Ripoll, Vic i Urgell eren els grans centres de producció artística de la Catalunya romànica

per Redacció Osona.com , 16 de novembre de 2014 a les 08:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Simposi celebrat al Museu Episcopal de Vic Foto: MEV


A la Catalunya dels segles XI i XII, les catedrals de Vic i Urgell i monestirs amb gran pes específic com el de Ripoll eren importants centres de producció artística on hi treballaven monjos i canonges però també conversus, persones que no eren religioses però que estaven protegits des d'aquests grans centres. Aquesta vella idea que ja s'havia apuntat i que, posteriorment, una nova historiografia va voler desmentir, va ser una de les hipòtesis en les quals es va centrar el simposi "Magistri Cataloniae" que es va celebrar la setmana passada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al Museu Episcopal de Vic. El projecte d'investigació "Magistri Cataloniae" i el Museu Episcopal de Vic van reunir en aquesta trobada els especialistes en art medieval més importants del món per discutir al voltant d'aquesta i altres idees obtingudes després de tres anys d'investigació. El simposi va tenir més d'un centenar d'inscrits.


El director científic de "Magistri Cataloniae", Manuel Castiñerias, va destacar que aquestes hipòtesis s'han pogut provar a partir de les noves tècniques de laboratori, ja que s'ha demostrat la relació entre la il·lustració de manuscrits, l'accés que tenien a les biblioteques, els monjos, canonges i conversus (educats tots ells al monestir) o textos que acompanyen algunes de les imatges que són “fets com un exercici d'escola”. Els treballs realitzats des de "Magistri Cataloniae" han provat, segons Castiñeiras, que aquests grans centres estaven al dia i prova d'això és que en l'anàlisi dels pigments fets al Baldaquí de Ribes s'hi ha trobat oli. “Fa 30 anys que la gent pensava que l'oli només es feia servir a la pintura holandesa i flamenca. Fruit dels treballs d'investigació ara podem saber que també n'hi havia a la pintura romànica”, va explicar Castiñeiras.

El simposi va debatre durant dos dies sobre diferents aspectes relacionats amb el rol de l'artista, la seva identitat i el seu rol. Els organitzadors van destacar el fet que es pugui tirar endavant un projecte d'aquest tipus (on hi ha implicats diferents estaments com universitat, museu o administració) per tal de realitzar investigació en un període amb moltes dificultats per trobar recursos. L'objectiu de "Magistri Cataloniae" és buscar finançament per poder continuar les investigacions. Els propers projectes passen per estudiar les relacions de la pintura catalana del segle XIII amb altres cultures com la bizantina o de Terra Santa.


El congrés va comptar amb ponents de la talla del mateix Manuel Castiñeiras, el professor Michele Bacci, de la Universitat de Freiburg (Suïssa), reconegut especialista de les relacions artístiques i culturals entre el Mediterrani Oriental i l’Occidental; Avital Heyman, del Museu d’Israel a Jerusalem, experta en el període de les croades; Marco Rossi, de la Universitat Catòlica de Milà (Itàlia), un dels màxims estudiosos de la pintura llombarda i Jacqueline Leclercq-Marx, de la Universitat Lliure de Brussel·les, una de les medievalistes més sòlides del panorama europeu.

"Magistri Cataloniae"


"Magistri Cataloniae" és un projecte de recerca de la UAB que pretén analitzar a través de les tècniques d’anàlisi de laboratori el treball i la formació, l’aprenentatge i l’organització dels pintors (miniaturistes, pintors de taula i mural), escultors i arquitectes. El projecte està integrat per experts procedents de diverses universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Friburg, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya, Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano, etc) i centres museístics (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Episcopal de Vic, Museu d'Història de Catalunya, Museo Nacional de las Peregrinaciones de Santiago de Compostela).

 

Participació