05
de juny
del
2015
Actualitzat
el
07
de juny
a les
19:42h
La séquia Molinar transcorre pel marge esquerra del Freser. Foto: Arnau Urgell
Ripoll ha fet un primer pas per salvaguardar la séquia Molinar, tant com a element patrimonial com, sobretot, per tal que mantingui la seva funció mil·lenària d'infraestructura hidràulica. Somasrsa, l'empresa municipal d'aigües de Ripoll, ha adjudicat un estudi que avalua les mesures necessàries per arranjar el canal. Posteriorment, caldria negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un pla d'inversions plurianual que permeti regularitzar la concessió i superar l'actual situació d'alegalitat que en posa en perill la supervivència.
Una comunitat de regants sense concessió
La séquia Molinar –també coneguda com a séquia de la Celleria, séquia de Santa Maria o rec Molinar- es remunta a finals del segle X. Arnulf, abat del Monestir de Ripoll, en va ordenar la construcció per tal de dur aigua del Freser fins al molí situat a l'interior del recinte monàstic. Al segle XVII s'hi van fer importants reformes per adaptar-lo a la naixent indústria. De nou, a meitat del segle XIX, el canal es va reconstruir per augmentar-ne el cabal i proporcionar energia a les fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques. Actualment serveix bàsicament per regar horts a banda de donar nom al primer hotel de Campdevànol.
La majoria d'aquestes infraestructures d'origen medieval es van regularitzar en les primeres dècades del segle XX adaptant-se a la legislació vigent i creant comunitats de regants. No va ser el cas de la séquia Molinar que no es va constituir –després de diversos intents fallits- fins al 1998. Tanmateix, en aquest cas, mai se'n va arribar a legalitzar la concessió i això n'ha posat en perill el futur.
La séquia Molinar neix al pont del Mig de Campdevànol. Foto: Arnau Urgell
Una denúncia i multes pendents
L'any 2012 l'entitat ecologista AEMS Rius amb Vida va denunciar que la presa d'aigües de la séquia a Campdevànol deixava un “cabal ínfim al riu Freser”. Aquest fet va suposar que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) iniciés un expedient per la irregularitat de captar uns 120 litres per segon sense concessió.
Tot plegat va desembocar en dues multes de 15.000 i 6.000 euros que haurien hagut d'assumir els ajuntaments de Ripoll i Campdevànol i que, de moment, han quedat sobre la taula. Posteriorment, es va dictar una ordre de tancament que a la pràctica no ha tingut efectes ja que algú va reobrir al cap de poc la comporta que permet agafar aigües.
Aquesta qüestió, especialment la de les multes, s'abordarà en les negociacions sobre el pla d'inversions per tal de protegir els elements patrimonials de la séquia –està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local- així com el seu funcionament com a infraestructura hidràulica. La quantitat total a invertir quedarà determinada en l'estudi que Somasrsa acaba d'adjudicar, segons explica el seu president Xavier Cima. "Una vegada sabem de quant es tracta ens podrem asseure a la taula amb l'ACA i abordar com afrontem la qüestió a quatre o cinc anys vista", explica a ElRipollès.info. El projecte té un cost de 4.000 euros més IVA i s'ha ajudicat a Aresta Arquitectes SLP –les altres dues ofertes eren de Santi Llagostera i Joaquim Capdevila-.
L'objectiu és que la séquia acabi sent gestionada per Somasrsa i que els regants contribueixen econòmicament al seu manteniment i al consum d'aigua. Hores d'ara, segons reconeix Cima, ningú paga per cap dels dos aspectes. L'objectiu de l'empresa pública i de l'Ajuntament és arribar a un acord sobre la nova gestió de la infraestructura mil·lenària tant amb els usuaris com amb els diversos grups polítics representants al consistori. Tot apunta que Campdevànol –on només hi ha el punt de captació- quedaria fora de la gestió a partir de la signatura d'un conveni.
La Séquia Molinar connecta Campdevànol amb Ripoll. Foto: Arnau Urgell