El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi a Eudald Maideu

L'executiu en destaca "la seva trajectòria en l’àmbit de la medicina, a nivell assistencial i acadèmic" així com l'impuls en la descoberta del castell de Mataplana

Redacció
14 d'abril del 2015
Actualitzat el 15 d'abril a les 9:28h
Eudald Maideu, en una imatge d'arxiu
Eudald Maideu, en una imatge d'arxiu | Arnau Urgell

Eudald Maideu, en una imatge d'arxiu. Foto: Arnau Urgell


El Govern ha anunciat aquest migdia la concessió de la Creu Sant Jordi a Eudald Maideu i Puig, metge i promotor cultural. L'executiu català ha volgut reconèixer la seva trajectòria en l’àmbit de la medicina, a nivell assistencial i acadèmic. Ha presidit la Societat Catalana de Sexologia i pertany a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. També per la promoció del patrimoni i altres activitats culturals on destaca l’impuls en la descoberta i restauració del castell de Mataplana, vinculat a aquest llinatge i a la llegenda del comte Arnau.

Eudald Maideu va néixer a Ripoll l'11 d'agost de 1935. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i doctor pel mateix centre amb una tesi, la primera de l'Estat espanyol, sobre informació sexual de l'adolescent. Des de 1963 és soci numerari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i president de la Societat Catalana de Sexologia (1978-1983). El 2012 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Maideu també és propietari dels terrenys on fa quasi trenta anys es van descobrir les restes del castell de Mataplana, molt lligat al mite del Comte Arnau i on van viure Ponç de Mataplana i Hug de Mataplana. Un fet que li va valdre el reconeixement com a fill adoptiu de Gombrèn el 2011, poc abans de ser reconegut com a ripollès de l'any.

L'any passat diverses institucions de la comarca van impulsar una campanya per tal que se li concedís la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. El guardó condecora les persones i entitats per serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat, o més generalment, en el pla cívic i cultural. En aquest sentit diversos ajuntaments i el Consell Comarcal van aprovar mocions de suport per tal d'avorir aquest reconeixement.