La CUP de Ripoll posa l'Ajuntament entre la memòria històrica i els veïns de Fuensanta

L'Ajuntament de Ripoll ha d'afrontar abans del ple d'aquest març la primera polèmica important de l'actual mandat. S'ha generat arran de la moció que va presentar la CUP en el darrer plenari, per a la recuperació de la memòria històrica. En plena desconnexió catalana de l'estat espanyol, el consistori es troba en la disjuntiva de seguir mantenint un nom vinculat al franquisme per tot un barri, o bé contrariar als veïns que no estan disposats a permetre un canvi en la denominació que han conegut des de la creació d'aquells blocs de pisos: el de Fuensanta, un general a les ordres de Francisco Franco, a qui la CUP atribueix el qualificatiu de colpista per haver-se sumat a l'alçament militar contra la república.

Dimarts vinent al matí està prevista una reunió dels portaveus dels grup amb representació municipal, Convergència, Esquerra, CUP i PSC, per tal de buscar un punt de trobada entre tots ells. No sembla que hagi de ser fàcil, perquè el grup de la CUP no contempla cap altra sortida que desterrar el nom de Fuensanta, si bé accepten que siguin els mateixos veïns que decideixin quin en serà el substitut. El grup convergent sembla menys disposat a obrir una ferida amb aquests veïns, tal com ja va fer Esquerra deu anys enrere, quan durant el primer mandat de Teresa Jordà va plantejar el mateix tema, però finalment el va tornar a congelar.

Tensió al ple de febrer

El pati de butaques de la sala Eudald Pradell habitualment desert durant la celebració dels plenaris, va omplir-se pel ple de febrer. Des de la discussió pels acomiadaments de la Fundació Eduard Soler del setembre de 2008, que un plenari no reunia a tants vilatans. Veïns i sobretot veïnes de Fuensanta van assistir-hi amb poques ganes de mossegar-se la llengua.

Anteriorment havien tingut una reunió amb el grup de la CUP on les posicions es van mostrar enfrontades. Durant el torn de precs i preguntes va quedar clar que no tenen cap intenció de permetre el canvi de nom. Com a molt veurien amb bons ulls que es retirés la paraula “General” de la denominació, sempre i quan no es toqui el “Fuensanta”.

 La majoria d’intervencions les van fer dones que viuen en el barri des del 1968, quan es van estrenar els habitatges dels dos blocs de pisos. Van construir-se gràcies a la intervenció de Serafín Sánchez Fuensanta, militar amb ascendent dins del règim que havia mort un any abans. Una d’elles ,va retreure que quan va fer-se el barri estava “en un cul de sac de Ripoll” i que ningú se’n recordava. Va afirmar que li és indiferent el nom que porti però que vol “per escrit” que en cas de canviar-se això no li suposarà cap despesa en les escriptures o contractes de l’electricitat i l’aigua. Una altra dona va assenyalar que es tracta d’un tema “polititzat” i va reivindicar el seu catalanisme malgrat oposar-se al canvi de nom. També va destacar que qui ara vol aquest canvi no són precisament descendents dels ferroviaris per qui van construir els blocs. Una tercera senyora en canvi va retreure a la CUP que malgrat considerar-se un partit d’arrel participativa, no vulgui tenir en compte l’opinió dels veïns en aquesta discussió.

Una de les intervencions que va generar aplaudiments va ser la d’un veí que havia afirmat que “la memòria històrica és un cuento”. Precisament un membre de la CUP que hi havia entre el públic, Aitor Carmona li va preguntar si condemnava el franquisme. L’home s’hi va negar. Qui sí que ho va fer diverses vegades però visiblement molest amb la petició, va ser l’alcalde Jordi Munell, diputat també de JxSí al Parlament. A més de la CUP, membres de l’Assemblea Nacional Catalana també van donar suport al canvi de denominació del barri.

La decisió final va quedar ajornada fins al ple d’aquest març. L’equip de govern de CDC es va mostrar predisposat a valorar l’opinió dels veïns. La cap de l’oposició Teresa Jordà va reconèixer que Fuensanta “no ens agrada” encara que els veïns li mantinguin l’agraïment pel seu paper a l’hora d’agilitzar les gestions per a la construcció dels pisos. Per la seva banda la regidora socialista Anna-Belén Avilés va enfadar-se quan el regidor de la CUP Santi Llagostera no la va comptabilitzar com a catalanista. “Que no sigui independentista no vol dir que no sigui catalanista”, va retreure-li enutjada.

En la seva moció la CUP demana també que es revisin els fills adoptius del municipi i altres condecoracions concedides pel consistori a fi de retirar-les si van ser atorgades a persones contràries als valors democràtics. Alhora vol que es faci un recordatori permanent al passeig Ragull de l’explosió que va haver-hi durant la guerra Civil, durant uns bombardejos al gener i febrer de 1939 que van provocar la mort de 14 persones.