01
de desembre
del
2014
Actualitzat
el
02
de desembre
a les
7:52h
Artur Mas, a la cabina d'un dels cremalleres de Núria. Foto: Govern
El santuari de Núria es va convertir dissabte en la vint-i-sisena basílica menor del país. Ho va fer amb una eucaristia presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i concelebrada per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i amb la presència de les primeres autoritats civils del país, el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. La celebració arribava poques setmanes després que el Bisbat d'Urgell anunciés la concessió realitzada realitzada pel papa Francesc, a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví, signat pel cardenal Antonio Cañizares.
Artur Mas va beneir la conversió del santuari en basílica assistint en una celebració que va aplegar més de mig miler de persones tot i el mal temps. Hi van assistir –a banda dels presidents de les dues institucions més importants del país i dos bisbes- els consellers d’Ensenyament, Irene Rigau, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, així com el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús. Com a amfitrions, va destacar la presència dels alcaldes de Queralbs, Maria Immaculada Constans, i de Ribes de Freser, Marc Prat, així com el president del Consell Comarcal, Miquel Rovira. Es tractava de la segona visita d'Artur Mas com a president a la comarca després de la que va realitzar a Ripoll la Diada de l'any passat, en el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana.
El papa Francesc va concedir el títol de basílica menor al santuari de Núria, a través d’un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Antonio Cañizares. Aquesta concessió, que porta data del passat 23 de setembre, respon a la petició efectuada per l’arquebisbe d’Urgell.La distinció de basílica menor l’atorga el Papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i pastoral, són particularment significatives. La concessió procura enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb el Sant Pare, alhora que promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral a la diòcesi. En aquest sentit tant els alcaldes de la zona com el president de FGC esperen que serveixi per potencia el turisme religiós a la zona.
26 basíliques menors a Catalunya
Amb la concessió atorgada a Núria són ja 26 les basíliques menors que hi ha a Catalunya, quatre de les quals es troben a la diòcesi d’Urgell. A tot el món hi a 1.600 basíliques menors. De basíliques majors n’hi ha quatre i són totes a Roma.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui es venera és una talla en fusta d’estil romànic, datada del segle XII o XIII. El santuari és un lloc de culte i pelegrinatge des de fa segles. Una butlla papal de l’any 1162 deixa constància d’un alberg per acollir pelegrins a Núria. Hi ha hagut successives reconstruccions d’aquest alberg al llarg de la seva història fins arribar a l’edifici actual, que es va inaugurar l’any 1911.
Artur Mas, al Saló de l'Estatut de Núria. Foto: Govern