El Ripollès, tercera comarca amb major «participació» el 9-N

El 9-N al Ripollès, en deu dades | Una estimació xifra la participació en 58,1%, només per darrera del Priorat i el Pla de l'Estany | Vallfogona va ser el poble amb major participació mentre que el “sí-sí” va fregar el ple a Campelles | En cinc municipis, cap vot pel "no"

Arnau Urgell
11 de novembre del 2014
Actualitzat el 17 de novembre a les 7:32h
Cua de votants a Molló
Cua de votants a Molló | Gemma Alfós

Cua de votants a l'obertura del punt de participació de Molló. Foto: Gemma Alfós


La consulta del 9-N al Ripollès va deixar un titular principal: més de 13.000 votants i un 89% favorable al "sí-sí". L'endemà de l'endemà, ElRipollès.info analitza a fons algunes de les dades, estima la participació i n'extreu deu titulars.

1. El Ripollès, la tercera comarca amb major “participació”*. L'estimació de la participació xifra amb  un 58,1% el percentatge de participació respecte el cens potencial. Només va quedar superat, segons ElDiario.es pel Priorat i el Pla de l'Estany, amb 63,2 i 60,2%, respectivament.

2. Vallfogona, la població amb més participació. A Vallfogona es va assolir un 72,2% de participació, per davant del 67,5% de Molló i el 66,1% de Sant Pau de Segúries. Tots els municipis van superar el 50% i 12 ho van fer del 60%.

3. Toses, la població amb menor participació. A Toses no es va passar del 51,1% de participació estimada, per sota de Ripoll (53,8%) i Campelles (56,7%).

4. Campelles, màxim de “sí-sí”. Campelles, tot i ser un dels pobles amb major participació, va ser on el “sí-sí” va estar a punt de fer el ple (97,1%). Per darrera, destaca el 95,0% de Vallfogona i el 94,8% de Planoles.

5. Setcases, mínim de “sí-sí”. A Setcases, amb una participació per sobre de la mitjana (63,2%), és on el “sí-sí” es va quedar més “curt”, amb un 87,3%, percentatge quasi igual al de Ripoll. A Campdevànol, va ser d'un 88,5%. Es tracta de tres municipis on el “sí-no” va ser més important, 9% a Setcases i a l'entorn del 5% a Ripoll i Campdevànol.

6. A cinc municipis del Ripollès no es va registrar ni un sol vot pel “no”: Campelles, Pardines, Queralbs, Toses i Setcases. Al conjunt de Catalunya van ser un total de 110.

7. Ripoll, màxim de “no”. El 3,3% del “no” a Ripoll va ser el màxim de vots a favor de l'statu quo. Per darrera cal destacar el 2,9% d'Ogassa i el 2,6% de Ribes de Freser.

8. Els “altres”, per sobre del “no”. El fet que hi hagués doble pregunta i que s'hagués de marcar la papereta amb bolígraf va disparar els “altres”, que en unes eleccions convencionals equivaldrien a “nuls”. En aquest sentit, al conjunt de la comarca (2,5%) van superar els “no” (2,2%) i van suposar més de la meitat respecte els “sí-no” (4,0%).

9. Més votants que a les europees, menys que a les eleccions al Parlament. El nombre de votants (13.189), tot  i ser una consulta suspesa pel Tribunal Constitucional, va superar al de les eleccions europees d'enguany (10.204) i es va quedar força a prop dels comicis al Parlament del 2012 (15.561).

10. El “sí-sí” supera àmpliament el “sí” a l'Estatut. En el referèndum oficial de l'Estatut, celebrat el 18 de juny del 2006, van votar-hi 12.452 persones, menys que el 9-N (13.189). El “sí” al nou Estatut va aconseguir 9.675 sufragis, força per sota dels 11.762 a favor de la independència.
 

Resultats del 9-N al Ripollès, municipi per municipi

Resultats del 9-N a Catalunya, per municipi

Taula de resultats del 9-N al Ripollès, amb estimació de participació per municipi (pdf)

Mapes interactius dels resultats del 9-N, municipi per municipi


* Nota metodològica. Sense cens previ l'estimació de la participació de diumenge és aproximada. ElRipollès.infoha apostat per prendre com a referència el padró de 2013, que recull l'Idescat, i tenir en compte les persones de 15 anys o més. Un càlcul que no té en compte les persones que hagin pogut morir des d'aleshores, als que encara no han complert els 16 anys així com el fet que el padró no sempre coincideix amb el DNI. Politòlegs consultats per aquest mitjà assenyalen que és un càlcul vàlid que pot infrarepresentar lleument la participació. En el cas d'ElDiario.es, en canvi, s'ha fet a partir de la mateixa dada però prenent en compte els que tenien 16 anys el 2013. Finalment, cal tenir en compte que els anàlisis realitzats assenyalen que la participació de joves de 16 a 18 i d'estrangers va ser molt reduïda, fet que faria augmentar significativament la participació sobre un cens electoral convencional.