19
de setembre
del
2014
Camió del projecte de la UPC i l'Agència Espacial Europea a la FES. Foto: FESLa Fundació Eduard Soler està col·laborant actualment amb la Universitat Politècnica de Catalunya en l'actualització d'un element de transport d'aparells de tecnologia puntera que forma part d'un projecte de l'Agència Espacial Europea. De fet, el 2009 el centre ripollès ja va participar en la posada a punt de l'element i ara se n'està actualitzant el funcionament per adaptar-lo a noves tecnologies desenvolupades.
El sistema de transport consisteix en un braç hidràulic robotitzat acoblat a un camió pel posicionat precís de dos radiòmetres amb l'objectiu de prendre mesures directament sobre el terreny. Tot plegat forma part de la missió SMOS , acrònim en anglès de Satèl·lit d'Humitat terrestre i Salinitat en els Oceans, un projecte de l'Agència Espacial Europea per proveir, des de l'espai, dades més precises sobre la humitat del sòl i la salinitat en els oceans terrestres. El satèl·lit es va llançar amb èxit el 2 de novembre de 2009 i la UPC va rebre un premi per la seva participació en el projecte d'investigació .
Tant la fabricació com el muntatge i posada en marxa del braç robotitzat i de tots els elements perifèrics, ja es va realitzar a les instal·lacions de la FES per personal i maquinària de la fundació, repercutint en altres tallers i professionals del Ripollès i Osona a la segona meitat de l'any 2009.
Si bé ja estava dissenyat per incorporar dos radiòmetres, en el moment de la fabricació només existia el denominat Pau-sa i totes les proves es van fer amb aquest aparell. Ara ha arribat el moment d'integrar en el conjunt el sistema Meritxell fent els ajustos imodificacions pertinents per poder-lo manipular, motiu pel qual la UPC ha tornat a confiar en el personal i instal·lacions de la FES per dur-ho a terme.
El sistema Meritxell consisteix en un radiòmetre multifreqüència, única a Europa, amb càmeres multiespectrals, tèrmica i visible, per a l'estudi de les interferències de radiofreqüència. És fruit de la tesi doctoral dels investigadors José Miguel Tarongí i Giuseppe Forte, amb el suport de Jorge Querol.