22
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
20:28h
La Llei d'alta muntanya que discrimina positivament comarques de muntanya com el Ripollès ha quedat obsoleta i està en tràmits per reformar-se. Per això, el Departament de Territori i Sostenibilitat va fer públic aquest dimecres a Berga els resultats d'un estudi sobre com hauria de ser la seva actualització. Ho ha fet en el marc d'una jornada participativa publico-privada amb responsables polítics i econòmics de les deu comarques que la conformen, i que continuarà el dimecres 28 de gener a Sort.
Aquesta llei es va aprovar el 1983, en ple desenvolupament de les zones de muntanya i quan aquestes necessitaven una injecció urgent d'ajuts per millorar la seva xarxa viària, sanejament i d'altres necessitats bàsiques, sobretot, per afavorir-ne el desenvolupament en un moment en què es feien evidents les desigualtats territorials. A dia d'avui, però, les necessitats han canviat, i tant el Ripollès, com el Berguedà, la Garrotxa, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran tenen unes prioritats diferents. Entre aquestes, impulsar noves estratègies i instrument pel seu desenvolupament econòmic.
Concretament, i segons va explicar a NacióBerguedà el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, l'actualització de la nova llei s'ha vist com una necessitat “favorable” per a totes les comarques, “sempre que sigui ambiciosa, realista i vagi acompanyada de finançament”. De fet, ha precisat que aquesta llei hauria d'“aportar un valor afegit nou” per tal de potenciar-ne el sector primari, l'industrial i el turisme, però també per donar coherència a l'oferta d'activitats com, per exemple, els esports de muntanya, i per millorar la presència de les noves tecnologies: “A dia d'avui, encara hi ha poblacions que tenen problemes”. Segons ha dit, la millora de tot això també ajudaria a fixar la població al territori, incrementar-la i rejovenir-la.
Una de les propostes més trencadores que incloïa l'estudi, però, és la de crear una agència de promoció econòmica del Pirineu, que funcioni de corretja transmissora de les necessitats del territori al Govern. Aquesta faria que totes les comarques estiguessin realment coordinades pel que fa a polítiques i estratègies comunes.
“La majoria som defensors d'aquesta llei nova”, ha afirmat Roca, tot i que hi ha “alguns departaments de la Generalitat que creuen que no”. No obstant això, pel president del Consell Comarcal del Berguedà, la nova Llei de muntanya reconeix les especificitats de les comarques de muntanya i ajuda en temes de finançament.
Després de la reunió de Berga i de la que hi haurà a Sort, els experts conformaran un text definitiu que es presentarà davant dels representants polítics. Per això, ha defensat, “és important que tant el sector públic com els empresaris hi diguin la seva”.
Aquesta llei es va aprovar el 1983, en ple desenvolupament de les zones de muntanya i quan aquestes necessitaven una injecció urgent d'ajuts per millorar la seva xarxa viària, sanejament i d'altres necessitats bàsiques, sobretot, per afavorir-ne el desenvolupament en un moment en què es feien evidents les desigualtats territorials. A dia d'avui, però, les necessitats han canviat, i tant el Ripollès, com el Berguedà, la Garrotxa, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran tenen unes prioritats diferents. Entre aquestes, impulsar noves estratègies i instrument pel seu desenvolupament econòmic.
Concretament, i segons va explicar a NacióBerguedà el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, l'actualització de la nova llei s'ha vist com una necessitat “favorable” per a totes les comarques, “sempre que sigui ambiciosa, realista i vagi acompanyada de finançament”. De fet, ha precisat que aquesta llei hauria d'“aportar un valor afegit nou” per tal de potenciar-ne el sector primari, l'industrial i el turisme, però també per donar coherència a l'oferta d'activitats com, per exemple, els esports de muntanya, i per millorar la presència de les noves tecnologies: “A dia d'avui, encara hi ha poblacions que tenen problemes”. Segons ha dit, la millora de tot això també ajudaria a fixar la població al territori, incrementar-la i rejovenir-la.
Una de les propostes més trencadores que incloïa l'estudi, però, és la de crear una agència de promoció econòmica del Pirineu, que funcioni de corretja transmissora de les necessitats del territori al Govern. Aquesta faria que totes les comarques estiguessin realment coordinades pel que fa a polítiques i estratègies comunes.
“La majoria som defensors d'aquesta llei nova”, ha afirmat Roca, tot i que hi ha “alguns departaments de la Generalitat que creuen que no”. No obstant això, pel president del Consell Comarcal del Berguedà, la nova Llei de muntanya reconeix les especificitats de les comarques de muntanya i ajuda en temes de finançament.
Després de la reunió de Berga i de la que hi haurà a Sort, els experts conformaran un text definitiu que es presentarà davant dels representants polítics. Per això, ha defensat, “és important que tant el sector públic com els empresaris hi diguin la seva”.