Daniel Palomeras publicarà una nova novel·la després d'onze anys de silenci

Un protagonista anònim i introspectiu que està superant una operació que l’obliga a evacuar dins d’una bosseta, torna al seu poble per uns dies. El retrobament li farà reviure i descobrir aspectes de la seva pròpia vida i de la dels seus avantpassats. Així mateix l’argument serveix per oferir pinzellades de la història del segle XX.

Aquesta base serveix perquè onze anys després de la publicació d’Els viatgers de l’alba, l’escriptor ripollès Daniel Palomeras retorni a la novel·la amb Hollister 5320. L’obra es presentarà oficialment durant les properes setmanes, i l’ha editat L’Altra Editorial, sota la direcció d'Eugènia Broggi. Es tracta d’un llibre ideat a partir de de detalls viscuts, sospitats o escoltats durant la infància, alguns dels quals mai ha pogut saber si eren realment certs. A partir de la ficció els recull en una trama narrativa amb un punt tràgic, que afavoreix que es facin presagis a mida que es llegeix. En aquest sentit Palomeras desitja que el conreu de l’oci que ell experimenta com a escriptor, es traslladi també als lectors de l’obra.
 
L’autor explica que aquesta era una novel·la que tenia escrita des de fa 15 anys, però que ara en fa un parell la va reescriure. Tants anys de marge han estat degut a un comentari crític que li van fer en una lectura prèvia, i que la va qualificar com a poc accessible. La nova adaptació tot mantenint-ne l’estil ha afavorit que segons Palomeras ara sigui “més llegible i austera”.

Un llarg silenci literari

També sobta la dècada sense producció novel·lística per part d’un autor que va ser molt prolífic durant els anys noranta. No han estat però uns anys d’inactivitat. Durant aquest temps ha participat en l’elaboració d’un guió de cinema, tot i que “la crisi ha portat el projecte a la misèria”. També va col·laborar en els textos de la museografia i en la guia del Museu de Ripoll, va contribuir a un llibre de poesia de Formentera, i va escriure una altra novel·la que encara no ha vist la llum.

Daniel Palomeras creu que al nostre país es compleix la dita que “si en dos anys no publiques res, no existeixes”, en contrast al que passa als Estats Units on autors amb un sol llibre segueixen sent coneguts i reconeguts. En tot cas també entén que a Catalunya es publiquen més obres que les que el mercat té capacitat per absorvir.

Haver estat considerat com un autor juvenil pel fet d’haver escrit obres com El secret del comte que va guanyar el premi Folch i Torres 1988, o El temps feliç (premi Gran Angular 1996), no és cap menysteniment per a Palomeras. De fet creu que no té sentit anomenar específicament com a juvenil una determinada novel·la ja que  “a partir de dotze anys es pot llegir i entendre absolutament de tot”. És més, considera que algunes novel·les adreçades teòricament a un públic jove com El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger, són molt més assimilables quan es llegeixen amb una trajectòria vital al darrera.

A banda de la seva trajectòria literària Daniel Palomeras i Casadejús –que va néixer a Santa Maria d’Oló (el Moinanès) el 1949 però que ha viscut gran part de la seva vida a Ripoll- és conegut pel seu exercici de la medicina, del qual encara està en actiu. També va tenir participació en el primer ajuntament democràtic ripollès. Va ser durant la segona meitat del consistori que va liderar Pere Jordi Piella (PSC). Va entrar-hi “mig de retruc” en una faceta política que diu tenir totalment aparcada. En canvi, ha estat proactiu en favor de l’actual procés sobiranista, participant fins i tot en mítings d’Òmnium. Palomeras afirma que Catalunya “mereix ser independent, i crec que majoritàriament ho desitja”. Si és així li augura “un gran futur”.