12
de desembre
del
2014
Actualitzat
el
18
de desembre
a les
16:20h
La riera de Merlès. Foto: Facebook/Quedadasperrunas
Després d'anys de posar en valor l'espai natural de la riera de Merlès i destacar-ne possibles amenaces pel que fa a la flora i la fauna, les administracions públiques i agents privats han acordat finalment un full de ruta per a la conservació d'aquesta riera. Així ho ha informat l'Agència de Desenvolupament del Berguedà (ADBerguedà), en un document que estarà vigent els propers cinc anys i que estableix un conjunt d'11 actuacions concretes per preservar aquest entorn.
Entre aquestes, el document inclou un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la totalitat de la Riera, des del seu naixement a les Llosses (Ripollès) i Sant Jaume de Frontanyà, fins a la desembocadura a Puig-reig i Gaià (Bages). A més, també estableix una ordenança de civisme amb facultat sancionadora, la destinació d'àrees restringides i l'habilitació d'espais d'estacionament per als visitants, entre d'altres. Val a dir, que algunes d'aquestes accions ja s'havien començat a portar a terme aquest estiu, amb una millora de la senyalització.
A la reunió que es va realitzar aquest dimecres amb tots els agents implicats, també es van posar sobre la taula les principals problemàtiques que pateix la riera, i l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctona va manifestar la seva preocupació sobre els efectes de les espècies invasores.
Un paratge idíl·lic amb un ecosistema delicat
La riera de Merlès és un paratge natural idíl·lic, amb racons de gran bellesa i basses espectaculars de punta a punta del seu recorregut. Un curs d'aigua que va de les Llosses fins a Merlès, passant per Borredà, Lluçà, La Quart i Sagàs. Té uns 20 quilòmetres, creua camins i carreteres, i transcorre de nord a sud fins arribar al riu Llobregat.
L’afluència massiva de gent, però, posa en perill el delicat ecosistema d’aquesta zona, amb una degradació visible de l’entorn: marges deteriorats, cotxes aparcats per tot arreu o deixalles escampades a qualsevol lloc. Els ajuntaments implicats reclamen des de fa temps que es prenguin mesures i que es reguli l’espai. Ara, però, tenien “pressa” i no estaven disposats a que s’arribés a la propera temporada d’estiu en les mateixes condicions, tal com va explicar en aquest diari fa uns mesos Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà.
La riera de Merlès creua tres comarques (Osona, el Ripollès i el Berguedà) i dues demarcacions (Barcelona i Girona), la qual cosa sempre ha complicat un acord global de gestió que posi una mica d’ordre. Aquest curs fluvial pateix una problemàtica similar a la del torrent de la Cabana, entre Campdevànol i les Llosses. A finals de setembre, precisament, va començar un procés participatiu per definir-ne la gestió.