Joan Manso: «La millor participació s'aconsegueix sent cada dia a tot arreu»

L'alcalde de Campdevànol i candidat de CiU a la reelecció no veu efectiu el Consell de Poble però recorda que, amb procés participatiu inclòs, "han estat valents" al torrent de la Cabana | Qualifica la nova premsa de Comforsa com "el millor anunci" per a l'economia del poble

per Arnau Urgell , 20 de maig de 2015 a les 16:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Joan Manso, cap de llista de CiU de Campdevànol. Foto: Adrià Costa


Joan Manso (Campdevànol, 1988) afronta les primeres eleccions com a alcalde i les segones com a cap de llista de Convergència i Unió. Ho fa havent deixat enrere –aparentment- l'habitual clima de crispació que ha envoltat tradicionalment la política municipal de Campdevànol. Considera positiu el pacte de govern amb “els socis lleials” d'ERC però evita fer “elucubracions electorals”. Davant de demanda de la resta de partits de reactivar el Consell de Poble reivindica un model de participació basat en “ser cada dia a tot arreu”. Sobre el torrent de la Cabana, on sí que hi hagut un procés participatiu, considerat que “han estat valents” i celebra, més enllà de la ubicació, la inversió de la nova premsa de Comforsa com el “millor anunci” per a l'economia del poble. Podeu consultar el programa complet de CiU Campdevànol en aquest enllaç.


- Després de quatre anys sent alcalde en una de les legislatures més difícils –pel context econòmic i social general- es tenen ganes per tornar-hi?

- I tant que sí. Sempre he entès la política local com la millora manera de fer costat a les persones, precisament en aquests moments difícils que vostè descriu, fruit del context econòmic i social. I és fent d’alcalde que puc estar al costat d’aquells que ho passen més malament i això m’omple. Per això torno a presentar-me, i tinc la sort de fer-ho amb un gran equip de persones joves, preparades i amb moltes ganes de treballar per Campdevànol.


- Vostè és l'únic alcalde del Ripollès que no va aconseguir majoria absoluta i va acabar pactant amb ERC. Com valora els quatre anys amb els republicans? Han estat uns socis lleials?

- Sempre he agraït la lleialtat i el sentit de responsabilitat d’ERC –de l’Helga i d'en Jaume-. L’estabilitat política d’aquests anys és mèrit de tots, però també seu. I això ens ha permès situar Campdevànol en un horitzó de futur engrescador.


- Fa quatre anys es va quedar a pocs vots del sisè regidor. Si té majoria absoluta es planteja igualment mantenir el pacte amb ERC?

- Mai m’han agradat les elucubracions electorals. Nosaltres hem treballat aquests quatre anys per aconseguir la confiança dels ciutadans però encara ha de passar el 24-M i per tant no sabem quin serà el resultat. Passat les municipals decidirem quin camí hem de prendre. Deixi’m que li digui però que crec que la realitat política està prou estabilitzada com per permetre que tothom trobi la millor manera per contribuir a aquest projecte compartit.

- Creu en la limitació de mandats? Es planteja estar-se només vuit anys com a alcalde?

- A la política s’hi ha de saber entrar i se n’ha de saber sortir. No tingui cap dubte que quan cregui que no pugui aportar allò que el poble es mereix no em presentaré. Sempre he pensat que els alcaldes tenim data de caducitat i que aquesta ha de ser més aviat curta. Per tant li dic clarament que crec en la limitació de mandats, entre d’altres perquè els projectes polítics municipals mai han de ser personalistes i han d’estar en permanent renovació. Aventurar que passarà d’aquí quatre anys abans de les eleccions és poc prudent.

- Vostè és un dels homes forts al Consell Comarcal. Es postula per presidir-lo? CDC podria apostar per Josep Coma en el lloc de Miquel Rovira (UDC)?

- Crec que pocs governs en un Consell Comarcal havien treballat tan units com ho hem fet nosaltres aquests quatre anys. La fortalesa no depèn d’un mateix sinó de la capacitat que es pot tenir de generar grans equips i nosaltres el tenim. Amb en Pep Coma i en Miquel Rovira per sobre de tot som grans amics, qui intenti veure-hi rivalitats polítiques s’equivoca perquè tots sempre hem posat per davant tot les persones. Comprendrà que la determinació del candidat a la presidència no em correspon a mi –ni tan sols a en Pep o en Miquel- sinó al conjunt de la federació a nivell comarcal. Ara tingui per segur que em trobaran sempre al costat d’en Miquel, d’en Pep i de qui correspongui per ajudar a aquells que comparteixin que el futur, en aquest món tan globalitzat, només passa pel treball en comú de tots els municipis de la comarca.

- La legislatura ha estat menys crispada que les anteriors. Tant CiU –com MES i ERC- es reclamen responsables d'haver-ho aconseguit. Això vol dir que també tots eren responsables de la crispació?

- La crispació política existent en el passat a la nostra vila derivava fonamentalment de la deliberada falta de consens i de la imposició de criteris per sobre de la voluntat ciutadana. La tranquil·litat i la pau política no apareix del no res sinó de la voluntat de l’equip de govern de buscar consensos amb la ciutadania i amb la resta de formacions polítiques (també les que en aquests moments no tenen representació al consistori). Sempre hem intentat consensuar totes aquelles decisions on hi poguessin haver interessos contraposats, sense defugir responsabilitats, amb voluntat de sumar.  

Aquesta actitud que requereix noblesa política no impregnava el tarannà dels membres de l’equip de govern en la passada legislatura. Suposo que no cal que li recordi ara exemples evidents d’aquesta falta de mà estesa. Aquest desig de consens que ha mostrat el govern ha permès a l’oposició participar en la presa de decisions i en l’orientació dels principals temes de poble. Diuen que dos no s’entenen si un no vol, ja no parlem si som tres. Crec que aquesta legislatura tots hem entès que calia avançar decididament cap al consens i el treball en equip, i en aquesta línia volem seguir.

- El moment més crispat va ser el ple per abordar el trasllat de la pista d'skate. Canviaria alguna cosa del procés? La polèmica va costar la dimissió de la regidora Montserrat Portabella?

- El temps ha demostrat que el trasllat fou una decisió encertada. Segurament mira’t en perspectiva podíem haver gestionat l’assumpte d’una altra manera no li negaré, però també li diré que el canvi ha estat en positiu. Cert és que les dificultats econòmiques ens han impedit completar la millora de l’àrea d’equipaments del carrer 11 de Setembre, més enllà de fer el manteniment constant de les instal·lacions actuals. De cara a la legislatura vinent, si ens pertoca governar arranjarem i millorarem l’espai. La dimissió de la Montserrat Portabella com ella va explicar es fonamentava en motius personals, que res tenien a veure amb aquest trasllat.

- Un dels temes de la legislatura ha estat la massificació del torrent de la Cabana. Considera que la prohibició del bany durant dos anys serà efectiva? Més enllà de cert consens polític –amb el grup municipal socialista i ERC- creu que la mesura l'ha entès la població?

- Durant aquests anys hem estat valents amb el torrent de la Cabana. Quan vam entrar fa quatre anys ja vam detectar que l’espai avançava cap a la massificació per diferents causes i que calia actuar. El primer estiu vam limitar l’accés motoritzat, una decisió que en aquell moment va ser criticada però que avui cap força qüestiona. I ara veient que no n’hi havia prou vam decidir implicar tots els agents polítics, econòmics i privats implicats en l’assumpte en una taula de treball –avalada per ERC, PSC i CIU- que ajudés a traçar el full de ruta dels propers anys – una línia seguida  també per la riera de Merlès-.

El procés de treball ha permès sumar punts de vista i arribar un consens, ara ens cal aplicar-lo i explicar-lo, i el més important fer-ho de la millor manera possible. Deixi’m que el corregeixi, la proposta no compta només amb “cert consens polític” sinó amb la implicació de moltes persones que han dipositat moltes hores a un projecte que ha de permetre redreçar una situació, que ja ningú sabia com corregir. Em sap greu però, deixi’m que li digui que dues formacions polítiques com la CUP i ICV que sempre parlen de la participació ciutadana no siguin capaces d’acceptar els resultats d’un treball en el que per altra banda hi han pres part activa. Quan un participa ha d’estar disposat a acceptar les opinions que derivin del consens.

- El polígon de Niubó s'ha convertit sovint en aparcament improvisat de cotxes que van al torrent de la Cabana. Es plantegen “legalitzar-ho”? A tocar d'aquest punt hi ha un espai que es fa servir de magatzem de terres i graves. Tenen llicència?

- El polígon Niubó no ha estat recepcionat. Per tant, a dia d’avui, és una obra a tots els efectes i com a tal no és admissible que s’empri com a aparcament improvisat de vehicles, per això la propietat va optar per prohibir-ho. Li he de dir però que, en aquests moments, la voluntat de la taula de treball sobre el torrent avalada per l’equip de govern és la de no reobrir aquest espai amb la finalitat de destinar-ho a aparcament de vehicles, una vegada els carrers es converteixen en vialitat pública d’acord amb la recepció.

Com els hi he dit el polígon de Niubó és encara una obra pendent de recepcionar i per tant admet l’emmagatzematge de terres i graves per les finalitats de construcció de la infraestructura. Quan el propietari ha portat a terme accions de tractament d’àrids amb destí a altres espais que no eren pròpiament el polígon, l’Ajuntament ha ordenat d’immediat el cessament de l’activitat.

- Precisament la legalització del polígon de Niubó és una qüestió que s'arrossega des de fa anys. Té solució?

- El polígon de Niubó no ha estat recepcionat perquè d’acord amb els informes emesos pels serveis tècnics municipals l’obra executada no s’adequa en allò que fou aprovat en el seu dia en el projecte. L’Ajuntament no recepcionarà un polígon que no està acabat i que no compleix tots els extrems previstos en el projecte. Ara bé, més enllà d’aquestes aspectes, considero que la legislatura vinent hem de ser capaços de reconduir aquest tema, i aconseguir per una banda la recepció del polígon però també la seva dinamització industrial i això depèn essencialment de la predisposició de la propietat. No té cap sentit que l’Ajuntament assumeixi el manteniment de la vialitat existent i la propietat no manifesti una clara predisposició a la seva dinamització.

- En el darrer ple es va demanar al Govern estudiar la possibilitat d'ampliar la residència geriàtrica. És un projecte factible o un brindis al sol d'ERC?

- Totes aquelles propostes que puguin ser beneficioses pel nostre municipi trobaran sempre el suport de la nostra formació política. Com saben la Residència Geriàtrica Comarcal del Ripollès és una infraestructura propietat del Departament de Benestar Social i forma part de la xarxa d’equipament de la seva titularitat gestionats mitjançant concessió. Cert és que com a conseqüència d’un preus molt atractius respecte els que pot oferir el sector privat i la qualitat de les seves instal·lacions i del servei que s’hi presta; la residència té una important llista d’espera. En aquest sentit, ens sembla positiu que el Govern de la Generalitat estudi el context en que es troba l’equipament i les possibilitats de creixement futur que es puguin donar quan millori la situació i el context econòmic existent. Des de Convergència i Unió creiem que amb una societat envellida com la nostra cal seguir apostant per millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran i en això lluitarem, no només en allò que fa referència a la millora d’equipaments sinó també en l’impuls d’activitats per aquest col·lectiu.

- Què representa per a Campdevànol formar part de l'Associació de Ciutats Europees del Metall?

- El projecte de la capitalitat del metall ha permès donar valor a la nostra indústria metal·lúrgica i acostar la ciutadania al nostre passat, present i futur industrial. Tots plegats hem de prendre consciència de la importància del nostre patrimoni material i immaterial que deriva del metall, les fargues i l’aigua. En un món globalitzat com el nostre cal que els municipis avancin cap a la internacionalització de la gestió municipal, l’intercanvi d’experiències entre consistoris de diferents països i el treball comú en aquesta Europa de la pau que vàrem construir fa tants anys.

Que Campdevànol esdevingués la primera vila de l’Estat espanyol membre de ple dret del Cercle Europeu de Ciutats del Metall ens ha permès fer-nos un espai en la Europa del metall i  prendre idees d’altres ciutats membres que han desembocat en noves iniciatives firals com la Biennal del Metall, projecte transfronterers amb Arles com el Fòrum del Metall finançat per la Unió Europea i a la vegada creure’ns que tenim molt recorregut a fer en aquest àmbit.

Si ens correspon governar en la propera legislatura, desenvoluparem projectes molt més ambicioses en aquest sentit que ens permetran recuperar el nostre patrimoni relacionat amb l’aigua i les fargues. Recuperarem com a element turístic el canal del Martinet, restaurarem el molí fariner i construirem un passeig i un mirador a la resclosa de la sèquia Molinar per admirar l’antiga farga Grau. I més endavant pensem que Comforsa pot apostar fermament pel turisme industrial, com a complement perfecte pel Museu de Ripoll.

No oblidem que aquesta legislatura Campdevànol acollirà l’assemblea anual del Cercle que portarà a Campdevànol, alcaldes, empresaris i ferrers vinguts d’arreu per seguir avançant en aquest projecte conjunt.

- Comforsa planteja construir la nova premsa entre l'escola i el barri del Roser. Considera que és una bona ubicació?

- La intenció mostrada per Comforsa d’invertir al municipi de Campdevànol prop de 8 milions d’euros en una nova factoria li diré és el millor anunci per la nostra economia local dels darrers anys. Molts municipis del nostre entorn haurien desitjat una injecció econòmica d’aquesta dimensions, per la creació de llocs de treball directes i indirectes que pot suposar i perquè la notícia pressuposa que Avançsa continua creient en el projecte públic de Comforsa. És a la direcció de Comforsa qui li correspondrà ara batallar per aconseguir rendibilitzar una inversió històrica i generar el millor impacte econòmic. M’enorgulleix també que s’hagi confiat a una empresa local del sector la coordinació de la construcció i execució de la nova planta, això demostra que les nostres empreses són capaces de cooperar amb el desig que la inversió es quedi a casa.

En allò que fa referència a la ubicació permeti’m que faci una mica de memòria, l’any 2002 l’Ajuntament de Campdevànol subscrivia un conveni urbanístic amb l’empresa Comercial de la Forja corresponent a la urbanització del PERU La Farga, entre moltes altres coses Comforsa cedia al consistori els terrenys de Can Ribalaigua, com a contraprestació de la urbanització i es reservava ja llavors el creixement industrial en el solar que ara comentem. Molt més anys més tard quan el govern de la Núria López va redactar el POUM va incorporar allò que establia el conveni, i va decidir ubicar el nou centre escolar en aquests terrenys sabent que la mateixa cessió pressuposava la ubicació d’una nova nau industrial al carrer Puigmal.

No estic gens d’acord ja els hi dic ara amb aquesta definició urbanística, però també els hi dir que a hores d’ara és intrascendent criticar decisions adoptades fa tants anys. Crec sincerament que una vegada Comforsa presenti el projecte a la corporació ens correspondrà forçar l’adopció de totes les mesures antivibració i acústiques necessàries per garantir el compliment del Mapa de capacitat acústica municipal. Vaig informar a tots els partits que es presenten a les noves eleccions sobre aquest projecte i els vaig convidar a estudiar conjuntament i amb els veïns el projecte que presenti l’empresa per fer compatible el desenvolupament econòmic i la tranquil·litat dels veïns.

- Precisament a tocar del solar on es projecta la nova nau hi ha l'antic edifici d'oficines. Vostès van lamentar-ne l'estat de degradació... els hi han fet cas?

- Ja fa bastant temps vam alertar a l’empresa Comercial de la Forja SA del perill que suposava per la ciutadania i l’impacte a la imatge pública que generava l’abandonament de l’antic edifici d’oficines de l’empresa. Com han pogut veure l’empresa va sol·licitar un permís per arrebossar de nou tota la façana i estabilitzar els tancaments a fi efecte de garantir la seguretat dels veïns; actuació que ha estat ja executada.

Però no n’hi ha prou, amb la construcció de la nova escola aquesta zona està cridada a esdevenir un dels punts neuràlgics del municipi i per tant cal que Comforsa prengui una decisió definitiva sobre quin ha de ser el destí que vol donar a l’edifici. El nostre desig és seguir treballant per tal que aquesta zona millori i s’adeqüi als nous usos futurs existents a l’entorn. Per nosaltres és vital que les activitats puguin coexistir amb seguretat i això passa per invertir en mesures de protecció.



- Continuem amb urbanisme. El desembre de 2012 van aprovar un POUM que era pràcticament el mateix que vostès van aturar a l'antic equip de govern vint mesos abans. Van fer alguna cosa malament perquè Urbanisme els denegués les modificacions? Van dir que no renunciaven als canvis del plantejament però no s'han portat a terme, oi?

- La voluntat i el desig polític d’una formació no sempre encaixa amb la responsabilitat política exigible. Quan vam entrar el POUM es trobava en un estat de tramitació –aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme subjecte a la incorporació de determinades modificacions via text refós- que qualsevol modificació hauria posat en risc jurídic un procés de quasi 10 anys. Sincerament no ens ho podríem permetre.

No és que Urbanisme ens denegués les modificacions, és que senzillament ens va recomanar que evitéssim qualsevol maniobra que pogués complicar la feina feta. A partir d’aquí continuem considerant que cal adaptar determinats aspectes del POUM a la realitat i les necessitats actuals, ara bé el poc desenvolupament urbanístic viscut aquesta legislatura ha aconsellat prioritzar altres aspectes i deixar els canvis del planejament per la legislatura que ve. No hi renunciem tot el contrari, les reformes urbanístiques es portaran a terme si ens pertoca governar en el primer tram de la nova legislatura.

- Les obres a l'escola finalment són una realitat. Com es concretarà el fet que l'equipament estigui obert a la ciutadania?

- Iniciar la construcció de la nova escola Pirineu era una prioritat d’aquesta legislatura i estem molt contents que malgrat el difícil context econòmic i un entorn gens benèvol haguem aconseguit que el Govern prioritzés l’equipament. La nova escola és ja una realitat i les obres avancen segons el ritme previst, per tal d’acomplir els tràmits anunciats per l’empresa constructora en el sentit de garantir l’obertura de les instal·lacions el setembre del curs 2016-2017. Permeti’m doncs que destaqui aquest èxit col·lectiu.

En la fase de redacció del projecte, l’equip de govern va insistir molt per tal que diferents zones de la nova escola esdevinguessin espais oberts a la ciutadania fora de l’horari estrictament escolar. I en aquest sentit el projecte està pensat per tal que tan el gimnàs i sala d’activitats, com la biblioteca, el pati i la sala de l’AMPA puguin utilitzar-se de manera independent sense haver d’accedir o passar per la resta d’instal·lacions. El nostre objectiu és consensuar al llarg d’aquest any, un reglament d’usos amb les diferents parts implicades (equip directiu, AMPA, entitats i Ajuntament) que garanteixi l’accés de la ciutadania a un equipament que neix amb una clara vocació: esdevenir un equipament obert al poble.

Joan Manso. Foto: Adrià Costa


- El Consell de Poble no funciona. Per què? Si altres formacions reclamen recuperar-lo ho acceptarà?

- Durant aquesta legislatura hem aplicat i demostrat que hi ha una altra mena de participació a peu de carrer que ens ha permès acostar la ciutadania a l’Ajuntament; basada en les reunions periòdiques als barris amb veïns per analitzar i debatre diferents temes (47 en quatre anys) i en el contacte directe amb l’alcaldia i els regidors tots els dies i a totes hores (visites setmanals al mercat, trobades...) En els pobles petits la millor participació és la que s’aconsegueix estant cada a dia a tot arreu, permetent que la gent pugui trucar-te a totes hores, parlar amb tu quan ho estimi pertinent, donant la cara a tots els racons del poble. I la legislatura que ve consolidarem aquest model.

Penso també que els òrgans de participació són instruments de treball positius per la gestió de temes sectorials, concrets i acotats, com el futur del nostre turisme o el torrent de la Cabana. Pensar que tota la gestió diària del municipi pot basar-se en òrgans en que un grup de gent (pocs) decideixin per tots, això és la utopia de la participació; bàsicament perquè aquests integrants no sempre representen les sensibilitats de tot el conjunt de ciutadans, per bé que hi acabin posant tota la seva voluntat.

La nostra és aquesta altra participació a peu de carrer no institucionalitzada i constant, on tothom pot opinar i aportar quan ho desitja en les reunions que portem a terme, i que reserva la responsabilitat de la presa de decisions al govern, una vegada analitzades les diferents opinions.

- Quina empresa s'encarrega actualment de les tasques de jardineria municipal? En cas de repetir com a alcalde preveu algun canvi?

- D’acord amb l’expedient de contractació pública endegat en el seu dia i en els termes que marca la llei, el dia 30 de març del 2012, l’Ajuntament de Campdevànol va procedir a adjudicar el contracte de gestió de tot el servei de jardinera municipal a l’empresa Fundació Privada MAP per un import de 73.878 euros anuals amb IVA inclòs i una durada màxima de cinc anys.  

Durant aquests quatre anys, la jardineria municipal i la millora dels espais verds ha estat una prioritat de l’equip de govern que he encapçalat. L’activitat de la regidoria de barris, en el condicionament de les zones verdes de la plaça Melcior Vaquer, de la plaça de la Mainada, de l’àmbit de can Talaia, dels entorns del CAP i del remodelat passeig de la Farga Casanova; en la creació dels horts urbans del Martinet; en la creació i promoció del Concurs Floral de Balcons i un llarg etcètera ha permès a la nostra vila esdevenir mereixedora de dos flors d’honor al Certamen Viles Florides. Estem certament contents de com ha millorat el servei de jardineria municipal aquesta legislatura, però sempre podem anar a més, i en això treballarem.

- Fa més de dos mandats que la conversió del camí ral de Campdevànol a Ripoll en via verda està encallada. Tenen alguna proposta per solucionar-ho?

- Aquest ha de ser sense cap mena de dubte un altre dels objectius d’aquesta legislatura. Campdevànol ha apostat molt decididament els darrers anys per tal de garantir la interconnexió pel camí ral entre la nostra vila i Gombrèn. Ens falta acabar de connectar un darrer tram de 250 metres i podrem afirmar que tots els equipaments turístics de Sant Llorenç estaran connectats amb els dos municipis. Però no n’hi ha prou si volem posicionar-nos en la completa xarxa gironina de vies verdes ens cal assolir la connexió amb la Ruta del Ferro via Ripoll i això passa per apostar fermament per la via verda Ripoll-Campdevànol. En aquest sentit ajudarem a l’Ajuntament de Ripoll en tot allò que necessiti per millorar el tram principal que transcorre pel seu terme municipal. Pel què fa referència a la gestió de l’accés al municipi, durant aquesta legislatura hem treballat amb Carreteres de l’Estat a Girona per buscar una solució segura que garanteixi l’entrada dels vianants des del final del camí fins al primer pont. Val a dir que ja tenim alguna proposta que si ens pertoca governar executarem la legislatura que ve. Em reafirmo doncs amb la importància per la projecció turística de la nostra vila de la interconnexió del camí ral amb la Ruta del Ferro.  

- Quines són les seves tres propostes més destacades per al nou mandat? De quina qüestió se n'enorgulleix més dels darrers quatre anys i de quina menys?

- El nostre programa inclou dotze nous compromisos per la  nova legislatura, permeteu-me que destaqui aquí la nostra voluntat d’estudiar i promoure la construcció d’un nou alberg municipal a les antigues escoles, amb el desig de contribuir a la millora i selecció turística que tanta falta ens fa i oferir un equipament que pot reportar un impacte econòmic positiu al municipi; o el desig d’impulsar noves inversions que millorin els nostres equipaments existents, com la inversió primordial a la coberta i vestuaris del Pavelló Municipal Mercè Guix i acabo amb l’aposta decidida pel dinamisme econòmic i el suport a l’empresariat. Campdevànol ha de ser un municipi on puguin continuar desenvolupant-se nous projectes empresarials, i on els emprenedors troben una administració disposada a simplificar-los-hi els tràmits. En matèria econòmica hem de continuar sent un Ajuntament solvent i seriós, i els proveïdors han de saber que continuaran cobrant com ara a 30 dies.

Segurament allò que més m’enorgulleix és haver fet possible l’inici de les tan reivindicades obres de la nova Escola Pirineu que de tanta utilitat seran pels nostres nens i nenes. Em preocupa però que no haguem estat capaços de tirar endavant la via verda Ripoll-Campdevànol, penso que els dos ajuntaments hem de treballar fort en un projecte que ens pot ser molt beneficiós.

- Si el 24 de maig és escollit quina serà la primera decisió que prendrà?

- Primer de tot agrair el suport de les persones que ens hagin fet confiança. I la segona seguir treballant en molts projectes que tenim endegats i que esdevindran vitals en un futur. Tenim reptes de gran envergadura per davant com la finalització de la nova escola Pirineu o l’encaix de la nova inversió de l’empresa Comforsa, però no podem oblidar els petits detalls que han fet d’aquest consistori una institució solvent, oberta a la ciutadania i transparent. Fa quatre anys afirmaven que volíem un Ajuntament obert de bat a bat, crec que no només hem estat capaços d’això sinó de traslladar directament el despatx d’alcaldia al carrer i ens cal garantir aquest tracte cordial i una atenció ciutadana eficient i eficaç.

- Vostè va ser fa quatre anys un dels alcaldes més joves de país. Es veu fent carrera política a nivell nacional?

- Ja li diré no és una pregunta que em faci ara. El meu compromís avui i els propers quatre anys és amb els meus conciutadans i el què li puc ben assegurar és que si ens pertoca de nou governar i la vida m’ho permet, l’assumiré fins el darrer dia.

Joan Manso. Foto: Adrià Costa

 
Llista completa Convergència i Unió (CiU)-Campdevànol 2015
1. Joan Manso i Bosoms. Alcalde de Campdevànol del 2011 al 2015. Vicepresident del Consell Comarcal del Ripollès. Advocat no exercent del l'ICAG. Llicenciat en Dret. Vinculat a diferents entitats del municipi.

2. Dolors Costa i Martínez. Regidora d'Ensenyament, Barris i Serveis Generals del 2012 al 2015. Va ser membre del Patronat de Cultura així com de la Comissió de Reis.

3. Sergi Corbatera i Jorge. Llicenciat i Màster en Direcció d'Empreses per ESADE. Especialista en finances. Vinculat al sector econòmic de la comarca del Ripollès des de diverses entitats (Ripollès Desenvolupament, UIER, Associació de Joves Empresaris). Exjugador del Club Bàsquet Campdevànol.

4. Jordi Tubau i Mitjavila. Empresari del món de la jardineria. President fundador de l'Associació Esportiva Sant Grau.

5. Maria Sau i Tubau. Tècnica superior en integració social. Finalitzant el Grau d'Educació Primària. Membre de l'Associació Esportiva Sant Grau i balladora de la Dansa. Vinculada durant anys als Grallers, al Cau i al Club Bàsquet Campdevànol.

6. Gerard Fossas i Noguera. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Ha desenvolupat gran part de la seva vida professional en el món del cinema i de l'audiovisual, com a crític, guionista i ocasionalment com a productor i director.

7. Maria del Mar Casals i Serras. Llicenciada en Filologia Catalana i Diplomada en Ciències Religioses. Professora d'institut. Vinculada al Pessebre Vivent i a la Catequesi Parroquial.

8. Blanca Sànchez i Gonzàlez. Petita empresària i botiguera en el món de les labors. Membre fundadora de la Unió de Botiguers de Campdevànol i impulsora de la fira Un Món de Patchwork.

9. Àngel Ruiz i Partida. Biòleg. Màster en Estadística Aplicada. Treballa a una consultoria.

10. Carme Corominas i Viñas. Jubilada. Vicepresidenta els darrers anys de l'Associació de Dones el Roser. Vinculada durant anys al Patronat de Cultura, al Pessebre Vivent i a l'Associació de Pintors Coll i Bardolet.

11. Joaquim Serrador i Rabaseda. Alcalde de Campdevànol del 2006 al 2007 i regidor d'Urbanisme i Seguretat Ciutadana del 2011 al 2015. Comptable en una empresa d'alimentació. Vinculat a diferents entitats com els gegants.

Suplents

12. Gerard Soler i Serra. Diplomat en Ciències Empresarials. Regidor d'Hisenda i Promoció Econòmica del 2011 al 2015. Treballa al Consorci Ripollès Desenvolupament.
13. Gemma Canalias i Peinado. Administrativa. Comptable.

14. Lluís Carrillo i Preciado. Jubilat. Vicepresident del Amics de la Processó dels Sants Misteris i President de l'Associació de Balladors de la Sala Diagonal.

15. Natàlia Pons i Rando. Administrativa. Especialista en comerç exterior i comptabilitat.
 

Llista Convergència i Unió (CiU) de Campdevànol 2011

Llista Convergència i Unió (CiU) de Campdevànol 2007

 

Participació