L'església de Sant Pere de Ripoll «amagava» 40 dracs policromats del segle XVI

Els responsables de les obres consideren que les pintures certifiquen que l'antiga església parroquial "és més important del que es creia"

per Redacció, 18 de desembre de 2014 a les 08:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Josep Arimany, amb els dracs policromats de l'església de Sant Pere. Foto: Àlex Recolons/ACN


La intervenció per convertir l'església de Sant Pere de Ripoll en un espai cultural ha deixat el descobert una troballa inesperada: quaranta dracs d'un metre de llargada dibuixats amb colors vistosos al sostre d'aquest edifici. A mesura que ha avançat el projecte ha augmentat la sorpresa dels seus responsables per la qualitat i extensió de les pintures. “Comptàvem trobar-ne però no tantes”, va explicar el regidor Xavier Cima fa unes setmanes a ElRipollès.info.


Els experts han quedat sorpresos per la riquesa dels colors, la quantitat de figures -encara en poden sortir més- i la varietat dels dissenys. "Això no ho hem vist enlloc més" reconeix a l'Agència Catalana de Notícies l'arquitecte que dirigeix els treballs, Josep Arimany. També ha aparegut la data, 1561, en una de les claus de volta, un fet excepcional que situa els dissenys en el gòtic tardà a Catalunya. Tanmateix, ara caldrà buscar finançament per tal d'acabar d'aflorar i restaurar aquestes petites joies que mostren que l'antiga església parroquial de Ripoll és més important del que es creia.

S'han conservat vuit claus de volta i de moment s'han descobert dracs en cinc. "És un conjunt important", explica l'arquitecte Josep Arimany. Abans de començar els treballs, ja s'havia fet un mostreig per veure quin tipus de policromia hi havia al sostre que es pogués recuperar però el que no s'esperaven era que apareguessin els dracs. "Tots són de colors i dissenys diferents; alguns tenen ullals grossos, d'altres treuen foc per la boca i els colors són molt variats", detalla Arimany.


Fins i tot la seva datació ha estat una sorpresa. De forma excepcional, ha aparegut un 1561 dibuixat en una de les claus de volta. Arimany ho recorda amb emoció. "El dia abans discutíem encara sobre l'època de les pintures i l'endemà ens va sortir el 1561 com una catedral, preciós i perfectament llegible".

Caldrà buscar el finançament per a la restauració


Les obres de l'església de Sant Pere de Ripoll per convertir-la en un nou espai cultural van començar a inicis d'octubre. Els treballs, amb un cost de 511.000 euros, tenen una durada prevista d'uns nou mesos i suposarà tancar les principals actuacions del complex monumental de Monestir de Santa Maria després d'obrir al públic tant el centre d'interpretació de la capella de la Congregació com el mateix Museu Etnogràfic.

L'objectiu és adequar la planta noble del temple, oberta de forma molt puntual després de deixar de ser un espai de culte des de l'any 1936, per tenir un espai diàfan on poder acollir activitats com ara conferències, xerrades i exposicions. També s'hi exposarà el lapidari del Monestir, elements que havien quedat al claustre o bé emmagatzemats després de la restauració de finals del segle XIX. Per fer possible les obres l'Ajuntament va signar un conveni amb el Bisbat de Vic que estableix els usos d'aquest espai pels propers 29 anys. El projecte té un cost de 511.000 euros dels quals la meitat se sufragaran amb una subvenció del fons europeu FEDER. El Bisbat n'aporta el 6% mentre que bona part de la resta anirà a càrrec de la Diputació de Girona.

El pressupost no inclou cap partida per recuperar els 800 metres quadrats de policromia descoberts. En aquest sentit, una vegada es valori quant caldria per recuperar-los es començarà a buscar el finançament. Serà una feina de bisturí. Primer caldrà treure les quatre capes que hi ha al damunt dels dibuixos originals fets damunt la pedra però també injectar morter en aquells punts on la pintura no està ben consolidada.

Dracs policromats localitzats a l'església de Sant Pere. Foto: Àlex Recolons/ACN

 

Participació