Ripoll proposa zones d’esbarjo per acabar amb el problema dels gossos

L'Ajuntament identifica més de 24.000 metres quadrats a les lleres del Ter i el Freser per esbargir a les mascotes | També iniciarà una campanya d’esterilització per evitar embarassos

Jordi Remolins
01 d'octubre del 2015
Actualitzat el 02 d'octubre a les 7:23h
Ripoll ho ha intentat de totes les maneres però no se n’acaba de sortir. Fa uns mesos va amenaçar amb l’anàlisi de l’ADN de les caques per evitar que els amos de gossos els deixin fer les necessitats als parcs infantils. Anteriorment l’alcalde Jordi Munell havia visitat als infractors de l’ordenança municipal per demanar que en recollissin els excrements, després que altres veïns els haguessin denunciat. Les campanyes de civisme se succeeixen periòdicament, així com les sancions a propietaris d’exemplars de races potencialment perilloses que no en tenen llicència, ni assegurança de responsabilitat civil, i moltes vegades ni tan sols els passegen lligats.

Però cap d’aquestes mesures semblen prou efectives per aconseguir que alguns vilatans siguin conscients de les tasques que comporta tenir una mascota. De fet en els darrers mesos s'ha constatat un increment de nou en les problemàtiques derivades dels gossos com a animals de companyia. En el plenari municipal de dimarts es va multar a dos ripollesos per passejar amb un exemplar d'stafforshire i amb una barreja entre aquesta raça i un pit bull, contravenint l’ordenança. A més però es van rebre novament queixes de part d’un vilatà que va assistir-hi com a públic, i que va exigir un major control sobre els propietaris.
 
De fet l’Ajuntament ja té a punt dues noves campanyes. Una per a l’esterilització de mascotes, per tal d’evitar embarassos no desitjats. Una altra de zones d’esbarjo per a gossos, per tal de localitzar els llocs on els propietaris poden treure’ls a passejar. La proposta del consistori es concentra a les lleres dels rius Ter i Freser, uns sectors que sumen 24.417 metres quadrats. El més ampli és la llera de la Devesa del Pla, amb 7.500 metres quadrats, seguit per la de Can Guetes amb 6.800 i la de Castelladral, amb 6.684. A aquests s’hi sumen el de Can Guetes, i el del Pont del Raval, l’únic a la riba del Freser. Queda fora d’aquestes zones la llera del Mestre Guich, ja que es considera que és un lloc més cèntric i visible pels turistes.

Per donar a conèixer aquesta campanya de zones d’esbarjo l’ajuntament ha fet editar díptics, on es recorden les normes d’ús. Hi demanen que els gossos hi vagin sempre acompanyats d’una persona responsable que el tingui controlat en tot moment. També permeten que es puguin deixar anar sense corretja sempre que vagin identificats i no siguin potencialment perillosos. Malgrat estar al costat del riu, demanen que s’hi recullin igualment els excrements i que un cop finalitzat l’esbargiment es tornin a lligar. Properament també s’instal·laran rètols de prohibició de gossos prop dels parcs infantils.

La identificació de l'ADN és cara

La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència de l’ajuntament, Dolors Vilalta, va reconèixer que per ara encara no s’ha aplicat la identificació dels gossos a través de l’ADN de les caques, perquè és un sistema que resulta “car”. En tot cas, arran de l’interès d’altres municipis en aplicar metodologies similars, s’ha trobat una empresa que podria realitzar el servei a un preu inferior. Per tant no es descarta que en el futur es pugui acabar utilitzant aquest sistema de detecció d’infraccions canines.