18
d'agost
del
2015
Actualitzat
a les
8:55h
Les cabines telefòniques poden convertir-se en una peça de museu ben aviat. De moment, la llei obliga a instal·lar un telèfon públic per cada 3.000 habitants, però la norma desapareixerà l’any 2016 si el govern espanyol no ho evita. Per això, d’aquí un parell d’anys, és probable que les cabines es retirin, oblidades per una majoria de la població que utilitza el telèfon mòbil.
El decret 726/2011 obliga a Telefónica, en l’article 32, a garantir una oferta de telèfons públics fins el desembre del 2016. D’aquesta manera, s’exigeix que hi hagi una cabina per cada 3.000 habitants en poblacions petites i grans, mentre que en els nuclis més petits n’hi ha d’haver, com a mínim, un. L’ús dels telèfons públics ha disminuït dràsticament en els últims anys, i ja només s’utilitzen en casos “excepcionals” davant dels telèfons mòbils, els locutoris i Internet, que han guanyat terreny com a vies de comunicació de la població.
Les últimes dades apunten que l’empresa TTP, operadora de cabines, té instal·lats poc més de 3.000 telèfons públics a Catalunya. Aquest servei va tenir el seu moment d’esplendor quan tenir telèfon a casa era un privilegi senyorial. Els primers es van col·locar en bars, restaurants i hotels, fins que als anys 60 es van instal·lar als carrers.
El decret 726/2011 obliga a Telefónica, en l’article 32, a garantir una oferta de telèfons públics fins el desembre del 2016. D’aquesta manera, s’exigeix que hi hagi una cabina per cada 3.000 habitants en poblacions petites i grans, mentre que en els nuclis més petits n’hi ha d’haver, com a mínim, un. L’ús dels telèfons públics ha disminuït dràsticament en els últims anys, i ja només s’utilitzen en casos “excepcionals” davant dels telèfons mòbils, els locutoris i Internet, que han guanyat terreny com a vies de comunicació de la població.
Les últimes dades apunten que l’empresa TTP, operadora de cabines, té instal·lats poc més de 3.000 telèfons públics a Catalunya. Aquest servei va tenir el seu moment d’esplendor quan tenir telèfon a casa era un privilegi senyorial. Els primers es van col·locar en bars, restaurants i hotels, fins que als anys 60 es van instal·lar als carrers.