Anna Belén Avilés: «Els veïns han de decidir els equipaments de la Devesa del Pla»

La cap de llista de Fem Ripoll reclama un procés participatiu per definir el futur de l'antiga Preparación | Es compromet a retirar immediatament d'Urbanisme el polígon de les Llosses | Admet sentir "vergonya aliena" per les llistes fantasma del PSC

Arnau Urgell
19 de maig del 2015
Actualitzat a les 22:58h
Anna Belén Avilés, cap de llista de Fem Ripoll
Anna Belén Avilés, cap de llista de Fem Ripoll | Adrià Costa

Anna Belén Avilés, cap de llista de Fem Ripoll. Foto: Adrià Costa


Anna Belén Avilés (Ribes de Freser, 1980) és la cap de llista de Fem Ripoll, una coalició progressista que per primera vegada aplega en una mateixa llista el PSC i ICV. Regidora des de fa dos anys assegura que l'equip de govern no reivindica el seu llegat i es mostra totalment contrària al futur polígon de les Llosses, del qual intentaria forçar la retirada de la Comissió d'Urbanisme. A més, demana que siguin els veïns de la carretera de Barcelona els que decideixin quins equipaments s'han de situar a la Devesa del Pla. Assegura estar “identificada en un 80%” amb el Partit del Socialistes però admet que les “llistes fantasma” li produeixen “vergonya aliena”. El programa de Fem Ripoll el podeu consultar en aquest enllaç.

- Després de mitja legislatura a l'Ajuntament què la motiva a fer el salt per encapçalar la llista de Fem Ripoll?

- Tothom que em coneix sabia de “quin peu calçava”. Sempre m'he significat com una persona d'esquerres i aquest va ser el motiu perquè l'agrupació socialista em vingués a buscar fa cinc anys. Vaig treballar activament en la candidatura del 2011 i, de fet, era la número 3 amb l'objectiu de ser regidora malgrat que finalment els resultats van ser pitjors dels esperats.

Per què fer de líder? Des de l'agrupació es va creure que tocava fer una mica de renovació, l'Enric Pérez havia fet de cap de llista dues vegades i les seves circumstàncies personals havien canviat, i en el meu cas, tenia experiència de quasi dos anys i coneixia bé la casa. Els companys van apostar per mi i jo vaig decidir correspondre-ho.

- Fem Ripoll-Candidatura de Progrés és un nom una mica complex que “amaga” que es tracta d'una coalició entre el PSC i ICV. Per què aquest nom i per què una coalició?

- Fa temps que des de l'agrupació socialista vam començar a treballar per fer una candidatura àmplia. ICV ens va respondre afirmativament mentre que altres formacions d'esquerra ho van desestimar i van preferir fer el seu camí, cosa que trobo totalment coherent.

Respecte la primera pregunta no hi estic d'acord que amaguem les sigles perquè, per començar, jo no amago mai que sóc militant dels socialistes i, en tots els materials, es deixa clar que Fem Ripoll està format pel PSC i ICV. Entre altres, volem que els nostres votants tradicionals ens identifiquin. Això sí, entenc que si proposes una coalició seria una mica agressiu fer-ho amb el nom d'un dels dos partits. Crèiem que era més coherent apostar per una tercera via en forma de marca blanca.

- Al llarg dels darrers anys es va produir un distanciament –que en alguns casos va derivar amb trencament- entre les agrupacions socialistes del Ripollès i la direcció nacional que aleshores encapçalava Pere Navarro. En el cas de Ripoll sembla que s'hagi reconduït i que s'hagin tornat a acostar?

- A l'agrupació de Ripoll mai hi hagut un trencament formal. Això no vol dir que amaguem les divergències que hem tingut amb la direcció nacional. Però ni la direcció ens ha demanat res, ni nosaltres a ells. Si més no, en el meu cas personal com a militant, em sento identificada en un 80% del que el PSC és actualment. I el 20% restant no me'n separa com per anar-me'n a un altre lloc.

- El PSC, amb el qual vostè se sent “un 80% identificada”, ha apostat aquesta vegada molt fort al Ripollès per les anomenades “llista fantasma” amb militants i càrrecs del partit de l'àrea metropolitana de Barcelona. Què en pensa?

- Aquest fet forma part del 20% que me'n separa. Em produeixen vergonya aliena. Siguin del PSC o del PP o bé, com passa en altres comarques, per part d'altres formacions. El problema és que la llei ho permeti i és una manca de respecte per la gent que estem treballant dia a dia que veu com el teu propi partit ho faci.

- S'han queixat?

- Nosaltres ja li hem dit a l'Esteve Pujol que no ho entenem. Que no té cap sentit que per dir que es presenten més de 100 llistes a les comarques gironines se'n facin unes quantes amb gent que no té res a veure amb la població. I l'excusa del vot ideològic tampoc l'entenem: difícilment algú de Pardines, per posar un exemple, votarà en clau ideològica si el que suposadament el representarà és de l'Hospitalet o de vés a saber on.

- El 2011 van aconseguir dos regidors –el seu pitjor resultat a Ripoll-. Repetir-ho, ara que van junts amb ICV, seria un fracàs?

- El nostre objectiu, evidentment, és aconseguir tres regidors. Fent matemàtiques creiem que és la suma del nostre vot consolidat i el d'ICV. Ara bé, tampoc crec que repetir els dos regidors sigui un fracàs. Entre altres coses, perquè tampoc sabem en quina clau és votarà en aquestes eleccions.

- Precisament l'endemà de les eleccions Enric Pérez, cap de llista i actual número 3, admetia que no comprenien “les causes de la baixada”. Quatre anys després les tenen clares i, en tot cas, què han fet per revertir-ho?

- Fa quatre anys es vivia una “onada convergent” que havia dut Artur Mas a la presidència de la Generalitat. Nosaltres crèiem que en una població com Ripoll aquesta qüestió no es notaria i que l'acció de govern, amb una aposta per uns nous equipaments, inversions importants i un deute que només representava un 10% del pressupost, ens avalaria. Tanmateix, vam veure que no era així i a Ripoll es va demostrar que el marc nacional tenia importància. Per aquest motiu abans deia que no sabem en quina clau es votarà el 24-M.

- Fa quatre anys, a banda de la qüestió que vostè exposa, es va produir una important polarització entre Jordi Munell (CiU) i Teresa Jordà (ERC). Ara, per què un elector d'esquerres hauria d'apostar per Fem Ripoll tenint en compte que té la competència dels republicans, que poden apel·lar al vot útil, i de la CUP, que es pot presentar com a més rupturista i sense cap hipoteca de governs anteriors?

- Respecte hipoteques en Martí Almor –número 2 de Fem Ripoll- no ha estat mai regidor i en el meu cas ho he estat dos anys a l'oposició. En canvi, aporto una certa experiència de com funciona l'Ajuntament, què es possible fer a nivell municipal i què no... En el cas d'ERC, podem aportar la sensibilitat més ecologista d'ICV i el fet que som una candidatura plenament municipalista i que l'únic nostre interès és que els veïns de Ripoll puguin viure amb major dignitat més enllà de qualsevol altra consideració.

- A Ripoll només és possible governar amb dos blocs? CiU –amb majoria absoluta o sense- i les esquerres siguin amb dos, tres o quatre partits?

- Fins ara aquest escenari és el que s'ha produït. Qualsevol pacte ha de passar per un cert reconeixement dels programes electorals de les formacions que el facin i és evident que són més propers els de dos partits d'esquerres que no pas un d'una altra ideologia. A més, a nivell municipal compten més les persones que altres qüestions. Costa d'imaginar escenaris diferents perquè de candidats reals a l'alcaldia n'hi ha dos, Jordi Munell i Teresa Jordà, i mentre hi siguin es fa difícil imaginar una aliança entre CiU i ERC com s'ha parlat a nivell nacional.

- Es deixa la possibilitat de Fem Ripoll amb CiU...

- Com deia qualsevol pacte hauria de passar inicialment per tal que es reconegués el nostre programa i perquè l'agrupació hi donés suport. Jo no penso fer res que les persones que m'acompanyen i m'han donat suport no hi estiguin d'acord. Això val per un eventual pacte amb CiU, ERC o amb qui sigui.

- Tornem al 2015. Tan grisa ha estat la política municipal de Jordi Munell com han “pintat” al darrer butlletí municipal?

- És grisa des del moment en què tampoc es veu CiU orgullosa de la seva obra de govern i reivindicant-la als quatre vents. Això és simptomàtic?

- No n'estan orgullosos?

- No ho han reivindicat massa perquè, tal i com hem dit per activa o per passiva, s'han dedicat a gestionar projectes heretats o bé que han assumit a partir de propostes de l'oposició. Sí, han estat quatre anys molt grisos.

- Un dels aspectes que segur que reivindica l'equip de govern és la Devesa del Pla. Vostès durant quasi tres quartes parts de la legislatura han donat suport a bona part de la tramitació del projecte. Per què en el tram final se n'han desmarcat?

- No ens hem desmarcat del Pla. Hem donat suport a qualsevol tràmit que ha seguit el projecte excepte la permuta de terrenys, per fer l'accés al Mercadona, perquè no la vèiem clara. Sempre hem tingut molt clar, segurament els que més, que la zona s'havia de desencallar perquè podria acabar sent un perill urbanístic. No sé si el que s'està fent és la millor opció però és l'única que en el seu moment es va posar sobre la taula.

- No van donar suport a la permuta i ara no estan d'acord a què es dediquen els diners del conveni amb la propietat...

- Bé, en aquest cas no ens en desmarquem perquè en cap dels tràmits que s'han portat a votació al plenari s'incloïa el fet de construir-hi un firal. Si s'hagués fet tampoc ho hauríem aprovat perquè mai ho hem vist clar. Ja hi vam presentar al·legacions l'abril de 2012 demanant un estudi de viabilitat que no s'ha fet. Continuem reclamant que se'ns demostri la necessitat i la viabilitat econòmica d'un porxo, un aixopluc o un recinte firal, es digui com es digui.

- En el penúltim ple van presentar una moció –que no es va aprovar- reclamant que es deixés per després de les municipals a què es destinen els 1,75 milions del conveni. Tenint en compte que igualment s'acabarà decidint després del 24-M, quina proposta concreta fan?

- Són 1,75 milions menys el Pla especial de rius que no sabem quant s'han gastat i suposem que les obres del col·lector. Precisament hem demanat per activa i per passiva saber quins diners del conveni s'han gastat i quins queden. En tot cas és imprescindible que s'inclogui la supressió de les barreres arquitectòniques del pont de Calatrava; una zona de lleure que ajudi a desmassificar la plaça de la Sardana; convertir en definitiu el vial que s'ha obert de manera provisional al camp de Castelladral; un solàrium a la piscina aprofitant l'ampliació de les instal·lacions així com un procés participatiu per tal que els veïns puguin decidir quin equipament necessita la Devesa de Pla i el conjunt del barri de la carretera de Barcelona. És un barri sense un equipament social propi i els veïns han de poder dir la seva sobre el seu futur.

- I vostès amb què pensen?

- Un barri tan densament poblat hauria de disposar d'una llar d'infants i segurament també un casal d'avis perquè des de la carretera de Barcelona queda molt lluny. En tot cas, el procés hauria d'estar obert a qualsevol altra proposta que facin els veïns.

- Amb la qüestió on no hi ha dubte que no estan d'acord és amb la conversió en polígon de la carretera de les Llosses. Més enllà dels motius argumentats, què s'hauria de fer amb les activitats existents no regularitzades?

- En la tramitació de la modificació del POUM sempre hem dit el mateix. Les activitats existents i els espais degradats, malament, però s'han de poder regularitzar. Tanmateix, no parlem d'això. Ens oposem a ocupar una plana agrícola. El primer que farem si tenim responsabilitats de govern serà retirar de la Comissió d'Urbanisme aquesta modificació.

Anna Belén Avilés, al centre de Ripoll. Foto: Adrià Costa

- 19 de gener de 2009. Enric Pérez certifica el “desbloqueig” de la via verda de Ripoll a Campdevànol. No va ser així i ara sembla que la qüestió hagi sortit de l'agenda...

- Per nosaltres no ha sortit de l'agenda i, de fet, ho hem inclòs al nostre programa. Els projectes estan fets –també els de Sant Joan fins a Olot i fins a Camprodon-. Desconec perquè es va encallar el 2009 però ara hem d'aconseguir desbloquejar-ho.

- Una de les grans crítiques que fan ha estat el tancament nocturn del CAP. Les protestes a Ripoll van ser força limitades –sobretot si es comparen amb Camprodon- i, finalment, l'equip de govern va acabar assumint els arguments de Salut considerant que era un servei poc necessari. En reivindicareu la reobertura?

- Sí, sí i sí. Encara que no hi hagi hagut unes protestes molt intenses és un tema que ha molestat profundament als veïns de Ripoll. Sóc dels que pensa que els serveis públics no s'han de mesurar exclusivament en termes d'eficiència i sostenibilitat econòmica. Sí, però no només. Els veïns de Ripoll es mereixen tenir un metge de guàrdia. Potser no és eficient econòmicament però és una necessitat que se'ns ha de reconèixer.

- Fa quatre anys vostès i la resta de partits –excepte el Partit Popular- es van comprometre a no pactar amb Plataforma per Catalunya. Ho mantenen?

- Sí, mantenim el compromís.

- En analitzar els resultats del 2011 s'assumia que PxC havia fet una queixalada al seu votant tradicional. És un element que ara els preocupa o creieu que ja ha passat una mica l'onada?

- Crec que sí. Fa quatre anys el partit del senyor Anglada vivia els seus millors moments sortint en reportatges de televisions estatals. Ara la situació ha canviat, la formació s'ha disgregat i, en el cas de Ripoll, ningú pot tenir la sensació que hagin fet massa res a l'Ajuntament. Espero que l'efecte PxC s'hagi desinflat.

- Han insistit que tenen una mirada exclusivament municipal. És evident que, segons com vagi el 27-S, el procés sobiranista estarà present al dia a dia. Quina postura prendran?

- Mantindrem la postura que hem tingut al llarg del procés. Donar suport al dret a decidir amb una consulta legal, acordada i on es pugui mantenir un debat seriós sobre la independència, les seves conseqüències i alternatives.

- Aquesta pantalla representa que està superada perquè l'Estat espanyol ho ha descartat i el sobiranisme ha decidit igualment tirar endavant...

- És una negativa que s'ha produït amb una majoria absoluta del PP. No sembla que sigui un escenari que s'hagi de mantenir a partir de les properes eleccions generals i, per tant, les coses poden canviar molt.

- Sembla que els excrements de gos són un gran problema. Què proposen per solucionar-ho?

- En el nostre programa incloem la construcció d'un tancat per tal que els gossos puguin esbargir-se deslligats. Preocupen els excrements i també els animals que es porten sense lligar pel carrer.

- Fa quatre anys no veien gens clar el funcionament de Ripollès Desenvolupament i proposaven una Oficina de l'Emprenedoria. Com veuen la creació de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès?

- Sovint sembla –si més no des de fora- que es canviï el nom però no la cosa. Mentre no es pugui fer una promoció turística comarcal i cadascú vagi per la seva banda... costarà que una agència de desenvolupament comarcal tingui un cert sentit. La SEAT no vindrà a produir un cotxe a Ripoll i, per tant, hem de buscar els nínxols de desenvolupament que segurament en bona part passen pel turisme.

- Quines propostes realitzen, més enllà de l'aposta turística, en l'àmbit de la promoció econòmica?

- Volem incentivar que naus i locals buiden puguin ser ocupades. En aquest sentit volem gravar l'IBI de les que portin molt temps buides per incentivar que baixin de preu o que l'Ajuntament tingui uns ingressos extra per adquirir locals i posar-los al mercat. Les propostes han de ser realistes perquè el poder municipal és el que és.

- La idea més original i trencadora del seu programa és?

- Bé, potser el fet que les entitats i clubs esportius puguin participar dels beneficis que generen del funcionament del Centre de Tecnificació Esportiva. Si per exemple l'Hoquei Club aconsegueix que es faci una estada d'àrbitres d'un cap de setmana, lloguen la residència i generen uns ingressos doncs que una part pugui ser per l'entitat.

- A part dels temes que han aparegut en l'entrevista pot dir una prioritat en els àmbits de la cultura, l'economia, el territori i els serveis socials?

- En cultura la nostra intenció és poder crear un carnet d'amics del Comtal per incentivar-ne l'assistència i recuperar el refugi antiaeri. En l'àmbit de l'educació tenim una proposta per a cada etapa escolar: continuar millorant les escoles de primària, especialment els tancaments, en secundària posar sobre la taula el mòdul d'atenció sociosanitària; donar suport a les obres que necessita l'Escola Oficial d'Idiomes així com incentivar les pràctiques d'universitat-empresa per evitar la pèrdua de talent jove. En altres àmbits també mantenir l'aposta per la instal·lació de biomassa, tant per una qüestió ambiental com de desenvolupament d'un sector econòmic.

- Abans reconeixia que hi ha dos candidats reals a l'alcaldia. Però si aconseguís ser alcaldessa –o decisiva com a regidora- quina seria la mesura que faria l'endemà?

- Demanar la retirada de la modificació del POUM per fer el polígon de la carretera des les Llosses.
 

Anna Belén Avilés, cap de llista de la coalició formada per PSC i ICV. Foto: Adrià Costa
 

Llista Fem Ripoll-Candidatura de Progrés (FR-CP) Ripoll 2015
1. Anna Belén Aviés Ramos
2. Martí Almor Dantí
3. Enric Pérez Casas
4. Joaquim Merino Tarruella
5. Marta Tomàs Subirats
6. Marta Gómez Farrés
7. Antoni Sánchez Pérez
8. Maria Roser Martínez Bermúdez
9. Francisco Conde Pedrosa
10. Rubén Cedillo Pestaña
11. Maria Dolores Mena Garcia
12. Julían Paniagua Rubia
13. Lluïsa Ruiz Ortega
14. Irene Lara Vega
15. Alberto Fernández Rodríguez
16. Juan Baz Preciado
17. Josefina del Pozo Álvarez

Suplents

18. Montserrat Torrente Martínez
19. Eudald Fajula Vilamitjana
20. Josep Aureli Izquierdo Pérez
21. Maria Ángeles Molina Vas
22. Jose Pérez Serrano
23. Catalino Cívico Casado
24. Laura Gómez Farrés
25. Rubén Crespo Crespo
26. Susana Dalmau BuenoO
 

Llista Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Ripoll 2011

Llista Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Ripoll 2007

 

Programa complet de Fem Ripoll 2015 (pdf)

Resultats eleccions municipals a Ripoll 2007-2011

Tots els resultats de les eleccions municipals 2007-2011

Les municipals 2015 al Ripollès, dia a dia