Teresa Jordà: «No són unes eleccions municipals per fer massa invents»

L'exalcaldessa de Ripoll, després de ser escollida candidata d'ERC per cinquena vegada, diu que la diferència amb Nancy Rovira són "dinàmiques i maneres de treballar" | Titlla el model de poble de CiU de "bastant pobre" i d'estar obsessionats per construir un supermercat

Arnau Urgell
04 de febrer del 2015
Actualitzat el 11 de febrer a la 13:36h
Teresa Jordà i Nancy Rovira després de les primàries internes
Teresa Jordà i Nancy Rovira després de les primàries internes | AU

Teresa Jordà i Nancy Rovira després de les primàries internes. Foto: Arnau Urgell


Teresa Jordà (Ripoll, 1972) encapçalarà el proper 24 de maig la llista d'ERC a les municipals per cinquena vegada. Alcaldessa del 2003 al 2011, ha hagut de superar en aquesta ocasió unes primàries internes per tal de ser escollida candidata. Just després de la intensa assemblea que la va ratificar com a “cara visible” dels republicans a Ripoll, va atendre ElRipollès.info en una entrevista en la que explica el procés, les diferències “programàtiques” amb l'altra candidata i les dificultats per compaginar el càrrec amb el de diputada a Madrid, entre altres.

- Què la motiva a ser candidata a l'alcaldia per Ripoll per cinquena vegada amb el què comporta estar tan temps a la política municipal?

- Em motiva bàsicament el fet que la política municipal és la política autèntica. És on es palpa el dia a dia i on et trobes les persones al carrer. Això és el que sempre m'ha agradat. A més, considero que són unes eleccions molt especials ja que no deixen de ser una primera volta del què pot arribar passar el país al 27 de setembre. No són, en definitiva, unes eleccions municipals per inventar massa res. Tanmateix, no sóc més res que la primera cara visible d'un seguit de persones que formaran una llista forta, força renovada i amb convenciment de ser alternativa de govern a Ripoll.

- S'ha arribat a l'assemblea amb dues candidates, un fet que no és que sigui excepcional a Esquerra de Ripoll sinó que pràcticament és inèdit a la política municipal del Ripollès. Això fins a quin punt és positiu pel partit o és un problema que tots els militants s'hagin hagut de posicionar?

- El problema és que les primàries sovint s'entenen al revés. Sembla que vagin lligades a “mal rotllo”... i, senzillament, són una qüestió de punts de vista programàtics un pèl diferents. Estàvem posicionats en postures diferents i la millor manera de resoldre-ho és votant. En tot cas, va més enllà del fet de qui encapçala la llista.

- I què les diferenciava a vostè i a Nancy Rovira?

- No són tant qüestions concretes sinó dinàmiques i maneres de treballar, bàsicament. Es tractava de posar-les en comú i discutir-les amb la militància perquè, finalment, a les reunions del dia som els que som. Fer una assemblea oberta també als simpatitzants i acabar votant és l'essència de la democràcia. La gent d'Esquerra no tenim cap por a les urnes.

- No hagués preferit arribar a aquesta punt i evitar el tràngol de les votacions?

- No, el que hagués preferit és fer-ho abans. També és veritat que els “tempos” i la situació del país no ens han ajudat. Nosaltres portem una dinàmica de treballar cada setmana a nivell locals però fins fa pocs dies no teníem clar si al març hi haurien unes altres eleccions i amb quin panorama arribaríem a les municipals.

- Nancy Rovira diu que continuarà com a regidora i que la decisió de formar part de la llista serà seva i del conjunt de l'assemblea. Què n'ha de dir?

- Evidentment que la Nancy, com la resta de regidors, continuarem fins al final de la legislatura. Per a la llista hi ha molts noms –no som multitud per treballar però si que som suficients per fer una gran candidatura- i a Esquerra som radicalment democràtics i creiem amb les persones. Ningú és imprescindible però tothom és necessari; la Nancy Rovira és molt necessària en aquest partit.

- Durant bona part de la legislatura ha combinat el càrrec de regidora amb el de diputada al Congrés espanyol. Això li ha fet perdre's molts plens municipals i que sovint se li hagi retret. Ho veu solucionable de cara a la legislatura vinent?

- Evidentment s'ha de poder solucionar ja que a inicis de legislatura –més enllà de les aritmètiques del consistori- es pacta quin dia han de ser els plens. La meva demanda, que ja vaig fer, és que siguin els dilluns o el primer dimarts de mes, quan no tinc sessió a Madrid. És evident que no puc ser a dos llocs a l'hora i quan han coincidit sessions he hagut de prioritzar segons el contingut dels plens. Val a dir que els de Ripoll aquesta legislatura no han estat massa galdosos, amb uns continguts bastant mediocres. De fet, pràcticament hauríem pogut prescindir de fer-ne un cada mes.

- En aquesta legislatura són cinc regidors d'Esquerra per nou de CiU, una diferència important. Què intentarà fer ERC per engrandir el seu perímetre i, en cas de no superar Convergència, si més no acostar-s'hi al màxim?

- La vocació de qualsevol partit és guanyar les eleccions. Val a dir que ERC mai ha guanyat a Ripoll tot i que hem pogut governar dues legislatures. A més, CiU, sense tenir en compte el candidat, quasi tenen assegurats set regidors d'entrada (un fet que supera el millor resultat nostre). També és cert que són unes eleccions molt singulars i estem preparats per afrontar-les amb garanties per exposar el nostre model de poble que difereix bastant amb el de Convergència i Unió que durant quatre anys s'ha pogut tornar a veure quin és.

- I quin és?

- Un model de poble de qui dia passa any empeny, bastant pobre i fixant-se amb una obsessió absoluta amb la zona del Pla. Ha estat el focus de la legislatura per tal d'acabar construint un supermercat que donarà vint llocs de treball i en destruirà no em facis dir el nombre.