La Sibil·la anuncia la fi del món als monestirs de Ripoll i Sant Joan

Redacció
24 de desembre del 2014
Actualitzat a les 16:47h
Cant de la Sibil·la de Ripoll
Cant de la Sibil·la de Ripoll | Rastres
La Sibil·la va anunciar la fi del món des del Monestir de Ripoll. Foto: Gerard Garcia i Raül Duque (Rastres)

La Sibil·la anunciarà aquesta mitja nit la fi del món des dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Ho farà abans de la Missa del Gall en una tradició que a la capital de la comarca es va recuperar després de molts segles coincidint amb l'inici de la Capitalitat de la Cultura Catalana.

A Ripoll la interpretació del Cant de la Sibil·la anirà a càrrec de la coral Capella de Santa Maria i Cristina Arimany com a sibil·la i Modest Moreno a l’orgue. A Sant Joan de les Abadesses, en canvi, la interpretació la realitzarà la soprano camprodonina Mònica Bargalló acompanyat de l'organista Guifré Miquel.

Durant els primers temps del cristianisme, la missa de la nit de Nadal començava a les 12 de nit i s’allargava fins el primer cant del gall, per això ha mantingut el nom de Missa del Gall. Després a l’edat mitjana es van anar fent escenificacions sacres, amb els versos profètics sibil·lins recollits per Sant Agustí. Tota aquesta representació litúrgica –en llatí- va anar perdurant com a Cant de la Sibil·la en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall.

La versió més antiga que es coneix als Països Catalans és precisament la del Monestir de Ripoll i data de l’any 975 –més antiga hi ha la de Còrdova-. El concili de Trento va prohibir les celebracions de caràcter popular i es va començar a eliminar tota mena de teatre, i per tant també el cant de la Sibil·la. Tot i així la tradició es va mantenir viva sobretot a Mallorca i l’Alguer. En els últims anys s’ha anat recuperant a molts punts del Principat i del País Valencià, i el 2010 va ser reconegut fins i tot com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO.