Diagnosticats cinc casos de càncer de còlon al Ripollès amb el programa de detecció precoç

En un any, 1.700 veïns del Ripollès s'han fet la prova de detecció de sang en femta, el 44% de la població a qui va destinada

Redacció
29 de febrer del 2016
Actualitzat el 09 de març a les 12:12h
La implantació del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès ha permès, en un any, diagnosticar nou casos (cinc al Ripollès i quatre a la Garrotxa) i posar en tractament 94 pacients amb adenomes de mig i alt risc. El programa es va començar a estendre a aquestes dues comarques el 19 de gener passat i, des d'aleshores, un total de 5.263 persones (3.557 a la Garrotxa i 1.706 al Ripollès) s'han fet la prova de detecció de sang en femta. Són el 44,57% de la població convidada a fer-se-la: els veïns d'entre 50 i 59 anys que són els que tenen més possibilitats de patir aquest tipus de tumor.

De totes les proves de detecció de sang en femta realitzades al llarg d'aquest any, en 352 casos el resultat ha estat positiu. En aquestes situacions, les persones són citades a fer una colonoscòpia. De les 274 que s'han fet fins ara, nou han confirmat el càncer a pacients i també han detectat adenomes de mig i alt risc a 94 més. A aquests, els han sotmès a tractaments preventius per evitar futurs càncers.

Durant aquest any, el programa ja s'ha fet a les Àrees Bàsiques de Salut de la Vall d'en Bas, Sant Joan les Fonts, Besalú i ha començat a Olot (on s'acabarà el 30 de novembre del 2016) i a Ripoll-Sant Joan de les Abadesses (on finalitzarà el proper 26 de febrer).

56.554 participants potencials en dos anys

La implantació del PDPCCR a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès es va fer conjuntament amb Osona. En total, durant els dos anys que dura el Programa, es convidarà a participar 56.554 homes i dones de les tres comarques d'entre 50 i 69 anys: 13.456 de la Garrotxa, 6.809 del Ripollès i 36.289 d’Osona. Un 6% dels participants al Programa solen tenir resultats positius que cal estudiar.

L'organització implica la coordinació dels col·legis de farmacèutics Girona i de Barcelona, l'atenció primària, la unitat d'endoscòpies dels hospitals de Vic, Olot i Campdevànol i l'Oficina Tècnica de Cribratge, gestionada per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès i pel Consorci Hospitalari de Vic a la comarca d’Osona, tot plegat amb el suport del CatSalut. Els Rotary Club de Vic-Osona, Olot-la Garrotxa i del Ripollès col·laboren econòmicament en el desplegament a les seves respectives comarques.

El mètode de cribratge es fa a partir d'una anàlisi per detectar si hi ha restes de sang a la femta. La participació en el programa és voluntària, amb una realització biennal. S'invita a la població diana -tots els homes i dones que tinguin entre 50 i 69 anys durant l'any en curs-, els quals reben una carta a casa seva on se'ls explicarà el programa i se'ls informarà de com participar-hi. Salut fa un segon enviament de cartes de recordatori a totes aquelles persones que no hagin contestat en dues setmanes.

Per dur a terme la implantació del PDPCCR ha estat molt important la implicació de les farmàcies com a centres de salut informadors i facilitadors dels kits. El seu horari d’obertura al públic facilita l'accessibilitat al programa a les persones que hi vulguin participar. Els interessats s'han de dirigir a una oficina de farmàcia amb la carta que hagin rebut, on hi haurà imprès un codi d'identificació personal. A la farmàcia el hi donaran un kit per dipositar la mostra de femta, i les instruccions de com conservar-la fins que la porti de nou a la farmàcia. Les farmàcies envien dos cops a la setmana les mostres al laboratori del PDPCCR.

Colonoscòpia, primer pas

Els resultats de les anàlisi es publiquen informàticament a la Història Clínica Compartida de Catalunya. Si són negatius, els participants reben una carta on se'ls informa d'aquest resultat. Si són positius, els citen per a una visita a la Unitat d'Endoscòpies del seu centre, on els informen del resultat i del procés a seguir, que parteix de la realització d’una colonoscòpia diagnòstica. 

Segons els resultats d'aquest estudi, s'indica al pacient què cal fer: participar de nou en el programa al cap de dos anys si el risc és baix, pot ser necessària una segona exploració al cap d'un temps (1 o 3 anys) o pot ser derivat a un centre de diagnòstic i tractament en el cas que es confirmi la presència de càncer.

4.000 nous casos cada any a Catalunya

A Catalunya cada any es diagnostiquen més de 4.000 casos nous de càncer de còlon i recte, i actualment ha esdevingut la segona causa de mort per càncer a Catalunya, tant en homes com en dones, amb 1.900 defuncions/any. 

La majoria dels càncers de còlon i recte es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos. Això no obstant, la presència de pòlips és freqüent a la població i només un petit percentatge progressa a càncer. El temps mitjà necessari per completar aquesta progressió és llarg, probablement de 10 o més anys, o sigui que la detecció precoç pot millorar-ne el pronòstic.

Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en aquest tipus de programes de detecció precoç. La prova de detecció de sang oculta en femta és l’única que ha demostrat la seva eficàcia en assaigs controlats aleatoritzats.