04
d'agost
del
2014
Reestrena del Contrapàs Llarg de Ripoll. Foto: Arnau UrgellEl 3 d'agost de 2014 quedarà marcat a la història dels Randellaires i de la cultura popular del Ripollès. Després de 150 anys, es va tornar a ballar el Contrapàs Llarg de Ripoll en plena plaça Sant Eudald de la capital de la comarca. El grup de música d'arrel havia estat tres anys treballant per recuperar-la amb la inestimable ajuda del mestre Carles Mas, que va ser un dels que va reestrenar la dansa.
“Avui estem fent història”, va afirmar emfàticament Cèsar Ollé, membre dels Randellaires. “Estem tornant al poble el que és seu”, va afegir Santi Llagostera, una de les persones que més s'ha “entamarrat” en recuperar aquesta dansa. Això sí, va deixar clar que sense Carles Mas no hagués estat possible ja que és un dels màxims coneixedors dels contrapassos que encara es ballen arreu del país. De fet, amb el flabiol i el tambor, va ser l'encarregat de posar la música a les ballades dels dos contrapassos convidats, el de Sant Genís de Pallafols i el de Prats de Lluçanès.
La primera referència del ball ripollès data de 1482 i té un origen religiós. Es ballava a l'interior de l'església fins que s'hi van col·locar bancs i va passar a l'exterior. Només la ballaven homes, un fet que encara succeïx a Prats de Molló, on es conserva un dels onze contrapassos llargs dels Països Catalans que han perviscut. La música dura un total d'onze minuts amb una lletra que fa referència a la passió de Crist. “Poca broma!”, va ironitzar Cèsar Ollé. A mitjans del segle XIX van començar a desaparèixer per l'auge de la sardana, una dansa que va ser una evolució del contrapàs llarg.
A la plaça de Sant Eudald es van ballar, a banda del de Ripoll, els contrapassos de Sant Genís de Pallafols i de Prats de Lluçanès. Aquest darrer habitualment només surt el carrer el 24 de juny a la nit –a l'entorn d'una foguera- i l'endemà, coincidint amb la festa dels Elois. L'aplec, que va reunir desenes de persones, va acabar amb una ballada col·lectiva oberta a tots els assistents.