La necròpolis del Monestir, el cementiri més antic de Ripoll, ja és visitable

Ferran Mascarell beneeix l'obertura d'un espai amb 64 tombes dels segles VI i X | L'Ajuntament aprofita la visita del conseller per demanar finançament per restaurar els dracs de Sant Pere

per Redacció, 26 de gener de 2015 a les 13:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Ferran Mascarell, a la necròpolis del Monestir de Ripoll. Foto: Adrià Costa


La necròpolis del Monestir de Santa Maria és el cementiri més antic de Ripoll. L'espai, que amaga 64 tombes entre els segles VI i X, és el cementiri més antic del municipi i, tal i com va explica Antoni Llagostera, president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, té un valor simbòlic important ja que demostra l'existència de la vila abans de la consagració del centre monàstic.


El conseller de Cultura va beneir aquest dissabte l'obertura al públic d'aquest espai que fa créixer l'oferta patrimonial del complex. Això sí, per visitar aquest espai a sota dels actuals absis, caldrà fer-ho en grups i de manera concertada. Ferran Mascarell va aprofitar la seva visita a Ripoll per, entre altres, visitar les obres que amb un pressupost de mig milió d'euros convertiran l'antiga església de Sant Pere en un centre cultural.

Ha estat precisament en el marc d'aquests treballs que s'han localitzat una quarantena de dracs policromats de gran bellesa i d'alt valor patrimonial. Una descoberta que, tanmateix, necessita un finançament extra. L'equip de govern de Ripoll, amb Jordi Munell al capdavant, van aprofitar la presència del conseller per demanar-li col·laboració per tal de tornar a fer brillar aquestes pintures d'època gòtica.


La conversió de l'església de Sant Pere en un espai cultural tancaria el cercle d'actuacions al complex del Monestir de Santa Maria després de crear un centre d'interpretació a la capella de la Congregació, la mateixa necròpolis i el Museu Etnogràfic a l'edific de can Budallers. A més, s'ha plantejat la possibilitat d'obrir al públic –també de manera limitada- la torre del Monestir.

Ferran Mascarell, amb els dracs policromats de l'església de Sant Pere. Foto: Adrià Costa

 

Tres nivells de tombes


La necròpolis del Monestir, situat a sota dels actuals absis, conté fins a tres nivells de tombes entre els segles VI i X. Les tombes estaven situades a la part anterior de l'antiga basílica erigida pel comte Guifré l'any 879. De fet però, s'utilitzava anteriorment com a cementiri ja que el primer nivell de tombes són tardoromanes. La construcció de l'actual creuer per part d'Oliba –que va interceptar l'espai de la necròpolis- va suposar “girar” el Monestir que va passar a tenir l'entrada a l'espai actual. Per aquest motiu, el cementiri de Ripoll fins a mitjans del segle XIX es va situar a l'actual plaça Abat Oliba (la tradició medieval situava les tombes a davant de les esglésies).

En la reconstrucció del Monestir de finals del segle XIX ja es va trobar una tomba de Bernat Guifré, germà de Guifré el Pelós, però tot i que se sospitava que n'hi havia més no es va continuar buscant. Als anys 50 del segle XX un grup de ripollesos va reiniciar la recerca d'una suposada cripta però no va ser fins al cap de bastants anys, entre el 1969-1976, que es va realitzar una campanya arqueològica. “Va ser un desastre”, assegura Antoni Llagostera que recorda que tot just es van descriure els resultats en un parell d'articles curts a la Revista de Girona i que part de les peces es van enviar sense catalogar cap al Museu Arqueològic de Barcelona. “Es treballava poc més de tres setmanes per any”, afegeix.

Tècnicament es tracta d'una necròpolis i no pas d'una cripta. “No és cap estança sinó una simple acumulació de tombes”, aclareix el president del CECR. De fet, el Monestir ja té una cripta a la nau central però és cert que tradicionalment s'havia considerat que n'hi podia haver una altra a sota dels actuals absis.

La necròpolis del Monestir de Ripoll ja està oberta al públic. Foto: Adrià Costa

 

Participació