La CUP de Ripoll demana que es canviï el nom del barri de Fuensanta

Retirar el nom del general Serafín Sánchez Fuensanta del carrer i barri que té a Ripoll, s’ha convertit en un dels objectius que plantegen les CUP a nivell municipal. Les CUP qualifiquen a Fuensanta com a “general colpista a les ordres del dictador Franco”. Així ho han fet saber en la darrera edició de L’Informatiu, el butlletí de l’Ajuntament de Ripoll.

El carrer del General Fuensanta va rebre aquest nom en agraïment a la seva intervenció a l’hora de desencallar els tràmits necessaris per crear la Cooperativa d'Habitatges Sant Eudald. Es tracta de dos blocs de pisos construïts a la dècada dels anys seixanta en terrenys propietat de la RENFE, prop de l’estació de Ripoll. El 27 de juny de 1968 es van entregar els habitatges, i un mes més tard va batejar-se el carrer amb el nom del general Fuensanta.
 Serafín Sánchez Fuensanta va ser un militar nascut a Màlaga que durant l’alçament militar feixista, es trobava a la capitania general de Barcelona, amb el grau de comandant. Va sumar-se a la revolta i seguidament fet presoner i tancat al castell de Montjuïc. Més tard va ser portat a Figueres, on va romandre fins al final de la Guerra Civil, el 1939. Un cop instaurat el règim franquista, va ser ajudant del governador civil de Girona, càrrec que ell mateix va aconseguir com a coronel, per a la demarcació de Tarragona (1944). Segons explica Gonçal Cutrina al seu llibre Ripoll, entre dos rius, Fuensanta va ascendir a tinent coronel d’estat major, i ja com a general el 1949 va ostentar el càrrec de governador militar de Melilla. Dos anys més tard va ser traslladat a Madrid en grau de general president de la junta qualificadora d’aspirants a destins civils.

A més de derogar el nom de Fuensanta per un barri que fa mig segle va ser ocupat majoritàriament per famílies vinculades laboralment a la RENFE, les CUP demanen també que s’escriguin els noms populars de carrers i places més significatius de la població. Seria el cas de la plaça dels Porcs, ara anomenada de la Llibertat, pel carrer dels Valls, que es va rebatejar com a Trinitat, o per la plaça dels Llupions, dita Tomàs Raguer, entre d’altres.