22
de juny
del
2015
Actualitzat
a les
14:17h
La càries dental és una malaltia que tots coneixem de prop, sigui perquè la patim nosaltres, sigui perquè la pateix algú en la nostra família. Però ja sabem tot el que n’hem de saber?
Què és la càries dental ?
La càries dental és una malaltia d’origen infecciós, que no cura espontàniament, sinó que va fent malbé la dent.
Quanta gent pateix de càries ?
La càries dental és actualment la malaltia infecciosa més freqüent en la humanitat. A Catalunya un 30% dels nens de 6 anys i el 47% de 12 anys pateixen de càries dental.
Per què es produeix?
La càries dental es produeix quan coincideixen tres factors alhora:
· Factors dietètics: consum excessiu de sucres refinats
· Factors bacterians: bacteris presents en bocs
· Factors individuals: resistència de la dent
A l'interior la nostra boca hi ha gran quantitat de bacteris, que hi viuen habitualment. Quan mengem massa aliments que contenen sucres refinats (sacarosa), els bacteris els prenen com a aliment i els descomponen produint àcids, que ataquen l’esmalt de les dents. A més aquests bacteris donen lloc a la formació de substàncies enganxoses que no es desfan amb la saliva i s’enganxen a la superfície de l’esmalt i formen l’anomenada “placa bacteriana”, que protegeix els bacteris i contribueix, per tant, a l’aparició de la càries. La major o menor resistència de les dents a la càries depèn de factors individuals:
· La composició i estructura de l’esmalt dentari
· La composició de la saliva
· La disposició de les peces en l’arcada dentària i la presència o l’absència de maloclusions.
Quin és el seu procés de formació?
Ja hem vist com els bacteris resten protegits en la placa bacteriana i fabriquen àcids quan desfan els sucres. Aquests àcids descalcifiquen l’esmalt donant lloc a l’aparició de petites taques terroses en la seva superfície. En aquesta fase la càries pot passar inadvertida.
En aquesta petita cavitat ja formada es desenvolupen més microbis, els quals formen àcids i aquests descalcifiquen nous sectors de l’esmalt d’aquesta manera, la càries va progressant en profunditat.
Quan la càries arriba a la dentina (l’estructura que hi ha sota l’esmalt), pot aparèixer dolor quan mengem aliments calents o freds, ensucrats o àcids. Quan, després de destruir la dentina, arriba a la polpa dentaria, és a dir, a la zona on hi ha el paquet vàsculo -nerviós de la dent (al “nervi” que en diem popularment), aquest respon amb una inflamació que acostuma a ser molt dolorosa i que pot degenerar en la mort de la polpa, donant lloc a l’aparició d’un flegmó. A través de la sang, la infecció pot arribar al torrent circulatori, disseminant-se per l’organisme i produint processos patològics a distància. La infecció a nivell de l’arrel dentaria pot encapsular-se i donar lloc a un quist dentari. Si el procés continua avançant, la dent es pot perdre.
Quines són les seves conseqüències ?
Acabem de veure com la càries és un procés que destrueix progressivament la dent i pot donar lloc a la seva pèrdua. Tots sabem que les dents són necessàries per a la masticació dels aliments. Quan falten dents, no mengem bé i es pot dificultar la digestió i, en últim lloc, repercutir en la nutrició de les persones.
D’altra banda, la pèrdua de les dents suposa un buit en l’arcada dentaria, que fa que les altres peces es desplacin. Això dóna lloc a maloclusions que, com hem vist anteriorment, contribueixen a la formació de més càries.
Finalment, hem vist que la infecció de les dents pot disseminar-se a través de la sang i arribar a altres llocs de l’organisme. Aquestes complicacions són, de vegades, molt greus (afectació de les vàlvules del cor, infecció a la sang, etc.).
Ens preocupa prou aquest problema?
Pensem que encara no n’hem pres prou consciència perquè:
· Els nostres hàbits dietètics inclouen encara massa llaminadures i dolços
· El consum de raspalls de dents per persona és força més baix a la nostra comunitat que als països desenvolupats del centre i del nord d’Europa.
· Als nostres fills se’ls fa difícil, moltes vegades, aprendre de nosaltres, els adults, el bon costum de rentar-se les dents després de cada àpat.
· Aquesta conscienciació és molt necessària perquè la prevenció de la càries suposa que estem disposats a prendre part activa en la conservació de la nostra salut dental.
Com podem conservar les dents i prevenir la càries dental?
Per a lluitar contra la càries existeixen tres tipus de mesures que actuen sobre els tres factors causals:
· Utilització del fluor: control del consum de sucres
· Higiene dental: poca resistència de la dent
· Consum excessiu de sucre
Aquestes tres mesures s’han de prendre simultàniament perquè per separat la seva eficàcia és insuficient. Ens hem de raspallar molt bé les dents (raspall, fil de seda...), millor amb pasta amb fluor per fer més resistent l’esmalt i menjar pocs sucres per evitar que se’ns corquin les dents.
* Tècnic superior en Higiene Bucodental
Què és la càries dental ?
La càries dental és una malaltia d’origen infecciós, que no cura espontàniament, sinó que va fent malbé la dent.
Quanta gent pateix de càries ?
La càries dental és actualment la malaltia infecciosa més freqüent en la humanitat. A Catalunya un 30% dels nens de 6 anys i el 47% de 12 anys pateixen de càries dental.
Per què es produeix?
La càries dental es produeix quan coincideixen tres factors alhora:
· Factors dietètics: consum excessiu de sucres refinats
· Factors bacterians: bacteris presents en bocs
· Factors individuals: resistència de la dent
A l'interior la nostra boca hi ha gran quantitat de bacteris, que hi viuen habitualment. Quan mengem massa aliments que contenen sucres refinats (sacarosa), els bacteris els prenen com a aliment i els descomponen produint àcids, que ataquen l’esmalt de les dents. A més aquests bacteris donen lloc a la formació de substàncies enganxoses que no es desfan amb la saliva i s’enganxen a la superfície de l’esmalt i formen l’anomenada “placa bacteriana”, que protegeix els bacteris i contribueix, per tant, a l’aparició de la càries. La major o menor resistència de les dents a la càries depèn de factors individuals:
· La composició i estructura de l’esmalt dentari
· La composició de la saliva
· La disposició de les peces en l’arcada dentària i la presència o l’absència de maloclusions.
Quin és el seu procés de formació?
Ja hem vist com els bacteris resten protegits en la placa bacteriana i fabriquen àcids quan desfan els sucres. Aquests àcids descalcifiquen l’esmalt donant lloc a l’aparició de petites taques terroses en la seva superfície. En aquesta fase la càries pot passar inadvertida.
En aquesta petita cavitat ja formada es desenvolupen més microbis, els quals formen àcids i aquests descalcifiquen nous sectors de l’esmalt d’aquesta manera, la càries va progressant en profunditat.
Quan la càries arriba a la dentina (l’estructura que hi ha sota l’esmalt), pot aparèixer dolor quan mengem aliments calents o freds, ensucrats o àcids. Quan, després de destruir la dentina, arriba a la polpa dentaria, és a dir, a la zona on hi ha el paquet vàsculo -nerviós de la dent (al “nervi” que en diem popularment), aquest respon amb una inflamació que acostuma a ser molt dolorosa i que pot degenerar en la mort de la polpa, donant lloc a l’aparició d’un flegmó. A través de la sang, la infecció pot arribar al torrent circulatori, disseminant-se per l’organisme i produint processos patològics a distància. La infecció a nivell de l’arrel dentaria pot encapsular-se i donar lloc a un quist dentari. Si el procés continua avançant, la dent es pot perdre.
Quines són les seves conseqüències ?
Acabem de veure com la càries és un procés que destrueix progressivament la dent i pot donar lloc a la seva pèrdua. Tots sabem que les dents són necessàries per a la masticació dels aliments. Quan falten dents, no mengem bé i es pot dificultar la digestió i, en últim lloc, repercutir en la nutrició de les persones.
D’altra banda, la pèrdua de les dents suposa un buit en l’arcada dentaria, que fa que les altres peces es desplacin. Això dóna lloc a maloclusions que, com hem vist anteriorment, contribueixen a la formació de més càries.
Finalment, hem vist que la infecció de les dents pot disseminar-se a través de la sang i arribar a altres llocs de l’organisme. Aquestes complicacions són, de vegades, molt greus (afectació de les vàlvules del cor, infecció a la sang, etc.).
Ens preocupa prou aquest problema?
Pensem que encara no n’hem pres prou consciència perquè:
· Els nostres hàbits dietètics inclouen encara massa llaminadures i dolços
· El consum de raspalls de dents per persona és força més baix a la nostra comunitat que als països desenvolupats del centre i del nord d’Europa.
· Als nostres fills se’ls fa difícil, moltes vegades, aprendre de nosaltres, els adults, el bon costum de rentar-se les dents després de cada àpat.
· Aquesta conscienciació és molt necessària perquè la prevenció de la càries suposa que estem disposats a prendre part activa en la conservació de la nostra salut dental.
Com podem conservar les dents i prevenir la càries dental?
Per a lluitar contra la càries existeixen tres tipus de mesures que actuen sobre els tres factors causals:
· Utilització del fluor: control del consum de sucres
· Higiene dental: poca resistència de la dent
· Consum excessiu de sucre
Aquestes tres mesures s’han de prendre simultàniament perquè per separat la seva eficàcia és insuficient. Ens hem de raspallar molt bé les dents (raspall, fil de seda...), millor amb pasta amb fluor per fer més resistent l’esmalt i menjar pocs sucres per evitar que se’ns corquin les dents.
* Tècnic superior en Higiene Bucodental