unes arquetes ben tancades i càmeres de seguretat ja tindrien un efecte de dissuasió", remarquen.
La desídia es magnifica en el cas de les limitacions temporals de velocitat. Es tracta de mesures de seguretat que obliguen als combois a circular més lents per determinats trams que requereixen millores o manteniment. Tanmateix, Adif ha arribat a mantenir aquestes limitacions per obres "que ja estan fetes", segons apunten des de Territori. Evidentment, aquest fet té una incidència directa en els retards i l'incompliment d'horaris. "Ens hem negat a canviar horaris perquè això seria rendir-se", asseguren des del departament.
Molts d'aquests problemes desapareixerien amb "petites" inversions i s'evitarien les diverses i variades incidències a la xarxa ferroviària. Amb això es va comprometre el Ministeri de Foment en el pla d'actuacions prioritàries 2014-2016 que amb un pressupost de 306 milions d'euros contemplava millores en la fiabilitat i la seguretat del servei, l'accessibilitat a estacions i la capacitat dels trens. Tanmateix, ja és 2016 i com informa el departament de Territori, dels projectes planejats, l'estat espanyol només n'ha acabat el 2%.
Però el gran problema de fons és la manca d'un contracte-programa que permeti a la Generalitat exigir el compliment d'estàndards de qualitat. Segons asseguren des de Territori, l'Administració General de l'Estat no ha impulsat les gestions necessàries per a la formalització definitiva d'un contracte entre la Generalitat i Renfe-Operadora, la qual cosa "suposa una indefinició jurídica i manca de garanties de qualitat del servei".
En altres paraules, el govern català, titular del servei de Rodalies, no té cap instrument per sancionar Renfe, el seu operador. I el mateix passa amb Adif, ja que, tampoc s'ha signat un protocol addicional de compromisos de qualitat sobre la infraestructura. Així, si la Generalitat estableix uns objectius de puntualitat del 97% en Rodalies i 90 en serveis regionals, Renfe només arriba al 94% i al 58%, respectivament, sense que passi res.
Davant d'aquesta situació amb una caiguda de la demanda de més del 14% a Rodalies, Territori contraposa la fiabilitat del 99% de FGC. Per aquest motiu, el pla de la conselleria de Territori i Sostenibilitat passa per aconseguir que Ifercat, empresa dependent de la Generalitat, substitueixi Adif en la titularitat i administració de les vies.
Des de l'any 2010, el govern català té competències per establir horaris, tarifes i freqüències de pas. Aleshores es va transferir el "servei" de Rodalies. Però les facultats que aquest traspàs implicava han resultat insuficients per garantir un servei de trens òptim a Catalunya. O com va expressar el conseller Rull en seu parlamentària: "Som presoners del mal estat de la infraestructura".