L'unionisme vol reivindicar la unitat d'Espanya al «bressol de Catalunya»

L'entitat Somatemps considera que els catalans favorables a Espanya s'han de sentir com a propis tant els toros com el Monestir

Bernat Ferrer
04 de juliol del 2014
Òscar Uceda, Josep Alsina i Jordi Cabanes, durant la presentació del simposi sobre la 'catalanitat hispànica'.
Òscar Uceda, Josep Alsina i Jordi Cabanes, durant la presentació del simposi sobre la 'catalanitat hispànica'. | B.F.
Òscar Uceda, Josep Alsina i Jordi Cabanes, durant la presentació del simposi sobre la «catalanitat hispànica». Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

L'entitat unionista Somatemps, molt vinculada a Societat Civil Catalana, organitza de l'11 a 13 de juliol un congrés sobre "Catalanitat hispànica" a Ripoll. Ells mateixos admeten que no han escollit l'anomenat "bressol de Catalunya", en va. "Som catalans i estimem Catalunya, i hi ha alguns símbols que són de tots. No pot ser que hi hagi signes de la catalanitat que ho siguin només d'una interpretació concreta", ha explicat en roda de premsa el ripollès Josep Alsina. És a dir, segons Somatemps, els catalans partidaris d'Espanya, a més dels toros, també s'han de sentir el Monestir de Ripoll com a símbol propi.

"La nostra proposta és catalanista, no anticatalanista", prossegueix Alsina, apuntant que l'entitat ja ha realitzat d'altres trobades a Poblet i al Bruc. "Sóc de Ripoll, i a l'ajuntament hi ha una placa que diu que el comte Jofre hi va fundar la nació catalana. Però si això és fals! S'està interpretant el passat en funció del present. Ell va ajuntar els comtats catalans, i en morir els va tornar a repartir, perquè allò no era més que una finca particular, no pas una nació catalana", ha assegurat també Alsina.

De fet, la líder del PP Català (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, ja va especular l'any passat amb la possibilitat de realitzar algun acte públic per la Diada a Ripoll, però finalment la idea no va acabar progressant.

Un confederalisme modern

Les carlinades no van acabar amb el carlisme. Carlisme entès com una idea d'Espanya més o menys descentralitzada amb més o menys respecte a cadascuna de les particularitats territorials de la península ibèrica. Una mena de confederalisme modern, en el fons. I aquest carlisme català s'expressarà amb tot el seu seu esplendor a Ripoll de l'11 al 13 de juliol en primer congrés de la "catalanitat hispànica" que organitza Somatemps, centrat en "redescobrir" les "arrels hispàniques" de Catalunya. "L'espanyolitat no passa necessàriament per la castellanitat", deixa clar el president de l'entitat, Jordi Cabanes.

Segons Cabanes, "si Espanya fos una fruita, seria un raïm: el fruit és el conjunt, però cada gra té una singularitat pròpia. Espanya és un raïm, no una poma. Un pot sentir-se perfectament membre del seu gra, i alhora ser part del raïm". A partir d'aquest símil, el que vindria a ser el "braç historicista" de Societat Civil Catalana intentarà bastir un discurs que entrellaci catalanitat i espanyolitat, i que podrà generar tantes crítiques a Barcelona com a Madrid.

De fet, Cabanes afirma obertament: "Som espanyols perquè som catalans." Però, tot seguit, reconeix: "Si Catalunya s'acaba independitzant, ens haurem d'adaptar." És a dir, desdramatitza la possibilitat que pugui acabar-hi havent un Estat català, un extrem negat del dret i del revés per Societat Civil Catalana.

"Som uns espanyols rarets"

El discurs proespanyol que mira de bastir Somatemps nega frontalment que hi hagi una dualitat Catalunya-Espanya: "La realitat no és dialèctica. Hegel no tenia raó, i nosaltres farem esforç per apropar-nos a la realitat." Segons Cabanes, actualment hi ha "mentides flagrants en el debat nacional". És a dir, creu que tan errat va qui diu que Catalunya mai no va ser independent, com qui defensa que sí, perquè "el Principat era virtualment sobirà. No podem parlar d'independència en un sistema feudal, però sí sobirà, com l'Aragó".

Per tot plegat, acaba afirmant: "Som uns espanyols rarets, peculiars: tenim una altra llengua, una idioscincràcia pròpia... És a dir, Catalunya es pot identificar com a poble, com a nació cultural... Però en cap cas com a nació política."