Eric Moya: «La rebuda de l'Emmona ha semblat la Marató del Montblanc»

El corredor de Sant Joan de les Abadesses va poder celebrar a casa el millor resultat de la seva carrera | Admet que fer esquí de muntanya li ha servit per millorar molt a les pujades

per Arnau Urgell , Sant Joan de les Abadesses, 16 de juny de 2014 a les 20:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Eric Moya, a l'arribada de l'Emmona a Sant Joan. Foto: Marc Cargol

Més enllà de Sebas Sánchez, el guanyador de l'Emmona, el gran triomfador de la ultratrail del Ripollès va ser el corredor local Eric Moya. Nascut a l'any 1988, va aconseguir el primer podi en una cursa de llarga distància després de ser sisè l'any passat. El corredor de l'equip BestTrail, que els dos darrers anys havia estat entre els 60 millors a la Transvulcania, admet que ha fet un pas endavant gràcies a introduir-se en l'esquí de muntanya. Pocs minuts després d'una rebuda apoteòsica a la plaça Major –amb música, cava i mig poble celebran-t'ho-, Moya atenia les preguntes de NacióMuntanya.


- Com descriu el què acaba de viure?

- L'arribada ha estat espectacular. La gent de Sant Joan m'ha portat fins aquí a la plaça Major. A Núria hi he arribat cinquè amb la idea d'abandonar però amb el seu suport no només no he plegat sinó que he pogut arribar a la meta.


- Què s'esperava menys. Acabar segon o aquesta rebuda?

- Jo pensava que hi hauria gent però no això, ni molt menys. Des del barri de l'Estació –a la part més alta del poble- ha estat molt emotiu i l'arribada ha estat indescriptible. La rebuda ha semblat la Marató del Montblanc. Increïble.


- Abans de la cursa semblava que l'objectiu podia estar entre els cinc primers però un segon lloc supera totes les expectatives...

- Sí, quedar entre els cinc primers semblava molt complicat. Amb tota la gent que hi havia, amb tot el ferro... acabar-la ja era un repte. En dues setmanes m'he torçat el turmell dues vegades, feia dies que les coses no m'acaben de sortir. Avui m'he tret una mica l'espina i fer-ho a casa ha estat el màxim.

- Fer segon en una de les ultres més dures de país és una certa consagració. El seu nom començarà a sonar...

- Bé, no tant. En aquest món ens coneixem força i ja sabem el nivell de tots plegats. El que és veritat és que pel poc temps que corro la progressió ha estat bona i si les lesions em respecten podré anar fer passes endavant.

- Corredors d'ultres tan joves no n'hi ha massa...

- Cert, no n'hi ha gaires. S'ha d'estar una mica sonat. Hi ha gent que diu que cal tenir el cap molt clar però a vegades penso que potser és millor no tenir-hi res (riu). Potser en realitat és una mica de cada..

- Acostuma a combinar curses curtes i llargues. I aquest hivern va començar amb l'esquí de muntanya. Ha anat bé?

- Sí, vaig començar a fer esquí de muntanya després de molts anys de no practicar cap esport de neu i els companys m'han “enganyat” fàcilment per anar als Alps i fer diverses competicions al Pirineu. L'efecte a les curses, sobretot a les pujades, s'ha notat en positiu i segur que la temporada vinent tornarem a agafar els esquís.

- Ara toca descansar. Segur que ja té plans per aquest mateix estiu.

- Sí, després de descansar un parell de setmanes i fer net dels turmells, el juliol marxaré a fer la Dolomites Skyrace, de la Copa del Món, i també intentaré córrer a l'Olla de Núria si surt algun dorsal.

Galeries de fotos

Fotos de l'Emmona del pic de l'Infern al coll de Tirapits (Josep Maria Montaner)

Fotos de l'Emmona del pic de l'Infern al Bastiments (Rastres Fotografia)

Fotos del pas de l'Emmona pel coll de la Marrana i Bastiments (Marc Cargol)

Fotos de la sortida, arribada i entrega de premis a Sant Joan (Marc Cargol)

Fotos del pas de l'Emmona per la pista de Pardines-Tregurà (Jose M. Gutiérrez)

Fotos de l'Emmona 2013 (Marc Cargol, Rastres Fotografia i Arnau Urgell)

 

Fotos de l'Emmona 2012 (Marc Cargol i Arnau Urgell)

 

Participació