22
de juny
del
2014
Què és és la insulina?
El nostre cos necessita energia per funcionar. L’energia que fem servir prové dels aliments que ingerim cada dia: proteïnes, greixos i hidrats de carboni. Els hidrats de carboni passen a la sang en forma de glucosa. Per tal que nosaltres podem fer servir la glucosa per convertir-la en energia, necessitem que la insulina traslladi aquesta glucosa de la sang, cap a les cèl·lules.
La insulina és una hormona fabricada pel pàncrees i per tant, la seva funció és permetre l’entrada de la glucosa en les cèl·lules de l’organisme per tal de que es pugui produir energia.
Llavors, quan mengem, pugen els nivells de glucosa a la sang (glicèmia). Immediatament, pugen també els nivells d’insulina en sang (insulinèmia) amb l’objectiu de reduir la quantitat de glucosa fins al nivell d’abans de menjar. Una altra funció de la insulina és proveir de glucosa el sistema nerviós central en els períodes de dejuni. Se’n diu insulina basal.
Tractament amb insulina segons el tipus de diabetis
Diabetis tipus 1: el pàncrees deixa de produir insulina des de les primeres edats. Com que aquesta hormona és imprescindible per viure, totes les persones amb DM tipus 1 se n’han d’administrar durant tota la vida.
Diabetis tipus 2: en aquest tipus de diabetis, el tractament de insulina és necessari només en alguns casos o en algunes situacions. Pot ser temporal, quan apareix una malaltia intercurrent que pot dificultar el manteniment de glucosa adequats, en casos de cirurgia, o durant l’embaràs. En aquestes situacions, es deixarà d’administrar insulina quan es resolgui la circumstància que provoca la necessitat d’administrar-la. O bé pot ser definitiu, quan fracassa el tractament amb fàrmacs orals o si el pàncrees pateix un defecte de la secreció d’insulina per avançament de la malaltia després dels anys. En aquests casos, pot combinar-se amb el tractament oral.
Per mantenir uns nivells correctes d’insulina en sang, s’ha de calcular i ajustar la dosi d’insulina a la quantitat, qualitat i els horaris dels àpats, així com a l’activitat física.
Diabetis gestacional: Aquest tipus de diabetis és dóna en dones durant l’embaràs. En aquest cas, l’administració d’insulina és necessària quan amb l’alimentació i l’activitat física no n’hi ha prou per controlar la glicèmia. Generalment, el tractament acaba quan finalitza l’embaràs.
Tipus d'insulina
Els diferents tipus d’insulina es diferencien segons el perfil d’acció. Es a dir, el temps que triga a fer efecte, el temps d’acció i el final d’acció.
El perfil d’acció de les insulines varia segons cada persona i pot variar també segons la zona on s’injecta i la quantitat d’insulina administrada. És important seguir una alimentació i una activitat adequada al perfil d’acció de la insulina que es pren.
Com s'administra la insulina
La forma més habitual d’administrar la insulina és la via subcutània, que és el teixit que es troba entre la pell i el múscul. Les zones adients per administrar-la són:
Per injectar-la s’ha d’agafar un pessic de pell amb els dits índex, mig i polze estirant la pell i el teixit subcutani, sense aixecar el múscul. La pell no es deixa anar fins que no s’ha acabat d’administrar la insulina. S’ha de introduir tota l’agulla per evitar moviments a l’hora d’injectar la insulina.
Alimentació
L’alimentació per una persona amb diabetis i que s’injecta insulina és la mateixa alimentació saludable que es recomana a la resta de la població. És de vital importància perdre pes ja que es disminuirà la dificultat que la insulina té per actuar a conseqüència de la quantitat de greix corporal. S’han de repartir l’aportació de calories en 5-6 àpats, sempre d’acord amb el tipus d’insulina que es punxi.
Els hidrats de carboni són els encarregats de produir energia i són els responsables, bàsicament, dels valors de sucre a la sang. Les persones diabètiques han de prendre hidrats de carboni en tots els àpats, però les que es tracten amb insulina o determinats ADO, els ha de prendre obligatòriament per evitar descompensacions en la glicèmia.
Existeixen hidrats de carboni senzills i complexos. Els senzills provoquen glicèmies més elevades. Són, per exemple, les begudes ensucrades, sucs de fruita, refrescos, sucre, caramels, fruita i làctics. Hi ha hidrats de Carboni complexos que s’han d’eliminar de la dieta, i d’altres que s’han de mantenir barrejant-los amb altres tipus d’aliments que retardin l’absorció. Els hidrats de carboni complexos són la pasta, patates, arròs, pa, llegums, cereals, algunes verdures i la fibra. La fibra regula els nivells de glucosa en sang ja que alenteix el buidatge gàstric. Així, en una persona diabètica, com a la resta de la població, l’aportació d’hidrats de carboni hauria de ser 90% complexos i 10% simples.
Creences errònies
Complicacions que poden aparèixer
Hipoglucèmia: La hipoglucèmia és la complicació aguda més freqüent i consisteix en nivells massa baixos de glucosa en sang, per sota de 50/60mg/dl. Es manifesta amb tremolors, irritabilitat, pal·lidesa, suor, palpitacions i gana. Aquests són senyals d’alarma que envia el cervell perquè no té pou glucosa per funcionar. Si no es soluciona, pot aparèixer canvis de comportament, dificultats a la parla o la coordinació, convulsions o pèrdua de consciència i coma hipoglicèmic. S’ha d’actuar immediatament.
Les possibles causes de la hipoglucèmia poden ser:
Hiperglucèmia: significa nivell alt de glucosa en sang i pot derivar en una cetosi. Pot estar causada per:
La cetosi: quan no hi ha prou insulina per passar la glucosa de la sang a les cèl·lules i així fer-la servir com a energia, l’organisme obté l’energia transformant els greixos en glucosa. I d’aquest mecanisme, en surt un producte de rebuig: la acetona o els cossos cetònics. Aquest rebuig s’elimina per la orina. Per tant, si apareixen cossos cetònics en orina, vol dir que tenim una manca d’insulina i una hiperglucèmia persistent. Si no s’elimina, causa toxicitat a l’organisme. Per prevenir la cetosi, és importantíssim l’autocontrol de la glicèmia.
Quan és necessari anar a l'hospital
* Diplomada d'infermeria
El nostre cos necessita energia per funcionar. L’energia que fem servir prové dels aliments que ingerim cada dia: proteïnes, greixos i hidrats de carboni. Els hidrats de carboni passen a la sang en forma de glucosa. Per tal que nosaltres podem fer servir la glucosa per convertir-la en energia, necessitem que la insulina traslladi aquesta glucosa de la sang, cap a les cèl·lules.
La insulina és una hormona fabricada pel pàncrees i per tant, la seva funció és permetre l’entrada de la glucosa en les cèl·lules de l’organisme per tal de que es pugui produir energia.
Llavors, quan mengem, pugen els nivells de glucosa a la sang (glicèmia). Immediatament, pugen també els nivells d’insulina en sang (insulinèmia) amb l’objectiu de reduir la quantitat de glucosa fins al nivell d’abans de menjar. Una altra funció de la insulina és proveir de glucosa el sistema nerviós central en els períodes de dejuni. Se’n diu insulina basal.
Tractament amb insulina segons el tipus de diabetis
Diabetis tipus 1: el pàncrees deixa de produir insulina des de les primeres edats. Com que aquesta hormona és imprescindible per viure, totes les persones amb DM tipus 1 se n’han d’administrar durant tota la vida.
Diabetis tipus 2: en aquest tipus de diabetis, el tractament de insulina és necessari només en alguns casos o en algunes situacions. Pot ser temporal, quan apareix una malaltia intercurrent que pot dificultar el manteniment de glucosa adequats, en casos de cirurgia, o durant l’embaràs. En aquestes situacions, es deixarà d’administrar insulina quan es resolgui la circumstància que provoca la necessitat d’administrar-la. O bé pot ser definitiu, quan fracassa el tractament amb fàrmacs orals o si el pàncrees pateix un defecte de la secreció d’insulina per avançament de la malaltia després dels anys. En aquests casos, pot combinar-se amb el tractament oral.
Per mantenir uns nivells correctes d’insulina en sang, s’ha de calcular i ajustar la dosi d’insulina a la quantitat, qualitat i els horaris dels àpats, així com a l’activitat física.
Diabetis gestacional: Aquest tipus de diabetis és dóna en dones durant l’embaràs. En aquest cas, l’administració d’insulina és necessària quan amb l’alimentació i l’activitat física no n’hi ha prou per controlar la glicèmia. Generalment, el tractament acaba quan finalitza l’embaràs.
Tipus d'insulina
Els diferents tipus d’insulina es diferencien segons el perfil d’acció. Es a dir, el temps que triga a fer efecte, el temps d’acció i el final d’acció.
El perfil d’acció de les insulines varia segons cada persona i pot variar també segons la zona on s’injecta i la quantitat d’insulina administrada. És important seguir una alimentació i una activitat adequada al perfil d’acció de la insulina que es pren.
- Insulines anàlegs ràpides: insulina lispro, insulina aspart i insulina glulisina. Es caracteritzen per obtenir un inici d’acció ràpida i una durada curta.
- Insulina ràpida: és l'única insulina que es pot administrar via endovenosa si fos necessari.
- Insulines d’acció intermèdia: insulina NPH i NPL: Aquests tipus d’insulines són barreges entre insulines ràpides i la protamina afegida, que és una substància que en retarda l’absorció. S’utilitza com a insulina basal i també es fa servir com a teràpia combinada amb els antidiabètics orals.
- Insulines anàlegs lentes: insulina glargina i insulina levemir: Són anàlogues de la insulina basal i tenen un efecte més fisiològic i provoca una incidència menor d’hipoglucèmies.
- Insulines mesclades: insulines amb un principi d’acció ràpida i de llarga durada.
Com s'administra la insulina
La forma més habitual d’administrar la insulina és la via subcutània, que és el teixit que es troba entre la pell i el múscul. Les zones adients per administrar-la són:
- La part superior dels braços (absorció mitjana): Zona recomanada per administrar les insulines ràpides. Es recomana fer la punxada 4 dits per sobre del colze i 4 per sota de l’espatlla, en el múscul deltoide.
- La part anterior i lateral de les cuixes (absorció lenta): Zona recomanada per insulines intermèdies, lentes i mescles. Cal punxar 4 dits per sobre del genoll i 4 per sota de l’engonal.
- La part superior de les natges (absorció més lenta)
- L’abdomen (absorció ràpida): Zona recomanada per les insulines ràpides. S’ha d’injectar a 4 dits del melic per tota la zona de l’abdomen, canviant de lloc setmanalment.
Per injectar-la s’ha d’agafar un pessic de pell amb els dits índex, mig i polze estirant la pell i el teixit subcutani, sense aixecar el múscul. La pell no es deixa anar fins que no s’ha acabat d’administrar la insulina. S’ha de introduir tota l’agulla per evitar moviments a l’hora d’injectar la insulina.
Alimentació
L’alimentació per una persona amb diabetis i que s’injecta insulina és la mateixa alimentació saludable que es recomana a la resta de la població. És de vital importància perdre pes ja que es disminuirà la dificultat que la insulina té per actuar a conseqüència de la quantitat de greix corporal. S’han de repartir l’aportació de calories en 5-6 àpats, sempre d’acord amb el tipus d’insulina que es punxi.
Els hidrats de carboni són els encarregats de produir energia i són els responsables, bàsicament, dels valors de sucre a la sang. Les persones diabètiques han de prendre hidrats de carboni en tots els àpats, però les que es tracten amb insulina o determinats ADO, els ha de prendre obligatòriament per evitar descompensacions en la glicèmia.
Existeixen hidrats de carboni senzills i complexos. Els senzills provoquen glicèmies més elevades. Són, per exemple, les begudes ensucrades, sucs de fruita, refrescos, sucre, caramels, fruita i làctics. Hi ha hidrats de Carboni complexos que s’han d’eliminar de la dieta, i d’altres que s’han de mantenir barrejant-los amb altres tipus d’aliments que retardin l’absorció. Els hidrats de carboni complexos són la pasta, patates, arròs, pa, llegums, cereals, algunes verdures i la fibra. La fibra regula els nivells de glucosa en sang ja que alenteix el buidatge gàstric. Així, en una persona diabètica, com a la resta de la població, l’aportació d’hidrats de carboni hauria de ser 90% complexos i 10% simples.
Creences errònies
- No hi ha diabetis bones ni dolentes. No per punxar-se insulina es té una diabetis dolenta.
- Administrar-se insulina, no significa que no s’hagi de seguir una alimentació adequada, ja que l’alimentació, juntament amb l’activitat física és la base del tractament de la diabetis.
- La medicació no es pot modificar de manera arbitrària. Creure que el fet de menjar més es pot compensar augmentant la insulina pot provocar trastorns com una hipoglucèmia.
- L’administració d’insulina no provoca ceguesa, sinó que ajuda a prevenir problemes oculars.
Complicacions que poden aparèixer
Hipoglucèmia: La hipoglucèmia és la complicació aguda més freqüent i consisteix en nivells massa baixos de glucosa en sang, per sota de 50/60mg/dl. Es manifesta amb tremolors, irritabilitat, pal·lidesa, suor, palpitacions i gana. Aquests són senyals d’alarma que envia el cervell perquè no té pou glucosa per funcionar. Si no es soluciona, pot aparèixer canvis de comportament, dificultats a la parla o la coordinació, convulsions o pèrdua de consciència i coma hipoglicèmic. S’ha d’actuar immediatament.
Les possibles causes de la hipoglucèmia poden ser:
- Haver administrat una dosi excessiva d’insulina o hipoglucemiants
- No haver consumit les racions d’hidrats de carboni recomanades
- Haver distanciat els horaris de la insulina amb els horaris dels àpats.
- Haver fet una activitat física sense haver tingut en compte l’aportació d’hidrats de carboni o insulina.
Hiperglucèmia: significa nivell alt de glucosa en sang i pot derivar en una cetosi. Pot estar causada per:
- Ingerir massa hidrats de carboni, sobretot simples.
- Disminució de l’activitat física habitual
- Errors en la dosificació de la insulina
- Patir una malaltia intercurrent
- La presa d’alguns fàrmacs com la cortisona.
La cetosi: quan no hi ha prou insulina per passar la glucosa de la sang a les cèl·lules i així fer-la servir com a energia, l’organisme obté l’energia transformant els greixos en glucosa. I d’aquest mecanisme, en surt un producte de rebuig: la acetona o els cossos cetònics. Aquest rebuig s’elimina per la orina. Per tant, si apareixen cossos cetònics en orina, vol dir que tenim una manca d’insulina i una hiperglucèmia persistent. Si no s’elimina, causa toxicitat a l’organisme. Per prevenir la cetosi, és importantíssim l’autocontrol de la glicèmia.
Quan és necessari anar a l'hospital
- Quan hi ha vòmits persistents i en grans quantitats, i no es tolera cap mena d’ingesta
- Quan la acetona a l’orina és molt positiva i la respiració és ràpida.
- Quan els nivells de glucosa es mantenen elevats malgrat les dosis d’insulina extres.
- Quan hi ha confusió mental amb afectació de l’estat general
- Quan hi ha dolor abdominal.
* Diplomada d'infermeria