21
de novembre
del
2014
Actualitzat
a les
8:09h
El Banc circular de pedra, provisionalment a la plaça Sant Eudald. Foto: Arnau Urgell
Sorprenentment els vilatans de Ripoll ens hem assabentat de la modificació d’una plaça del centre històric rehabilitada fa cinc anys, per l’aparició en el seu centre del pedestal d’una farola que anys enrere havia estat en aquest indret.
La plaça de Sant Eudald es va formar com a resultat de la desaparició de l’església dedicada a aquest sant que ocupava aquest indret abans de la Guerra Civil. El centre de Ripoll igual que el de moltes altres poblacions de mica en mica s’ha convertit en una illa de vianants. La recuperació per aquests dels carrers i places ocupats pels automòbils han comportat dissenys que responen a unes necessitats.
La plaça Sant Eudald va néixer en l’època que va proliferar el desenvolupament dels cotxes i la il·luminació dels carrers amb energia elèctrica. Va ser dissenyada amb unes voreres bastant estretes al llarg de tot el seu perímetre i un centre circular on hi havia un banc-pedestal que servia per sustentar una farola. Al voltant del centre es produïa la circumval·lació dels vehicles. La necessitat de col·locar la farola en el centre de la plaça era deguda bàsicament a que la potència lumínica de les lluminàries era molt limitada i els punts de llum il·luminaven molt poca superfície.
La plaça Sant Eudald amb el nou disseny va recuperar la concepció original de les places, un espai lliure on poder relacionar-se els ciutadans. L’àgora on reunir-se, on fer intercanvis (mercat), celebrar esdeveniments, esbarjo, oci... En realitat perquè existeixi una plaça solament és necessari un espai buit. La zona central d’aquests espais no tenen perquè tenir cap tractament diferent al de la resta. És veritat que al llarg de la història s’ha aprofitat la situació estratègica dels centres de les places per enaltir símbols. La Roma imperial ja els utilitzava, columnes commemoratives, arcs triomfals ... Fins i tot en plena opulència papal, en l’època barroca es van convertir, les necessàries fonts i abeuradors en grans monuments escultòrics. També és molt coneguda la tradició de les estàtues eqüestres imitant la de Marc Aureli de l’antiga Roma. Reiteradament al llarg de la història el poder ha utilitzat la situació estratègica dels llocs centrals de les places per erigir els seus símbols. No cal dir que l’urbanisme modern i la concepció democràtica han rebutjat aquesta utilització de l’espai urbà.
A Ripoll sembla ser que el símbol digne de ser enaltit és un pedestal dels anys 40 i/o una farola de disseny. Per cert la farola serà una replica “millorada” de la dissenyada pels arquitectes autors de la reforma de la plaça. De ben segur que aquests deuen estar maleint als insignes personatges que estan modificant el seu projecte.
Més enllà de la concepció de l’espai públic, de les consideracions estètiques i simbòliques aquesta actuació denota uns comportaments dels nostres governants municipals que es repeteix massa sovint:
1. Tot el que fan els representants dels partits rivals està malt fet per definició (siguin qüestions polítiques, tècniques... o merament anecdòtiques).
2. Cal corregir i modificar tot el que no es pot considerar obra pròpia, encara que sigui amb actuacions puntuals que únicament aconsegueixen distorsionar el tractament global dels projectes executats. (Revenja i ostentació de poder).
3. Els debats amb els ciutadans i professionals per molt que es tracti de qüestions rellevants que incideixen en la imatge i el desenvolupament històric la de la població son innecessaris (crec que molts dels nostres governants confonen guanyar unes eleccions polítiques amb guanyar unes oposicions professionals).
4. Cal fer obra que es vegi, que es pugui tocar i publicar, malgrat es tracti d’actuacions improvisades, innecessàries, sense finalitat justificable i sense rigor.
El més greu de tot aquest desencert és que es tracta d’una obra il·legal. No s’han complert les més mínimes obligacions prèvies a l’execució de qualsevol obra pública. Un govern municipal té entre altres la tasca de fer el manteniment de l’entorn urbà, però si pretén transformar-lo, té l’obligació de seguir un procés regulat per llei. Cal fer un projecte que a més de complir totes les regulacions pertinents, ha d’estar aprovat pels orgues de govern municipals, sotmetent-lo posteriorment a l’exposició pública i finalment, una vegada contemplades les al·legacions dels ciutadans, fer l’aprovació definitiva.
*Arquitecte