El molí Petit es queda orfe

Patllari Darné, el darrer moliner de Sant Joan. Foto: Cedida CEA Alt Ter

El Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses s'ha quedat orfe. El passat 13 d’abril va morir el darrer dels moliners que hi va treballar, Patllari Darné, més conegut com en Patllari del Molí. L'edifici estava documentat des del segle XIV –donava servei al Monestir- i va funcionar fins els anys 70 del segle XX utilitzant l'aigua, que captava de la riera de l'Arçamala a través d'un canal, com a única font d'energia.    

El CEA Alt Ter fa uns anys va decidir recuperar l'antic Molí Petit i convertir-lo en un equipament d'educació ambiental i un petit centre d'interpretació dels molins fariners. Una tasca en la qual Darné hi va col·laborar amb “paciència i generositat” ja que els hi va transmetre els seus coneixements tant del funcionament de l'edifici com de la vida quotidiana que s'hi feia.

“Ells ens explicava, com si fos ben senzill, que per girar les moles de més de 500 kg de pes per repicar-les només calia un parell de corrons, un parell de palanques i quatre braços. Que per anivellar les moles només calia posar cartes de joc entre la nadilla i la mola.  Que un dia va caure de l’escala que pujava al primer pis, però que va tenir sort i va caure bé, 'si no, ja seria oc'. Que a la post-guerra, per necessitat de farina al poble, les moles del molí van tornar a voltar per moldre gra dia i nit i que fins i tot baixaven ciris del monestir per fer llum”, relaten.

“Amb orgull parlava de l’ase, un semental reconegut al que portaven ruques i eugues d’arreu per cobrir-les. Ens explicava que al molí hi van tenir fins a tres vaques estabulades, criaven colomins que eren tant bons... També explicava anècdotes més dures relacionades amb la fam de la postguerra. O de la desaparició d’objectes del molí, com ara un trull amb antics signes gravats”, rememoren.

Precisament les indicacions de Patllari Darné, i la tasca del Cisquet de la Farga de Queralbs, que es van poder refer el riscle i la tremuja i completar l’estructura del molí. “Vam rebre part dels seus coneixements i vam admirar la traça que calia per fer funcionar el molí. No es tractava de disposar les peces a mides exactament mil·limètriques, si no de tenir la flexibilitat i els sentits entrenats per saber què cal fer per que tot funcionés. Sense llibres d’instruccions, sense carreres d’enginyeria, sense peus de rei... Era un mestre moliner”, expliquen des del CEA Alt Ter.